El llibre és la tesi doctoral de Núria Rodríguez, que va dirigir el professor Padró i que es va llegir lʼany 2008. Sʼha centrat en lʼestudi dels sacerdocis, dels sacerdots i dels cultes de les províncies XIV a la XXII de lʼalt Egipte durant la baixa època, és a dir, des de la dinastia saïta fins al final de lʼocupació macedònica (664-305 aC).
Tot seguit, es projectarà el documental Les ruïnes dʼOxirinc, que recull en vuit capítols les imatges des de lʼinici de les excavacions lʼany 1992 fins al 2008. Es va produir lʼany 2008 i té una durada de 52 minuts.
La ciutat dʼOxirinc, on la UB manté una missió arqueològica des del 1992, va esdevenir important a partir de la dinastia XXV, durant el regnat dels faraons negres. Era la segona ciutat més important de la província, després de la capital, Sepermeru, però avui és una ciutat perduda. Estava consagrada al déu Seth, que representava la guerra, les tenebres i el desert, i que va assassinar el seu germà, Osiris, en la certament complicada mitologia egípcia. Josep Padró creu que entre els anys 1000 i 750 aC va tenir lloc un període dʼintegrisme religiós a favor dʼOsiris en detriment de Seth, que va ser completament demonitzat, motiu pel qual van arrasar-ne els símbols. La ciutat dʼOxirinc pren el nom dʼun peix característic del riu que banya la ciutat i que sʼassociava antigament a Tueris, una divinitat femenina que era mare de Seth en el panteó egipci i que es va canviar de bàndol durant la batalla mítica entre Horus i el seu fill. Això explicaria la seva popularitat a la ciutat, consagrada fonamentalment a Osiris.
El jaciment dʼal Bahnasa sʼubica a la riba esquerra del bahr Yusef (un braç del Nil que desemboca a lʼoasi del Faium), a aproximadament 190 km al sud del Caire. Vivant Denon, un dels components de lʼexpedició de Napoleó Bonaparte, el va descobrir i identificar com lʼantiga ciutat dʼOxirinc. El 1897 els papiròlegs anglesos Grenfell i Hunt hi van trobar la col·lecció de papirs més importants descoberta fins ara, fet que va suposar un saqueig sistemàtic del jaciment. Amb motiu del descobriment dʼuna tomba dʼèpoca saïta el 1982, una missió arqueològica del Consell Superior dʼAntiguitats dʼEgipte va emprendre les excavacions a al Bahnasa, i el 1992 la missió va esdevenir mixta en associar-se, per dur a terme els treballs, la UB, la URV i lʼInstitut Català dʼArqueologia Clàssica (ICAC), sota la direcció del catedràtic de la UB Josep Padró.
Josep Padró (Barcelona, 1946) és professor emèrit del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB, i president de la Societat Catalana dʼEgiptologia (SCE). És autor dʼHistoria del Egipto faraónico (1996) i de la primera Gramàtica de lʼegipci clàssic (2006), publicada en català i traduïda més tard al castellà amb el títol de La lengua de Sinuhé (Editorial Crítica, 2007).
