El plànol hiperbòlic obtingut representa els sistemes autònoms —xarxes individuals que pertanyen principalment a grans companyies de telecomunicacions— que conformen lʼarquitectura dʼInternet. Actualment nʼhi ha aproximadament uns 24.000 dʼinterconnectats mitjançant aproximadament 60.000 connexions, en una estructura autoorganitzada força complexa.
«Aquest plànol sʼha obtingut a partir dʼun model de la xarxa en un espai hiperbòlic, de manera que si dos nodes estan a prop en aquest espai, és molt més probable que estiguin connectats en la xarxa real», explica el professor del Departament de Física Fonamental de la UB Marián Boguñá. Dʼaltra banda, «en comparar la informació dels països als quals aquests sistemes autònoms pertanyen amb les seves coordenades en el mapa, es pot veure que hi ha comunitats virtuals molt relacionades que reflecteixen la situació geopolítica del món», afegeix lʼinvestigador.
Els experts consideren que el protocol actual de transferència dʼinformació dʼInternet podria no resistir una altra dècada al ritme de creixement actual: 2.400 sistemes autònoms cada any. Actualment, per transmetre informació entre dos ordinadors situats en sistemes autònoms diferents, tots els sistemes han de tenir la informació global de les rutes entre tots els possibles destinataris de la xarxa. Atès que Internet és una xarxa dinàmica, cada vegada que alguna cosa canvia a la xarxa, el sistema torna a recalcular totes les rutes afectades per aquest canvi, un procés de càlcul que cada vegada triga més temps.
«Amb el mapa que hem dissenyat per determinar la millor ruta per a la informació, tan sols cal conèixer en cada punt intermedi les coordenades dels veïns més propers i determinar quin minimitza la distància al punt de destinació», apunta Boguñá, que considera viable la implementació dʼaquest sistema de mapatge presentat en lʼarticle.
Article: