Richard Bird: «És molt important que les àrees metropolitanes tinguin capacitat de finançament de les seves despeses amb ingressos propis i amb préstecs »

«Els governs locals hauran de fer front a reptes importants, probablement en els propers tres o cinc anys»
«Els governs locals hauran de fer front a reptes importants, probablement en els propers tres o cinc anys»
(01/07/2010)

Richard Bird, catedràtic emèrit dʼEconomia de la Universitat de Toronto, és una primera figura internacional en matèria de política fiscal i agències tributàries, així com en les relacions fiscals entre diferents administracions. Entre les seves últimes obres, destaquen The VAT in Developing and Transitional Countries, R. M. Bird i P. P. Gendron (Cambridge University Press, 2007), i Fiscal Fragmentation, R. M. Bird i R. D. Ebel (Elgar, 2006). Bird va ser ponent convidat en el VI Simposi sobre Federalisme Fiscal, que va organitzar lʼInstitut dʼEconomia de Barcelona (IEB), centre de recerca de la UB.

«Els governs locals hauran de fer front a reptes importants, probablement en els propers tres o cinc anys»
«Els governs locals hauran de fer front a reptes importants, probablement en els propers tres o cinc anys»
01/07/2010

Richard Bird, catedràtic emèrit dʼEconomia de la Universitat de Toronto, és una primera figura internacional en matèria de política fiscal i agències tributàries, així com en les relacions fiscals entre diferents administracions. Entre les seves últimes obres, destaquen The VAT in Developing and Transitional Countries, R. M. Bird i P. P. Gendron (Cambridge University Press, 2007), i Fiscal Fragmentation, R. M. Bird i R. D. Ebel (Elgar, 2006). Bird va ser ponent convidat en el VI Simposi sobre Federalisme Fiscal, que va organitzar lʼInstitut dʼEconomia de Barcelona (IEB), centre de recerca de la UB.

Quines conseqüències tindrà la crisi en el finançament dels governs locals?

 

Crec que tindrà conseqüències importants. Una de les més destacades —no em puc pronunciar sobre lʼEstat espanyol, però potser també se li pot aplicar— és que el dia a dia es complicarà de manera considerable per als polítics i funcionaris locals, perquè el Govern ha restringit els balanços en general, i tot apunta que en lʼàmbit local succeirà el mateix. Als Estats Units i al Canadà, per exemple, hi ha indicadors molt clars que els governs federals i regionals —que tenen el seu propi marc dʼactuació i els seus propis problemes— estan reduint les transferències als governs municipals. El Govern central també està reduint les transferències. A més, hi ha una pressió considerable en els dèficits pressupostaris, fins i tot en països com el meu, que fins ara no havia patit grans problemes financers.
A lʼEstat espanyol, per exemple, alguns municipis (no tots) van ingressar sumes substancials amb la urbanització del territori, és a dir, amb el boom immobiliari que va viure (sʼacaba el boom, sʼacaben els ingressos). Si aquests municipis, arran dʼaquest increment en els ingressos extraordinaris, haguessin augmentat la despesa corrent, sʼenfrontarien a una situació força delicada i no podrien disposar del suport dels governs regionals o del Govern central, que ja tenen els seus propis problemes. En definitiva, els governs locals hauran de fer front a reptes importants, probablement en els propers tres o cinc anys.
 
Què caracteritza el sistema de finançament autonòmic i local espanyol?
 
No he elaborat cap estudi concret sobre lʼEstat espanyol, però sí que he intentat analitzar les tendències del finançament municipal a escala internacional, i en realitat no estic segur que es pugui parlar de tendències generals. A lʼEstat espanyol, en els darrers quinze anys ha augmentat notablement la importància del finançament autonòmic i municipal, tot i que aquest increment es fa més patent a escala regional que en els municipis. Sens dubte, el finançament a escala subnacional és molt més important a lʼEstat espanyol que en molts altres països i ha anat adquirint importància en els darrers vint anys.
 
Què haurien de tenir en compte els polítics en dissenyar el sistema de finançament dʼuna àrea metropolitana com la de Barcelona?
 
He estudiat el finançament municipal i metropolità de nombrosos països. Actualment estem estudiant lʼÍndia, concretament estem elaborant un estudi sobre les grans ciutats índies, que són tan grans que al seu costat lʼEstat espanyol sembla petit. Amb Enid Slack, estem fent un estudi comparatiu de diferents països de lʼAmèrica Llatina i també a escala mundial... Hi ha dues grans línies. En primer lloc, és molt important que hi hagi la figura dʼuna autoritat financera que gestioni lʼàrea metropolitana. Molts països tenen problemes importants amb aquest factor perquè les seves àrees metropolitanes estan fragmentades en diferents governs locals que, de vegades, tenen divergències, cosa que es tradueix en problemes financers bastant greus.

En segon lloc, és molt important que les àrees metropolitanes tinguin capacitat de finançament de les seves despeses. Evidentment, les despeses dʼexplotació sʼhaurien de finançar amb ingressos propis, i els costos de les infraestructures, al seu torn, sʼhaurien de finançar, en part, amb préstecs. Una dada de què sí disposo sobre Barcelona, per exemple, és que el nivell dʼendeutament és molt més baix que el dʼaltres grans ciutats espanyoles. Això és positiu en temps de crisi, però també pot significar que, en general, la ciutat no ha recorregut prou a lʼendeutament com a instrument dʼexpansió, i això la fa dependre del creixement immobiliari a lʼhora de poder tenir accés a les infraestructures urbanístiques necessàries. Aquesta tàctica no és gaire encertada, perquè pot ser contraproduent per al creixement de la ciutat. És a dir, seria desitjable que una ciutat com Barcelona, en temps normals, optés més per lʼendeutament. Però en tot cas, en aquest sentit, i atesa la situació actual, Barcelona està ara en una posició molt millor que, per exemple, Madrid.