Idiomes
Cercador
Serveis
Notícies
Adolfo Sotelo, degà de la Facultat de Filologia: «Els estudis de Filologia han de poder ser com els de Dret o d'Economia i Empresa»
«Com que l’ensenyament de la Facultat cada vegada és més polifacètic i heterogeni el problema de l’espai encara ens afecta»
«La filologia és l’estudi dels textos en els seus temps. El filòleg ha de reproduir el text amb rigor absolut i en el seu context més apropiat»
«El comportament de les autoritats polítiques respecte de la literatura en l’ensenyament mitjà a l’Estat espanyol és... En fi, les dades són concloents: menyspreu»
«A la Facultat creiem molt en la titulació de Filologia Eslava perquè té possibilitats de desenvolupament en una ciutat tan cosmopolita com Barcelona»
«No hi ha cap altra facultat de Filologia a l’Estat espanyol que imparteixi el ventall de titulacions que impartim nosaltres»
Quins eren els seus objectius quan va presentar-se a degà? Fins a quin punt els ha pogut dur a terme?
Fa vint-i-cinc mesos que sóc degà; així doncs, som a l’equador del meu mandat. Els motius principals que em van moure a presentar-me per exercir aquest càrrec van ser la racionalització de la vida acadèmica, que duia implícita la posada en marxa de nou graus, i l’adequació i l’operativitat dels espais de la Facultat. En aquest sentit, tenim un problema molt i molt important: l’edifici Josep Carner, al seu dia, va solucionar les mancances de l’Edifici Històric, però ara ja és veterà i com que l’ensenyament de la Facultat cada vegada és més polifacètic i heterogeni el problema de l’espai encara ens afecta. Un tercer motiu va ser intentar donar a la Facultat de Filologia un aire de facultat universitària plena. És a dir, els estudis de Filologia han de poder ser com els de Dret o Economia i Empresa; no tenen perquè ser cap maria en el sistema universitari. La nostra ha de ser una facultat amb sentit i vitalitat, tot evitant comparacions, en el segle xxi. Es tracta en definitiva d’explotar les nostres possibilitats.
La Facultat de Filologia, amb més de 2.600 alumnes, és una de les facultats de referència de la UB. El curs passat s’hi van matricular més de 700 estudiants nous, un nombre considerable, i va ser una de les titulacions amb més demanda. Per què creu que tantes persones volen estudiar aquesta disciplina? Fan falta tants filòlegs?
Aquest és un punt en què estem treballant, i el Claustre de Professors també s’hi ha implicat. La Facultat de Filologia de la UB és la que més filologies imparteix de tot l’Estat i no és precisament la que més alumnat té. La Complutense, per exemple, té més estudiants, però nosaltres oferim quatre filologies més. És més, som l’única universitat de l’Estat que ofereix dues titulacions de grau com són Romàniques i Estudis Literaris. I a aquestes hi hem d’afegir-ne set més. En total, nou enfront de les cinc que ofereix la Complutense. I aquestes dues han tingut molt d’èxit: més de 150 estudiants han demanat accedir a Estudis Literaris, i Romàniques ha tingut un èxit més que raonable. Tenim un ventall notable, i això es tradueix en un desig d’ingressar a la Facultat.
Quin és el perfil del nou alumnat de la Facultat? Per què creu que és una Facultat amb més percentatge de dones?
És aclaparant: la proporció és d’un 80 % i sempre ha estat així. Són estudis que tradicionalment han atret la població femenina. Fa trenta anys potser no tant, però els estudis d’humanitats, en general, han estat el primer esglaó de l’arribada de la dona a la universitat, almenys a l’Estat espanyol.
El perfil? Com que hi ha tantes titulacions, el perfil és molt heterogeni. Per exemple, el perfil d’estudiant de Filologia Anglesa és el de fill de la burgesia barcelonina de l’Eixample, ben situat, mentre que el d’Hispàniques és més el de fill de classes treballadores que viu a les ciutats i als pobles del voltant de Barcelona (Santa Coloma, Cornellà, l’Hospitalet…). A més, és una Facultat en què no només hi ha estudiants de Barcelona, també acull alumnat que viu a la ciutat de dilluns a divendres i que el cap de setmana torna a la Seu, Ripoll o a Tortosa. Això cal remarcar-ho: malgrat que hi ha facultats de Filologia a Tarragona, Lleida i Girona, continuem rebent alumnat d’aquestes províncies. No som una facultat només per a gent de Barcelona.
I pel que al percentatge d’alumnat estranger que ve a estudiar Hispàniques?
En tenim dos grups: d’una banda els estrangers europeus que vénen a estudiar Hispàniques pel prestigi de la nostra Facultat i per l’atractiu de la ciutat; i d’altra banda el percentatge d’estudiants, també nombrós, de procedència llatinoamericana, que ve principalment pels màsters. Es tracta d’estudiants titulats al Perú, Veneçuela, Colòmbia, Argentina… que cursen un màster a la UB, bàsicament en Filologia Hispànica, Literatura Hispanoamericana i Estudis Literaris.
Tradicionalment, la sortida professional de Filologia s’ha associat només a l’ensenyament, però la realitat és que les opcions professionals dels llicenciats en Filologia són múltiples. Creu que els estudiants en són prou conscients? I la societat en general?
Això que dius és cert. No sé si els estudiants en són prou conscients, però en tots els fòrums en què som presents ho remarquem. Per exemple, ara es jubilarà la primera promoció de professorat de català, la que va accedir a l’ensenyament just quan es va estrenar la democràcia, i això comportarà un relleu generacional. A més, però, tot el món que gira al voltant de l’edició i de les editorials és el terreny de joc natural dels filòlegs. A més, hi ha tot el tema de la ressenya i de la crítica, així com les relacions que s’estableixen entre la llengua, la literatura i la geografia, la història i la cultura que envolta la industria turística… El ventall és molt més ampli del que sembla.
La imatge de la filologia sempre s’associa a la literatura, però és molt més àmplia: la lingüística i la sociolingüística són branques que apropen la filologia a les ciències o a les ciències socials molt més del que se suposaria.
Els dos grans entorns de coneixement de la Facultat són la llengua i la lingüística, i la literatura i els estudis culturals. D’aquestes dues grans branques se’n desprenen d’altres de molt importants, com ara els treballs de Dr. Sebastià Serrano i els seus deixebles: lingüística, comunicació (afectiva, sentimental, gestual…). Després, pel que fa als temes de lingüística tenim la teòrica i l’aplicada, i serveis de tecnologia lingüística. Al Departament de Filologia Catalana els grups de recerca de sociolingüística són certament importants. Al mateix temps, en aquests departaments hi ha professors d’una rellevància enorme, com ara Joan Solà, que ara es jubila. En altres dominis, com a Facultat que vol estar sempre al nivell d’Europa i dels Estats Units, està amatent als nous camins de la disciplina: estudis de gènere, deconstrucció, estudis culturals… Perquè al final, què és la filologia? És l’estudi dels textos en els seus temps. El filòleg ha de reproduir el text amb rigor absolut i en el seu context més apropiat. Això és la base, però de vegades està molt allunyada del que avui es fa a classe. Tenim l’exemple en la Unitat d’Estudis Biogràfics, la literatura del jo, que va néixer en el si de la Filologia Hispànica però que és una unitat absolutament transversal.
Malgrat tot, els plans d’estudis d’ESO sembla que releguen cada cop més les lletres...
Crec que l’errada política més gran que ha comès l’Estat durant els governs de Felipe González, i en l’àmbit autonòmic, Jordi Pujol, ha estat no entendre l’estudi de les humanitats i especialment l’estudi de la llengua i de la literatura, que són fonamentals en l’ensenyament mitjà. Crec que no només s’hauria d’haver incidit més en aquestes matèries, sinó intensificar-ne l’estudi. no es poden menystenir de la manera dissimulada en què s’ha fet.
Escriptors russos del xix, com ara Tolstoi, deien que qui escriu la vertadera història d’un poble no són els fets ni les persones significades del govern o del regne, ni els generals de les batalles, sinó la vida i el quefer anònim del poble menut. Doncs bé, per conèixer això la literatura és bàsica. Sense la literatura es desconeix la història d’una nació, d’una col·lectivitat, i és sorprenent el menyspreu que tant la socialdemocràcia espanyola com la federació de partits que és CiU han tingut per la literatura catalana en primer lloc, i en segon, per la literatura sense un cognom nacional concret.
La diferència de coneixement amb què els joves arriben respecte fa deu anys és notable. Jo sóc, des de fa molts anys, president d’un tribunal de selectivitat de la UB, i he estat coordinador de l’assignatura de Literatura Castellana quan encara tenia alguna rellevància. Avui, en el tribunal 1 de la UB es van examinar de Literatura Catalana i Literatura Castellana 10 alumnes d’un total de 200! I el mateix en els altres tribunals. Som pitjor que una maria! El comportament de les autoritats polítiques respecte de la literatura en l’ensenyament mitjà a l’Estat espanyol és... En fi, les dades són concloents: menyspreu. Fa quinze anys l’alumnat arribava amb una altra formació. Per exemple, l’actual cap del Departament de Filologia Catalana, el Dr. Albert Soler, va ser alumne meu de primer. Quan el Dr. Soler va arribar a la Universitat sabia perfectament qui eren Ausiàs March, Joanot Martorell, Espriu, Riba i Carner. En tenia una idea perquè havia estudiat Història de la Literatura. Avui no saben res d’això. El mateix puc dir de Josep M. Micó, que és vicerector de Professorat de la UPF i catedràtic de Literatura Espanyola, i que també va ser alumne meu. Va obtenir matrícula d’honor a la selectivitat i va ser alumne de Francisco Rico a la UAB. Els estudis de BUP possibilitaven un nivell. No es produeix cap trauma a cap jove per fer-li llegir als 16 anys una novel·la de Mercè Rodoreda o de Goytisolo. Doncs es veu que sí! El decandiment dels estudis de literatura a l’ensenyament mitjà ha tingut efectes devastadors.
La Facultat de Filologia de la UB és una referència tant nacional com internacional per la qualitat dels seus docents i per la quantitat de filologies que s’hi imparteixen. Creu que el mapa de l’oferta en algunes filologies és sostenible?
Intentem que ho sigui. Per posar un exemple honest: Filologia Gallega. El desig de la ciutadania d’estudiar Filologia Gallega no és aclaparador, però per història i pel treball d’anys i anys del Dr. Basilio Losada hem de seguir intentant que aquesta oferta es mantingui, encara que sigui com a eina d’un títol que hem anomenat Llengües i Literatures Modernes. Així, el professorat, els treballs i l’escola que s’han creat al voltant del Dr. Losada poden tenir vigència i actualitat. Ara bé, sent sensats, potser si avui s’hagués de fer tot de nova planta, la racionalització seria diferent. També s’ha de pensar que els estudis universitaris no són per a 10, 15 o 20 anys, sinó que tenen una profunditat més gran en el temps. Després de la Guerra Civil, per citar un exemple paradigmàtic, Martí de Riquer va crear una escola de romanistes de les més importants d’Europa, que es va anar desenvolupant al llarg de 50 o 60 anys. Ara mateix, a la Facultat creiem molt en la titulació de Filologia Eslava perquè és una gran literatura europea i té possibilitats de desenvolupament en una ciutat tan cosmopolita com Barcelona. Però per saber si s’ha pogut crear escola s’ha d’esperar molt més enllà d’una sola generació. Aquesta ha de ser una aposta i crec que hem d’apostar-hi, ni que sigui en sentit instrumental al començament, pels estudis al voltant de la llengua i la cultura xineses: la sinologia. La Universitat Lumière de Lió fa 25 anys que forma estudiosos en llengua i cultura xineses, i tenim estudiants que a través del programa ERASMUS hi han cursat estudis. La UB ha d’apostar pels estudis xinesos.
Es comenta que un dels trets definitoris del segle xxi serà el multilingüisme: com creu que hauria d’encarar aquest repte la filologia en general en aquest país?
Ja ho hem encarat. El problema de sostenibilitat és el següent: tenim un professor de polonès, un de neerlandès... Quan es posen malalts no els podem substituir pels del costat, com passa a Filologia Catalana, Clàssica o Hispànica. N’has de buscar un altre, i això, als vicerectors de Professorat, els trasbalsa... Però hem de tenir en compte que no hi ha cap altra facultat de Filologia a l’Estat espanyol que imparteixi el ventall de titulacions que impartim nosaltres. Hi podem estudiar quasi totes les llengües europees amb una literatura consistent: suec, polonès, hongarès, rus... Estem treballant el sistema de convenis per poder solucionar incidències: ara, per exemple, n’hem tancat un amb facultats moscovites, en una aposta clara pel rus. Ens agradaria fer-ho amb moltes altres llengües, però els recursos són els què són: limitats.
Potser també t'interessa
Footer
- © 2010 Universitat de Barcelona
- Contacte
- Perfil del contractant
- Mapa del web
- Avís legal