La UB nomena honoris causa Montserrat Caballé, Edgar Morin i Claudio Magris

La soprano Montserrat Caballé
La soprano Montserrat Caballé
(15/07/2010)

La UB ha acordat nomenar doctor honoris causa la soprano Montserrat Caballé, lʼescriptor Claudio Magris i el filòsof Edgar Morin. Les cerimònies de conferiment de grau sʼha previst que tinguin lloc, per separat, a la tardor de 2010 i durant el primer semestre de 2011.

La soprano Montserrat Caballé
La soprano Montserrat Caballé
15/07/2010

La UB ha acordat nomenar doctor honoris causa la soprano Montserrat Caballé, lʼescriptor Claudio Magris i el filòsof Edgar Morin. Les cerimònies de conferiment de grau sʼha previst que tinguin lloc, per separat, a la tardor de 2010 i durant el primer semestre de 2011.

Montserrat Caballé ha estat nomenada a proposta del Departament dʼHistòria de lʼArt de la Facultat de Geografia i Història, i en la cerimònia actuarà com a padrí el catedràtic dʼHistòria de la Música Xos Aviñoa. Caballé (Barcelona, 1933) va iniciar la seva carrera el 1955 cantant al Jardí dels Tarongers, domicili del mecenes Josep Bartomeu, on es reunia sovint la societat musical del moment, i va debutar amb Madama Butterfly a lʼStadttheater de Basilea lʼany següent. Va debutar al Liceu el 1962 amb Arabella iniciant una fructífera relació artística amb el teatre barceloní, i va triomfar internacionalment al Carnegie Hall de Nova York lʼany 1965 amb Lucrezia Borgia, que va marcar lʼinici dʼuna brillant carrera internacional. Ha cantat més de vuitanta papers, els més grans del repertori operístic dels darrers tres segles, des de lʼòpera barroca fins a Verdi, Wagner i Puccini.Així mateix ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen el Grammy (1968), la Medalla dʼOr de la Generalitat (1982), el Príncep dʼAstúries de les Arts (1991) i el Premi Nacional de Música de la Generalitat (2005). Recordada pel gran públic per la seva interpretació del tema Barcelona amb Freddy Mercury durant els Jocs Olímpics de Barcelona al 1992, des que es va retirar dels escenaris sʼha dedicat a diverses activitats benèfiques, és ambaixadora de la UNESCO i ha creat una fundació a Barcelona per a nens necessitats.
 

Edgar Morin ha estat nomenat a proposta del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Facultat de Pedagogia, i en la cerimònia dʼinvestidura actuarà com a padrina la professora Maria Antònia Pujol. Morin, (París, 1921), filòsof francès, és un dels principals precursors del pensament complex. De família sefardita, es va llicenciar en Geografia, Història i Dret a la Sorbona el 1942. Va col·laborar amb la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial, i un cop alliberada França, va participar en lʼocupació dʼAlemanya. Va escriure L'any zero dʼAlemanya on descriu la situació del poble alemany. Com a membre adscrit al Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS), va conduir un estudi pluridisciplinari sobre una localitat de la Bretanya, que es va publicar sota el títol de Plozévet i que es considera un dels primers assaigs dʼetnologia de la societat francesa contemporània. Es va interessar per les pràctiques culturals emergents i mal considerades pels intel·lectuals en general. Posteriorment va crear i dirigir el Centre dʼEstudis sobre les Comunicacions de Masses (CECMAS), on es publiquen principalment estudis sobre la televisió a través de la revista Communication, que encara dirigeix actualment. És autor dʼuna nombrosa bibliografia, els seus últims llibre publicats són: Breve historia de la barbarie en Occidente (Paidós, 2006), Religando fronteras (Universitat de Passo Fundo, 2004), El Método VI. La Ética (Cátedra, 2006) i La violencia en el mundo (Zorzal, 2003). Va ser condecorat el 1983 amb la Legió dʼHonor, i nombroses universitats li han atorgat el títol honoris causa. Així mateix, lʼany 1993, en la 5a edició del Premi Internacional Catalunya que concedeix la Generalitat de Catalunya, va ser guardonat juntament amb Luigi Luca Cavalli-Sforza.

 
Al seu torn, Claudio Magris ha estat nomenat doctor honoris causa a proposta de la Facultat de Filologia i en la cerimònia dʼinvestidura actuarà com a padrí el professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada Antoni Martí Monterde. Magris (Trieste, 1939) és escriptor i assagista. Ha rebut el reconeixement internacional com a germanista i és un dels grans mediadors entre la cultura alemanya i italiana, i un dels principals creadors de la literatura italiana contemporània. És professor de Llengua i Literatura Germàniques a la Universitat de Torí i va estudiar també a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, a Alemanya. Els seus estudis han contribuït a difondre al seu país natal el coneixement de la cultura centreeuropea, i és el creador del concepte polític Mitteleuropa, que designa lʼEuropa central amb predomini alemany. Entre el 1994 i el 1998 va ser membre del Senat italià. Actualment és columnista i assagista en destacats diaris europeus, especialment al Corriere della Sera. Destaquen entre les seves obres, Conjectures sobre un sabre (1984), El Danubi (1986), Un altre mar (1991), Utopia i desencant (1996) i Microcosmos (1997). Ha traduït obres dʼIbsen, Kleist i Schnitzler i va ser guardonat amb el Premi Príncep dʼAstúries de les Lletres lʼany 2004.