Un programari desenvolupat per científics de la UB millora la gestió de grans processos de càlcul mitjançant sistemes comercials de computació
Investigadors de lʼInstitut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) han desenvolupat DIRAC, un programari que gestiona el processament de les dades dʼun dels grans experiments fets al Gran Col·lisionador dʼHadrons (LHC) de lʼOrganització Europea per a la Recerca Nuclear, per utilitzar sistemes comercials de provisió de potència de càlcul i optimitzar el cost dels recursos computacionals necessaris per dur a terme grans processos de càlcul. Lʼobjectiu del treball, finançat pel Projecte CPAN (Centre Nacional de Física de Partícules, Astropartícules i Nuclear), dins del marc Consolider - Ingenio 2010, és desenvolupar el programari DIRAC per gestionar els recursos de computació en qualsevol disciplina científica i per a qualsevol grup dʼusuaris. El programari desenvolupat sʼha provat amb èxit en simulacions de lʼexperiment Belle (Japó), utilitzant 2.000 processadors dʼAmazon Elastic Compute Cloud (EC2).
Investigadors de lʼInstitut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) han desenvolupat DIRAC, un programari que gestiona el processament de les dades dʼun dels grans experiments fets al Gran Col·lisionador dʼHadrons (LHC) de lʼOrganització Europea per a la Recerca Nuclear, per utilitzar sistemes comercials de provisió de potència de càlcul i optimitzar el cost dels recursos computacionals necessaris per dur a terme grans processos de càlcul. Lʼobjectiu del treball, finançat pel Projecte CPAN (Centre Nacional de Física de Partícules, Astropartícules i Nuclear), dins del marc Consolider - Ingenio 2010, és desenvolupar el programari DIRAC per gestionar els recursos de computació en qualsevol disciplina científica i per a qualsevol grup dʼusuaris. El programari desenvolupat sʼha provat amb èxit en simulacions de lʼexperiment Belle (Japó), utilitzant 2.000 processadors dʼAmazon Elastic Compute Cloud (EC2).
DIRAC gestiona lʼexecució dels programes de processament de la informació dels detectors del Large Hadron Collider beauty experiment (LHCb) per identificar els diversos tipus de partícules mesurats. També controla lʼexecució dels algoritmes informàtics per seleccionar les dades més rellevants entre la gran quantitat de dades registrades (calen 10 milions de col·lisions per reconstruir una partícula B, que ens permetrà estudiar la asimetria entre matèria i antimatèria a lʼUnivers). Així mateix, distribueix les dades a través dʼuna xarxa de centres de càlcul anomenada Worldwide LHC Computing Grid (WLCG), que té més de 300 centres de càlcul (120 utilitzats per lʼLHCb) a 57 països de tot el món i permet recuperar les dades necessàries per fer-ne una anàlisi posterior. En el desenvolupament del programari DIRAC hi han participat, entre dʼaltres, científics de lʼICCUB i de la Universitat de Santiago de Compostel·la.
«Aquesta relació de cost-benefici, que encara presenta marges de millora, permetrà valorar la idoneïtat dʼutilitzar els recursos oferts per Amazon o altres empreses, adquirir recursos en grid per al projecte, o bé combinar diverses solucions», explica Graciani. Les grans col·laboracions científiques internacionals, com ara els experiments de lʼLHC o les que es duen a terme en biotecnologia, necessiten grans sistemes de càlcul per desenvolupar-se. Lʼobjectiu final del projecte de lʼICCUB és completar DIRAC perquè pugui gestionar grans necessitats de computació en qualsevol disciplina científica usant sistemes comercials de provisió de capacitat de càlcul com els que ofereixen Amazon o Google, juntament amb recursos compartits en grid o recursos propis dʼuna manera transparent. Segons Graciani, això permetria «optimitzar el cost dels recursos computacionals».