L'amfiteatre de la Barcelona romana

Plaça de Santa Maria, on s'emplaçaria l'amfiteatre romà de Barcelona.
Plaça de Santa Maria, on s'emplaçaria l'amfiteatre romà de Barcelona.
(25/03/2011)

La investigadora Jordina Sales, del Grup de Recerca en Antiguitat Tardana (GRAT), que dirigeix el professor Josep Vilella, publicarà en el proper número 21 de la Revista dʼArqueologia de Ponent, que edita la Universitat de Lleida, un article en què aventura la hipòtesi que lʼarena de la Barcelona romana es trobava just en lʼespai que avui ocupa lʼesglésia de Santa Maria del Mar.

Plaça de Santa Maria, on s'emplaçaria l'amfiteatre romà de Barcelona.
Plaça de Santa Maria, on s'emplaçaria l'amfiteatre romà de Barcelona.
25/03/2011

La investigadora Jordina Sales, del Grup de Recerca en Antiguitat Tardana (GRAT), que dirigeix el professor Josep Vilella, publicarà en el proper número 21 de la Revista dʼArqueologia de Ponent, que edita la Universitat de Lleida, un article en què aventura la hipòtesi que lʼarena de la Barcelona romana es trobava just en lʼespai que avui ocupa lʼesglésia de Santa Maria del Mar.

La Dra. Sales basa la seva hipòtesi en els arguments següents: en època tardoromana aquest espai va albergar una necròpolis, sobre la qual més tard es va edificar lʼesglésia de Santa Eulàlia, ja que la tradició creia que la màrtir havia estat enterrada en aquell cementiri. Més tard, lʼesglésia va passar a anomenar-se Santa Maria de les Arenes, un nom que bé podria estar relacionat amb lʼarena o lʼamfiteatre de lʼèpoca imperial, tal com esdevé en altres ciutats, com ara Nimes, amb Saint-Martin-des-Arenes, i Pàdua, amb la Cappella degli Scrovegni nellʼArena. Així mateix, en les excavacions que lʼarqueòleg Marià Ribas va dur a terme a Santa Maria del Mar al final dels anys setanta del segle passat, es van trobar arenes planes i uniformes en el subsòl de lʼesglésia. A més, si sʼobserva la trama urbana en una vista aèria es percep una el·lipsi al voltant de Santa Maria del Mar (tal com passa a les ciutats de Lucca i Florència, a Itàlia, on sʼha documentat lʼexistència dʼamfiteatres), fet que suggereix que un possible espai preexistent es va adaptar urbanísticament en un moment posterior.

 
La hipòtesi de Sales és que lʼarena de Barcelona havia dʼestar situada fora del recinte emmurallat, ja que les dimensions de la ciutat no eren gaire grans, i el vial que comunicava lʼarena amb el portal nord de Barcino era el carrer dʼArgenteria, del qual ja es té notícia en època dʼAugust. Un altre argument de pes és no haver trobat restes altoimperials a la necròpolis, fet que indica que, en aquella època, aquest espai no tenia usos funeraris.
 
Jordina Sales es va doctorar cum laude el passat mes de febrer amb la tesi Edilícia cristiana hispana de lʼantiguitat tardana: la Tarraconensis, que van dirigir els professors Francesc Tuset i Josep Vilella. El tribunal en va destacar la tasca ingent, minuciosa i acurada, i el valor personal a lʼhora dʼafrontar la recerca. El treball presenta els resultats dʼanys dʼinvestigació, que se sumen a excavacions i publicacions, i proposa la identificació i lʼestudi de lʼedilícia cristiana dels segles iv-viii, una recerca exhaustiva que abasta no només la província Tarraconensis sinó el conjunt dʼHispania. A partir dʼaquestes investigacions, la Dra. Sales ha ampliat el catàleg monumental de la Tarraconense fins a un total de 252 exemplars, dels quals 87 sʼhan qualificat com a segurs, 81 com a molt probables, 35 com a probables i 49 com a possibles.
Lʼevidència de noves dades en lʼespai de Santa Maria del Mar li ha permès dʼelaborar aquesta nova hipòtesi de la ubicació de lʼamfiteatre en la Barcelona romana dʼèpoca altoimperial.