El ʻLlibre vermellʼ de la flora a Catalunya: conèixer i protegir la biodiversitat vegetal més amenaçada

La flora vascular de Catalunya és una part rellevant de la biodiversitat vegetal del continent i de la Mediterrània occidental
La flora vascular de Catalunya és una part rellevant de la biodiversitat vegetal del continent i de la Mediterrània occidental
(14/12/2010)

Un total de 17 espècies de la flora més amenaçada a Catalunya sʼha extingit per lʼimpacte de lʼactivitat humana sobre lʼentorn natural. A més, hi ha 199 espècies  -el 5,53 % de la flora catalana-  incloses en alguna categoria de risc, i sʼestima que 37 espècies podrien desaparèixer en poc temps. Aquestes són algunes de les conclusions del Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya (Argania Editio), dels experts Cèsar Blanché, del Departament de Productes Naturals, Biologia Vegetal i Edafologia de la UB; Llorenç Sáez, del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i'Ecologia de la UAB, i el biòleg Pere Aymerich.

La flora vascular de Catalunya és una part rellevant de la biodiversitat vegetal del continent i de la Mediterrània occidental
La flora vascular de Catalunya és una part rellevant de la biodiversitat vegetal del continent i de la Mediterrània occidental
14/12/2010

Un total de 17 espècies de la flora més amenaçada a Catalunya sʼha extingit per lʼimpacte de lʼactivitat humana sobre lʼentorn natural. A més, hi ha 199 espècies  -el 5,53 % de la flora catalana-  incloses en alguna categoria de risc, i sʼestima que 37 espècies podrien desaparèixer en poc temps. Aquestes són algunes de les conclusions del Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya (Argania Editio), dels experts Cèsar Blanché, del Departament de Productes Naturals, Biologia Vegetal i Edafologia de la UB; Llorenç Sáez, del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i'Ecologia de la UAB, i el biòleg Pere Aymerich.

La flora vascular de Catalunya comprèn unes 3.600 espècies i subespècies, i és una part rellevant de la biodiversitat vegetal del continent i de la Mediterrània occidental. El Llibre vermell, una eina fonamental per a la conservació de la biodiversitat al nostre país, revisa lʼestat de conservació de la totalitat de la flora vascular catalana, i fa una atenció especial a les espècies endèmiques i a les amenaçades. En aquesta obra, prologada pel professor emèrit de la UB Josep Vigo, hi han col·laborat Helena Estevan, Joan Font, Núria Membrives i Xavier Oliver. També ha rebut l'aportació d'informacions de més de 120 especialistes, i té el suport de lʼInstitut dʼEstudis Catalans, la Institució Catalana dʼHistòria Natural, lʼInstitut Botànic de Barcelona, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, CatalunyaCaixa i la Fundació Carl Faust de Blanes.

 
La gran majoria de les 199 plantes amenaçades a Catalunya tenen una distribució mundial àmplia més enllà de la geografia catalana. En general, es localitzen sobretot a les comarques costaneres -a lʼEmpordà, el delta del Llobregat, el litoral del Camp de Tarragona, el delta de lʼEbre-, com també en un petit sector de la plana de Lleida, als Ports de Tortosa i en una àrea dels Pirineus centrals, a cavall entre el Pallars i la Vall dʼAran. Hi ha 17 espècies que ja sʼhan extingit, la major part de les quals tenien el seu hàbitat en aiguamolls i platges, i 37 espècies més que es considera que estan en perill crític i podrien desaparèixer en poc temps. De fet, algunes dʼaquestes potser ja han desaparegut, perquè no se nʼha vist cap des de fa més de quinze anys, com és el cas de lʼorquídia Gymnadenia odoratissima, observada fins als anys vuitanta en tres punts dels Pirineus orientals. Aquestes plantes en situació dʼalt risc tenen poblacions molt petites (en alguns casos no seʼn coneixen més de 25 individus), o bé estan concentrades en superfícies molt petites, dʼuns pocs metres quadrats. El principal factor de risc per a les plantes amenaçades és la destrucció dels seus hàbitats, tant per transformacions extensives del territori (urbanització al litoral i prelitoral, regadiu a la plana de Ponent) com per petites actuacions localitzades i fàcilment evitables (obertura dʼuna carretera o pista, creació dʼuna pedrera o un abocador, etc).
 
El Llibre vermell també revisa lʼestat de 126 espècies endèmiques de Catalunya, que són aquelles que existeixen només al nostre territori o bé hi tenen més de la meitat de la seva població mundial. Els Pirineus orientals, en especial a lʼeix de muntanyes que va des de la serra del Cadí fins al Puigmal, i el massís del Port, a les Terres de lʼEbre, són les àrees amb màxima concentració de plantes endèmiques. La majoria de les plantes endèmiques de Catalunya es troben escampades per àrees força grans, són relativament abundants, i no estan amenaçades. Ara bé, en alguns casos, el perfil és ben diferent: hi ha espècies localitzades en àrees molt limitades, on no resulten especialment rares, com és el cas de Polygala vayredae (exclusiva de la vall del Bac, a la Garrotxa). Altres estan molt localitzades i es consideren més o menys amenaçades (Limonium vigoi, coneguda en alguns saladars del delta de lʼEbre i del Baix Camp). Un cas extrem de planta endèmica rara és el de Festuca paucispicula, una gramínia descoberta lʼany 1942 a la serra de Cardó (Baix Ebre), que mai més no ha estat retrobada i que sʼha donat per extingida, tot i que darrerament lʼobservació de plantes semblants als Ports ha revifat lʼesperança de trobar-ne algun espècimen.
 
Gran part de les plantes amenaçades estan protegides legalment gràcies a lʼaprovació, el 2008, del Decret de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Ara bé, si la normativa proteccionista no es va actualitzant, algunes de les plantes amenaçades queden al marge de la cobertura legal: és el cas dʼespècies en situació crítica com ara Teucrium campanulatum o Ceratophyllum submersum, la supervivència de les quals depèn de la conservació del seu hàbitat aquàtic natural al Segrià i a lʼAlt Empordà, respectivament.
 
El Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya es presentarà en públic el dia 15 de desembre a les 19 h a la Pedrera de CatalunyaCaixa, amb la participació del Dr. Josep Vigo, autor del pròleg; el Dr. Llorenç Sáez, en representació dels autors; el Dr. Jaume Gamisans, patró de la Fundació Carl Faust; el Sr. Miquel Rafa, director de lʼÀrea de Territori i Medi Ambient de CatalunyaCaixa, i el Sr. Jordi Ruiz Olmo, cap del Servei de Protecció de Fauna, Flora i Animals de Companyia del Departament de Medi Ambient i Habitatge.