Inauguració d'un monument commemoratiu de la batalla de Talamanca de 1714

Cartell de l'acte
Cartell de l'acte
(25/03/2011)

Durant lʼany 2008, el Grup de Recerca Consolidat Didàctica del Patrimoni, Museografia Comprensiva i Noves Tecnologies (DIDPATRI) va dur a terme lʼexcavació arqueològica de la batalla de Talamanca (el Bages), que es va lliurar el 13 dʼagost del 1714. Va ser lʼúltima victòria de lʼexèrcit austriacista català en la Guerra de Successió espanyola. En memòria dels combatents, aquest dissabte, 26 de març, el conseller dʼInterior, Felip Puig, inaugura a Talamanca, a les 12.30 h, un monument commemoratiu. Hi assistiran lʼalcalde de Talamanca, Sr. Josep Tarín i, en representació de la UB, F. Xavier Hernàndez Cardona, director de lʼesmentat Grup i catedràtic del Departament de Didàctica de les Ciències Socials.

Cartell de l'acte
Cartell de l'acte
25/03/2011

Durant lʼany 2008, el Grup de Recerca Consolidat Didàctica del Patrimoni, Museografia Comprensiva i Noves Tecnologies (DIDPATRI) va dur a terme lʼexcavació arqueològica de la batalla de Talamanca (el Bages), que es va lliurar el 13 dʼagost del 1714. Va ser lʼúltima victòria de lʼexèrcit austriacista català en la Guerra de Successió espanyola. En memòria dels combatents, aquest dissabte, 26 de març, el conseller dʼInterior, Felip Puig, inaugura a Talamanca, a les 12.30 h, un monument commemoratiu. Hi assistiran lʼalcalde de Talamanca, Sr. Josep Tarín i, en representació de la UB, F. Xavier Hernàndez Cardona, director de lʼesmentat Grup i catedràtic del Departament de Didàctica de les Ciències Socials.

 

La Guerra de Successió espanyola va tenir el seu epíleg en la campanya catalana del 1713-1714. En aquest període, els catalans van ser artífexs dʼuna doble revolució política i militar que va posar en escac Felip V. Les forces espanyoles van haver de rebre el suport massiu de Lluís XIV per tal de doblegar els catalans. Barcelona va resistir fins al setembre de 1714. A lʼexterior, lʼexèrcit català, comandat pel marquès del Poal, va mantenir una activitat frenètica. El 13 dʼagost del 1714, a Talamanca les forces del marquès del Poal van lliurar una dura batalla contra les columnes borbòniques. Va ser la darrera victòria en una batalla campal de lʼexèrcit català. Tot seguit, Poal va intentar ajudar Barcelona, però la delicada situació militar de la ciutat ja havia arribat a un punt sense retorn.
 
A partir de la descripció de la batalla que el marquès de Poal va fer en una carta enviada als consellers de Barcelona, els investigadors del Grup de Recerca DIDPATRI van procedir a dur a terme aquest estudi històric i arqueològic del combat. Es tracta de la primera batalla excavada totalment a Catalunya i a lʼEstat espanyol. Per als treballs arqueològics es va emprar una tecnologia avançada de prospecció geofísica, amb combinació de sistemes dʼinformació geogràfica GIS, que va permetre documentar amb precisió la batalla i validar bona part de les descripcions que aportaven les fonts textuals.
 
El Grup va recollir aquesta singular recerca en el llibre Talamanca 1714. Arqueologia dʼuna batalla (Llibres de Matrícula, 2009), en què es fa una completa reconstrucció arqueològica de la batalla i que ha esdevingut un referent des del punt de vista de la recerca i la didàctica. Així mateix, el Grup ha publicat nombrosos articles en publicacions nacionals i internacionals.
 
Arran dʼaquest treball, el Grup ha col·laborat amb lʼAjuntament de Talamanca per construir el Centre dʼInterpretació de la batalla del 1714 i un conjunt monumental en memòria dels que van lluitar per les llibertats de Catalunya. Aquest conjunt monumental, que sʼinaugura aquest dissabte, consta dʼun monòlit dʼacer Korten que ha dissenyat lʼescultor Soldevila, amb un bloc de pedra damunt del qual sʼaplaca un baix relleu de bronze. La placa, que ha finançat el Grup de Recerca DIDPATRI, lʼhan confeccionat Mar H. Pongiluppi i Enric Passolas, llicenciats per la Facultat de Belles Arts de la UB.
 

Els investigadors del Grup de Recerca DIDPATRI (SGR 2009-245) tenen una dilatada experiència quant a recerca en història militar, arqueologia del conflicte i museïtzació dʼespais polioercètics. Entre les excavacions de camps de batalla més rellevants que ha coordinades o en què ha participat, cal destacar els camps de batalla següents: Almenar (1711); Cardedeu (1808); Oravais, Finlàndia (1808). El Grup també ha participat en la prospecció i lʼexcavació de camps dʼaviació de la república espanyola: el Monjos, Cardedeu i Santa Oliva. Pel que fa a les museïtzacions més rellevants que el Grup ha dissenyat o dirigit, cal assenyalar les muralles andalusines i renaixentistes de Dalt Vila dʼEivissa, la fortificació de la ciutadella ibèrica de Calafell, les muralles renaixentistes de Ceuta, les estacions didàctiques de les muralles renaixentistes de Melilla, les estacions didàctiques del camp dʼaviació de la Garriga, el projecte de museïtzació del castell de Tarifa i la ruta dels castros a Salamanca.