Horacio Capel, doctor honoris causa per la Universitat de Buenos Aires
El catedràtic de Geografia Humana de la UB Horacio Capel va rebre el passat mes de maig el grau dʼhonoris causa per la Universitat de Buenos Aires, a proposta de la Facultat de Filosofia i Lletres. Lʼany 2008 li van concedir a França el Premi Vautrin Lud de Geografia, dʼabast internacional com el Premi Nobel de Geografia, i va ser el primer geògraf espanyol que obtenia aquest guardó.
El catedràtic de Geografia Humana de la UB Horacio Capel va rebre el passat mes de maig el grau dʼhonoris causa per la Universitat de Buenos Aires, a proposta de la Facultat de Filosofia i Lletres. Lʼany 2008 li van concedir a França el Premi Vautrin Lud de Geografia, dʼabast internacional com el Premi Nobel de Geografia, i va ser el primer geògraf espanyol que obtenia aquest guardó.
Horacio Capel (Màlaga, 1941) es va llicenciar a la Universitat de Múrcia (1963) i es va doctorar a la Universitat de Barcelona (1972). Actualment és catedràtic de Geografia Humana de la UB i ha dirigit més de 80 tesis doctorals i de llicenciatura. Ha estat professor i investigador convidat en diverses universitats europees i americanes, i les universitats argentines de San Juan (1999) i Cuyo (2002) lʼhan nomenat doctor honoris causa. Va ser director de GeoCrítica. Cuadernos de Geografia Humana (1976-1994) (www.geocritica.com) i secretari de la Revista de Geografía (1967-1992). Actualment dirigeix les col·leccions «Pensamiento y Método Geográfico» i «Estrella Polar» i la revista Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografia y Ciencias Sociales, en què ha publicat nombrosos articles.
Fins a mitjan anys setanta va investigar sobre qüestions relacionades amb la geografia urbana (morfologia i sistemes urbans) i amb la percepció de lʼespai, i en aquest sentit destaquen les obres Estudios sobre el sistema urbano (1974 i 1982) i el decisiu Capitalismo y morfología urbana en España (1975 i quatre edicions successives dʼuna nova edició ampliada el 1991). A partir de mitjan anys setanta, va centrar lʼatenció en la teoria i la història de la geografia i de la ciència, i en aquest àmbit destaquen llibres com ara Filosofía y ciencia en la geografía contemporánea (1981 i 1983; edició italiana el 1981; edició brasilera, vol. I, el 2004), La Física Sagrada. Creencias religiosas y teorias científicas en los orígenes de la geomorfología española (1985), De Palas a Minerva. La formación científica y la estructura institucional de los ingenieros militares en el siglo XVIII (en col•laboració, el 1988) o O nacimento da ciência moderna e a América (1999). Des del final dels anys vuitanta, ha treballat en qüestions relacionades amb la innovació tècnica i el medi local, entre dʼaltres. A partir del 2000 va tornar a treballar en temes relacionats amb el desenvolupament de la ciutat espanyola contemporània. Entre els llibres més difosos hi ha obres dedicades a qüestions urbanes, com ara Dibujar el mundo. Borges y la geografía del siglo XXI (2001), La morfología de las ciudades. Sociedad, cultura y espacio urbano (2 volums, 2002 i 2005), La cosmópolis y la ciudad (2003) i El modelo Barcelona: un examen crítico (2005).
Entre els premis que ha rebut, hi ha la Distinció a lʼActivitat Investigadora de la Generalitat de Catalunya (2003), i el Premi Preston E. James (2006) de la Conferència de Geògrafs Llatinoamericans, en reconeixement a la seva destacada trajectòria com a estudiós de la geografia de lʼAmèrica Llatina.