Presentació del llibre 'La Universitat de Barcelona. Libertas Perfundet Omnia Luce. Història dels ensenyaments (1450-2010)'

El rector, Dr. Dídac Ramírez, durant la seva intervenció en l'acte de presentació del llibre.
El rector, Dr. Dídac Ramírez, durant la seva intervenció en l'acte de presentació del llibre.
(16/03/2011)

El dimecres 16 de març, a les 19 h, a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric (Gran Via, 585) tindrà lloc la presentació del llibre La Universitat de Barcelona. Libertas Perfundet Omnia Luce. Història dels ensenyaments (1450-2010) (Publicacions i Edicions de la UB, 2010). Assistiran i intervindran en lʼacte el rector Dr. Dídac Ramírez, el síndic de greuges de la UB, Dr. Antoni Mirambell, i els professors de la Facultat de Geografia i Història que han coordinat lʼobra: Dr. Josep Maria Fullola,Dr. Francisco Gracia i Dr. Jordi Casassas.

El rector, Dr. Dídac Ramírez, durant la seva intervenció en l'acte de presentació del llibre.
El rector, Dr. Dídac Ramírez, durant la seva intervenció en l'acte de presentació del llibre.
16/03/2011

El dimecres 16 de març, a les 19 h, a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric (Gran Via, 585) tindrà lloc la presentació del llibre La Universitat de Barcelona. Libertas Perfundet Omnia Luce. Història dels ensenyaments (1450-2010) (Publicacions i Edicions de la UB, 2010). Assistiran i intervindran en lʼacte el rector Dr. Dídac Ramírez, el síndic de greuges de la UB, Dr. Antoni Mirambell, i els professors de la Facultat de Geografia i Història que han coordinat lʼobra: Dr. Josep Maria Fullola,Dr. Francisco Gracia i Dr. Jordi Casassas.

Aquesta publicació, amb un pròleg del rector de la Universitat, Dr. Dídac Ramírez, presenta, monogràficament, cada un dels estudis que sʼhan impartit a la UB al llarg de la història. És la continuació del volum ja publicat amb el títol Universitat de Barcelona. Libertas Perfundet Omnia Luce. 1450 (Publicacions i Edicions de la UB, 2008). Aquest que ara es presenta fa palès, a partir de cada ensenyament, la magnitud de lʼesforç col·lectiu i de la il·lusió de totes les persones que han format, formen i formaran part de la UB per assolir una universitat pública, catalana i de qualitat.

En la introducció, que han redactat els tres coordinadors, es fa un breu repàs de les vicissituds històriques de la UB, des de lʼestranyament punitiu decretat pels Borbons amb la construcció de la Universitat de Cervera, que va durar 120 anys (1717-1837), i que van ser determinants a Europa pel que fa la influència de la il·lustració i el primer racionalisme, del qual la UB ―i el país sencer, per extensió― no seʼn van poder beneficiar, fins als efectes que va patir la institució per causa de lʼexili ―tant interior com exterior― causat per lʼintent de genocidi que va perpetrar el franquisme contra Catalunya, la seva llengua i la seva cultura. Així mateix, destaquen la voluntat modernitzadora de la Universitat Autònoma durant la República, projecte encapçalat pel rector Bosch Gimpera, així com la consolidació i lʼexpansió dels estudis universitaris a partir dels anys setanta del segle passat. Lʼexpansió va significar per a la UB la pèrdua del monopoli universitari tradicional, amb lʼeclosió de noves universitats com ara la UAB i la UPC, encara sota la dictadura, i la resta de noves universitats catalanes ―tant públiques com privades―, ja en període democràtic.
El llibre lʼhan coordinat els professors Josep M. Fullola Pericot i Francisco Gracia Alonso, del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, i Jordi Casassas i Ymbert, del Departament dʼHistòria Contemporània. Consta de vint-i-un capítols, cadascun dedicat a un ensenyament diferent, redactat per un especialista de cada facultat i amb ressenyes especials per als professors més destacats de cada àmbit. Sʼinicia amb el capítol «LʼEscola dʼArquitectura a la Universitat de Barcelona», que des que es va crear el 1871 fins que es va integrar definitivament a la UPC el 1971, va formar part de la UB. El capítol lʼhan redactat els professors dʼHistòria de lʼArquitectura i la Construcció de la UPC Ramon Graus i Jaume Rosell. La resta de capítols es dediquen a aspectes concrets relacionats amb les disciplines que sʼhi impartien: «Lʼensenyament de les Belles Arts i de la Història de lʼArt» (Mireia Freixa), «La Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Un recorregut pels seus antecedents des de lʼantiga Escola Superior de Bibliotecàries de la Mancomunitat de Catalunya» (Assumpció Estivill), «Els inicis dels actuals estudis de Biologia a la Facultat de Biologia»(Mercè Durfort), «La Facultat de Dret» (Carles Maluquer de Motes), «Petita història dels ensenyaments dʼEconomia i Empresa» (Jordi Pascual), «Els ensenyaments de Farmàcia» (Joan Esteva), «La Facultat de Filologia» (Marc Mayer), «Lʼensenyament de Filosofia» (Norbert Bilbeny), «Lʼensenyament de Física» (Santiago Vallmitjana), «Orígens i història de la Facultat de Formació del Professorat» (Gemma Tribó), «Els ensenyaments de Geografia» (Joan Vilà i Valentí), «Els ensenyaments de Geologia» (David Serrat), «Els ensenyaments dʼHistòria» (Pere Molas), «Els ensenyaments dʼInfermeria» (Anna Roigé, Rosa M. Blasco, Virgínia Novel i Roser Valls), «Síntesi històrica de lʼensenyament de Matemàtiques a la Universitat de Barcelona i a la ciutat de Barcelona» (Josep Pla), «La Facultat de Medicina. Evolució històrica» (Jacint Corbella), «Els estudis dʼOdontologia» (Josep M. Ustrell), «La Pedagogia a la Universitat de Barcelona» (Josep González-Agápito), «Els ensenyaments de Psicologia» (M. Carme Giménez i Manel Viader) i «Lʼensenyament de Química» (Claudi Mans).