Lʼestat de la qüestió que presenta Preston sobre allò que ja se sabia sʼenriqueix amb una recerca pròpia que demostra la complicitat institucional ―i de persones concretes que lʼencarnaven― en els luctuosos esdeveniments. En les conclusions, el professor Preston deixa clar que les responsabilitats de Santiago Carrillo, que en aleshores exercia el càrrec de màxima responsabilitat en la Conselleria dʼOrdre Públic de la Junta de Defensa de Madrid, van molt més enllà del que ell mai ha reconegut ni públicament ni en les seves memòries.
Les matances de Paracuellos van ser episodis organitzats dʼassassinats massius de diversos milers de presoners, considerats contraris al bàndol republicà, que van tenir lloc durant la batalla de Madrid al municipi de Paracuellos i al terme de Torrejón de Ardoz, pròxims a la capital. Les matances es van produir aprofitant els trasllats de presos de diverses presons madrilenyes, una operació que es coneixia popularment com a saques, i es van portar a terme entre el 7 de novembre i el 4 de desembre de 1936, mentre sʼenfrontaven les tropes governamentals i franquistes pel control de la ciutat.
La magnitud dels assassinats va ser molt gran: va ascendir a diversos milers, entre 2.000 i 5.000 (si bé hi ha grans discrepàncies sobre el nombre exacte de víctimes i això continua sent objecte de controvèrsia). Es consideren els assassinats de més dimensió en la rereguarda de la zona republicana. També són objecte dʼaferrissades discussions aspectes com ara qui va donar lʼordre dʼexecutar els evacuats de les presons i per què unes saques van acabar en assassinats massius mentre que en dʼaltres els presoners arribaven sans i estalvis a la destinació; en definitiva, les responsabilitats, directes i indirectes, dels afusellaments.
Les matances de Paracuellos són encara objecte dʼuna agra polèmica, en què destaca lʼèmfasi que sʼha posat en la responsabilitat que hi podria haver tingut Santiago Carrillo. Les publicacions sobre aquest tema abunden força. El llibre de referència ha estat, durant molt temps, Paracuellos: cómo fue, de lʼhispanista irlandès Ian Gibson, publicat el 1983 i reimprès el 2005 sense cap modificació però amb un pròleg nou. Aquesta obra va ser la primera que va abordar de manera sistemàtica i sense tesis preconcebudes aquest assumpte. Aquell mateix any, el periodista i historiador gallec Carlos Fernández va publicar Paracuellos del Jarama: Carrillo culpable?, amb molta menys repercussió. Al 1994, amb motiu de la presentació que va fer Santiago Carrillo de les seves Memòries, en les quals, entre altres experiències, narra la seva actuació com a conseller dʼOrdre Públic en la Junta de Defensa de Madrid i la seva relació amb els episodis de Paracuellos. Al 1998, al seu torn, Javier Cervera va publicar una anàlisi de la repressió i la resistència clandestina a Madrid durant la Guerra Civil, Madrid en guerra. La ciudad clandestina, 1936-1939, publicada el 1998, amb una segona edició el 2006, sobre una tesi doctoral anterior de lʼautor (Violencia política i acción clandestina: la retaguardia de Madrid en guerra, 1996). En aquest llibre, es dedica un capítol (Les saques de presos) dintre de la secció Madrid: revuelta derrotada, Estado destruído en lʼanàlisi de les matances de Paracuellos. La reimpressió del 2006 proporciona noves dades i troballes. Lʼany 2005, César Vidal va publicar Paracuellos-Katyn. Un ensayo sobre el genocidio de la izquierda.
