El rànquing iberoamericà SIR 2010 està liderat per la Universitat de São Paulo (Brasil), la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (Mèxic), la Universitat Estatal de Campinas (Brasil), la Universitat de Barcelona, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat Estatal Paulista Julio de Mesquita Filho (Brasil), la Universitat Federal de Rio de Janeiro (Brasil), la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de València i la Universitat Autònoma de Madrid.
Espanya i el Brasil ocupen una posició predominant en el context científic iberoamericà, amb el nucli dʼuniversitats més productives des del punt de vista científic. Lʼinforme, en concret, confirma el lideratge de les universitats espanyoles en el rànquing de producció científica, on figuren 43 universitats espanyoles en les cent primeres posicions. El Brasil, que és la segona potència en investigació dʼIberoamèrica després dʼEspanya, té 27 universitats destacades en el top 100.
Lʼinforme presenta un perfil detallat basat en dades quantitatives de publicació i de citació per analitzar lʼactivitat investigadora de totes les institucions iberoamericanes dʼensenyament superior, dʼacord amb lʼíndex de cites Scopus, que conté més de 20.000 publicacions científiques i està elaborat pel grup editorial Elsevier.
Quant a lʼanàlisi qualitativa, les universitats espanyoles —i en menor mesura les portugueses— mostren valors comparativament alts de qualitat i de capacitat per publicar en revistes prestigioses. Per a lʼanàlisi qualitativa de la producció científica, lʼinforme fa ús de dos indicadors: dʼuna banda, la CCP, que valora la qualitat científica mitjana dʼuna institució a partir de contextualitzar les citacions que rep aquesta institució per àrees temàtiques, per tipus de publicacions i pel període en què es reben; dʼaltra banda, el Q1 mostra la quantitat de treballs que publica una institució en el 25 % de les revistes més influents del món. El Brasil, el país més ben situat en producció científica després dʼEspanya, només té cinc de les seves 109 institucions amb una CCP superior a la mitjana mundial.
Segons lʼinforme, un alt grau dʼinternacionalització de la recerca millora la visibilitat i lʼimpacte científic de les institucions. Així doncs, les institucions amb més impacte científic a través dʼindicadors de citació i de publicació en revistes de qualitat presenten un grau més elevat de col·laboració internacional en lʼactivitat investigadora. Aquest fet sʼobserva a Espanya i Portugal, que mostren un grau dʼimpacte i de col·laboració internacional més alts. Per contra, la baixa visibilitat internacional és una característica que afecta les universitats llatinoamericanes, que en general mostren valors de citació inferiors a la mitjana mundial.
El Grup de Recerca SCImago és un equip investigador dedicat a lʼavaluació de lʼactivitat científica mitjançant lʼanàlisi i la representació de la informació obtinguda de bases de dades. SCImago està integrat per investigadors del Consell Superior dʼInvestigacions Científiques (CSIC), la Universitat de Granada, la Universitat dʼAlcalá de Henares, la Universitat Carlos III de Madrid, la Universitat dʼExtremadura, la Universitat de Porto (Portugal), la Universitat Nacional de la Plata (Argentina) i la Universitat Catòlica de Valparaíso (Xile).
La UB també ocupava la primera posició de lʼEstat en el rànquing de producció científica als països iberoamericans presentat el 2006 pel Grup de Recerca SCImago, un treball que analitzava la producció científica dʼuniversitats i centres de recerca dels nou països iberoamericans amb més producció científica en el període 1990-2004 (lʼArgentina, el Brasil, Xile, Colòmbia, Cuba, Espanya, Mèxic, Portugal i Veneçuela). Més recentment, en lʼinforme mundial 2009 del rànquing dʼinstitucions de SCImago per analitzar el rendiment investigador de més de 2.000 institucions dedicades a la recerca i amb més producció científica arreu del món, la UB també era la universitat capdavantera a tot lʼEstat espanyol.
