Les càpsides dels virus només poden adquirir unes estructures determinades segons els models descrits per investigadors de la UB

A l'esquerra, imatge reconstruïda amb microscòpia electrònica del bacteriòfag phi29 (Tao Y. et al., Cell, 1998); al centre, la seva estructura segons el model geomètric, i a la dreta, representació del model físic.
A l'esquerra, imatge reconstruïda amb microscòpia electrònica del bacteriòfag phi29 (Tao Y. et al., Cell, 1998); al centre, la seva estructura segons el model geomètric, i a la dreta, representació del model físic.
Recerca
(18/06/2010)

Els virus protegeixen el seu material genètic mitjançant un embolcall de proteïnes anomenat càpsida. Recentment, els investigadors de la UB David Reguera i Antoni Luque, del Departament de Física Fonamental, han establert, en dos treballs publicats a les revistes Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (PNAS) i Biophysical Journal, les regles de selecció que defineixen lʼestructura de les càpsides de virus esfèrics i allargats.

A l'esquerra, imatge reconstruïda amb microscòpia electrònica del bacteriòfag phi29 (Tao Y. et al., Cell, 1998); al centre, la seva estructura segons el model geomètric, i a la dreta, representació del model físic.
A l'esquerra, imatge reconstruïda amb microscòpia electrònica del bacteriòfag phi29 (Tao Y. et al., Cell, 1998); al centre, la seva estructura segons el model geomètric, i a la dreta, representació del model físic.
Recerca
18/06/2010

Els virus protegeixen el seu material genètic mitjançant un embolcall de proteïnes anomenat càpsida. Recentment, els investigadors de la UB David Reguera i Antoni Luque, del Departament de Física Fonamental, han establert, en dos treballs publicats a les revistes Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (PNAS) i Biophysical Journal, les regles de selecció que defineixen lʼestructura de les càpsides de virus esfèrics i allargats.

La principal conclusió dels treballs és que les càpsides virals només poden adoptar un conjunt discret de radis, longituds i nombre de proteïnes, la qual cosa permet enumerar i caracteritzar quines són les estructures possibles. «Aquest model constitueix un pas important per entendre el procés dʼassemblatge dels virus i obre la possibilitat de controlar aquest mecanisme per a aplicacions biotecnològiques, com ara en teràpia gènica, i nanotecnològiques, per exemple, en la creació de motlles nanomètrics amb mides molt precises per al disseny de nanoestructures», apunta el professor David Reguera. 

La formació de la càpsida dels virus és un procés dʼautoacoblament que es regeix per un principi físic universal: la minimització de l'energia. Tenint en compte aquest fet, sʼha dut a terme un estudi que identifica quines són les estructures potencialment òptimes de les càpsides virals, és a dir, aquelles que minimitzen lʼenergia. Tal com assenyala Reguera, «hem trobat que la geometria ben definida observada en diversos virus esfèrics i allargats és conseqüència de la minimització de lʼenergia lliure en la interacció entre les diferents unitats estructurals que formen la càpsida».

Des dels anys 60, se sap que els virus esfèrics adopten una estructura ben definida amb simetria icosaèdrica i construïda per agrupacions de sis i cinc proteïnes (hexàmers i pentàmers, respectivament), d'una forma similar a la dʼuna pilota de futbol. En el cas dels virus elongats, però, l'estructura no era totalment coneguda. Els resultats d'aquest nou estudi suggereixen que les càpsides dels virus allargats estan formades, en general, per un cos tubular central tancat als extrems per casquets icosaèdrics centrats en un dels seus tres eixos de simetria. Aquestes estructures són similars a la dels ful·lerens i els nanotubs de carboni i tenen lʼavantatge que són altament estables i resistents.  

Mitjançant un model físic senzill, en el qual també ha participat la investigadora Roya Zandi, de la Universitat de Califòrnia, sʼha trobat que lʼenergia local és mínima per a càpsides allargades formades per un nombre determinat i discretitzat de proteïnes distribuïdes en un cos cilíndric format per hexàmers i tancat amb casquets icosaèdrics centrats en els eixos de simetria dʼordre 5, 3 i 2. Així, aquest treball justifica lʼexistència dʼaquest tipus dʼestructures víriques, i juntament amb el model geomètric complementari, permet reproduir lʼarquitectura dels virus esfèrics i bacil·liformes, tots dos in vivo i in vitro, així com fer prediccions. Els models sʼhan aplicat satisfactòriament a diversos virus coneguts, i han confirmat, per exemple, les especulacions dʼestudis anteriors sobre lʼestructura del virus del mosaic de lʼalfals. Aquest virus adopta diferents longituds en funció de la quantitat de material genètic encapsulat, i tenint en compte que les diferents mides compleixen les regles establertes en el model, se nʼha pogut determinar definitivament l'estructura.

Articles:

Antoni Luque, David Reguera. «The Structure of Elongated Viral Capsids». doi:10.1016/j.bpj.2010.02.051

Antoni Luque, Roya Zandi, David Reguera. «Optimal architectures of elongated viruses». doi: 10.1073/pnas.0915122107