Les estrelles joves «imiten» els forats negres

En el treball, publicat a la revista <i>Science</i>, s'ha detectat el primer jet magnetitzat en una estrella en formació
En el treball, publicat a la revista Science, s'ha detectat el primer jet magnetitzat en una estrella en formació
Recerca
(26/11/2010)

Un equip internacional d'astrònoms espanyols i mexicans ha dut a terme un estudi que revela l'estreta connexió que hi ha entre objectes tan diversos com ara els nuclis actius de galàxies, les estrelles en formació, els púlsars o les nanes marrons. En l'estudi, liderat per Carlos Carrasco-González, de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC), hi ha participat l'investigador Josep M. Torrelles (ICE-CSIC, UB), del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la UB.

En el treball, publicat a la revista <i>Science</i>, s'ha detectat el primer jet magnetitzat en una estrella en formació
En el treball, publicat a la revista Science, s'ha detectat el primer jet magnetitzat en una estrella en formació
Recerca
26/11/2010

Un equip internacional d'astrònoms espanyols i mexicans ha dut a terme un estudi que revela l'estreta connexió que hi ha entre objectes tan diversos com ara els nuclis actius de galàxies, les estrelles en formació, els púlsars o les nanes marrons. En l'estudi, liderat per Carlos Carrasco-González, de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC), hi ha participat l'investigador Josep M. Torrelles (ICE-CSIC, UB), del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la UB.

El treball, publicat a la revista Science, se centra en els jets de matèria a molt alta velocitat que ejecten aquests objectes, i constitueix una de les primeres evidències que es regeixen per un mecanisme comú governat pel camp magnètic. Es tracta, a més, d'una troballa pionera, perquè es tracta del primer jet magnetitzat detectat en una estrella en formació.

L'equip de recerca ha aconseguit mesurar la distribució i intensitat del camp magnètic en el jet de matèria denominat HH 80-81, ejectat per IRAS 18162-2048, una estrella en formació situada a 5.500 anys llum de la Terra. Per fer-ho, han observat la radiació de sincrotró, produïda per electrons que viatgen a velocitats properes a la de la llum en presència d'un camp magnètic, aplicant el mateix mètode que es fa servir per estudiar els jets ejectats per forats negres en nuclis actius de galàxies.

Es tracta d'un mètode innovador en el camp de la formació estel·lar, ja que fins ara es creia que els jets de matèria expulsats per les estrelles en formació, tot i arribar a velocitats entre 200 i 1.000 quilòmetres per segon, eren massa lents per accelerar electrons a velocitats properes a la de la llum i, per tant, per produir radiació de sincrotró.

Aquest model requereix, en primer lloc, que existeixi acreció de matèria des d'un disc fins a un objecte central. Aquest esquema el comparteixen els nuclis actius de galàxies, l'objecte central de les quals és un forat negre supermassiu, i les estrelles en formació. Pel que fa a les estrelles en formació, l'embrió estel·lar està envoltat per un disc gasós (precursor d'un sistema planetari) per mitjà del qual s'incorpora nou material a l'estrella. En aquest cas, part del material del disc, en lloc de caure cap a l'estrella central, s'expulsa formant uns jets que tenen una estructura definida per les línies de camp magnètic. A causa de la rotació del sistema, les línies de camp magnètic «s'enrotllen» i originen una estructura helicoïdal que accelera el material dels jets i en provoca la colimació (o estrenyiment del feix de partícules).

Article: C. Carrasco-González (IAA-CSIC), L. F. Rodríguez (UNAM), G. Anglada (IAA-CSIC), J. Martí (UJA), J. M. Torrelles (ICE-CSIC, UB), M. Osorio (IAA-CSIC), «A Magnetized Jet from a Massive Protostar», Science (26 de novembre de 2010).