Notícies

Inici  >  Notícies > L'amfiteatre de la Barcelona romana

L'amfiteatre de la Barcelona romana

Plaça de Santa Maria, on s'emplaçaria l'amfiteatre romà de Barcelona.

Plaça de Santa Maria, on s'emplaçaria l'amfiteatre romà de Barcelona.

L'arqueòloga Jordina Sales, autora de l'estudi.

L'arqueòloga Jordina Sales, autora de l'estudi.

Carrer de les Caputxes, on els arcs del carrer suggereixen l'estructura de l'arena romana.

Carrer de les Caputxes, on els arcs del carrer suggereixen l'estructura de l'arena romana.

25/03/2011

La investigadora Jordina Sales, del Grup de Recerca en Antiguitat Tardana (GRAT), que dirigeix el professor Josep Vilella, publicarà en el proper número 21 de la Revista d’Arqueologia de Ponent, que edita la Universitat de Lleida, un article en què aventura la hipòtesi que l’arena de la Barcelona romana es trobava just en l’espai que avui ocupa l’església de Santa Maria del Mar.

La Dra. Sales basa la seva hipòtesi en els arguments següents: en època tardoromana aquest espai va albergar una necròpolis, sobre la qual més tard es va edificar l’església de Santa Eulàlia, ja que la tradició creia que la màrtir havia estat enterrada en aquell cementiri. Més tard, l’església va passar a anomenar-se Santa Maria de les Arenes, un nom que bé podria estar relacionat amb l’arena o l’amfiteatre de l’època imperial, tal com esdevé en altres ciutats, com ara Nimes, amb Saint-Martin-des-Arenes, i Pàdua, amb la Cappella degli Scrovegni nell’Arena. Així mateix, en les excavacions que l’arqueòleg Marià Ribas va dur a terme a Santa Maria del Mar al final dels anys setanta del segle passat, es van trobar arenes planes i uniformes en el subsòl de l’església. A més, si s’observa la trama urbana en una vista aèria es percep una el·lipsi al voltant de Santa Maria del Mar (tal com passa a les ciutats de Lucca i Florència, a Itàlia, on s’ha documentat l’existència d’amfiteatres), fet que suggereix que un possible espai preexistent es va adaptar urbanísticament en un moment posterior.

 
La hipòtesi de Sales és que l’arena de Barcelona havia d’estar situada fora del recinte emmurallat, ja que les dimensions de la ciutat no eren gaire grans, i el vial que comunicava l’arena amb el portal nord de Barcino era el carrer d’Argenteria, del qual ja es té notícia en època d’August. Un altre argument de pes és no haver trobat restes altoimperials a la necròpolis, fet que indica que, en aquella època, aquest espai no tenia usos funeraris.
 
Jordina Sales es va doctorar cum laude el passat mes de febrer amb la tesi Edilícia cristiana hispana de l’antiguitat tardana: la Tarraconensis, que van dirigir els professors Francesc Tuset i Josep Vilella. El tribunal en va destacar la tasca ingent, minuciosa i acurada, i el valor personal a l’hora d’afrontar la recerca. El treball presenta els resultats d’anys d’investigació, que se sumen a excavacions i publicacions, i proposa la identificació i l’estudi de l’edilícia cristiana dels segles iv-viii, una recerca exhaustiva que abasta no només la província Tarraconensis sinó el conjunt d’Hispania. A partir d’aquestes investigacions, la Dra. Sales ha ampliat el catàleg monumental de la Tarraconense fins a un total de 252 exemplars, dels quals 87 s’han qualificat com a segurs, 81 com a molt probables, 35 com a probables i 49 com a possibles.
L’evidència de noves dades en l’espai de Santa Maria del Mar li ha permès d’elaborar aquesta nova hipòtesi de la ubicació de l’amfiteatre en la Barcelona romana d’època altoimperial.
Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona