El desgel de lʼÀrtic afectarà les migracions de les aus marines

La gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) és una espècie emblemàtica de latituds àrtiques.
La gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) és una espècie emblemàtica de latituds àrtiques.
(22/06/2011)

Un estudi sobre la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) a lʼÀrtic revela per primer cop els moviments migratoris dʼaquesta espècie i analitza la seva capacitat de resposta als canvis ambientals. La gavineta de tres dits és una de les espècies marines més emblemàtiques de les latituds àrtiques i tot apunta que lʼaugment de les temperatures al pol nord durant les properes dècades tindrà un greu impacte sobre les poblacions dʼaquesta au. Per entendre les respostes de la vida a lʼÀrtic enfront dʼaquests canvis, un equip internacional liderat per Thierry Boulinier (Centre dʼEcologia Funcional i Evolutiva, CNRS, França), en què participa el professor de la UB Jacob González-Solís, del Departament de Biologia Animal i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), ha instal·lat diversos instruments de seguiment del moviment en gavinetes de diverses poblacions del nord de Noruega.

La gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) és una espècie emblemàtica de latituds àrtiques.
La gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) és una espècie emblemàtica de latituds àrtiques.
22/06/2011

Un estudi sobre la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) a lʼÀrtic revela per primer cop els moviments migratoris dʼaquesta espècie i analitza la seva capacitat de resposta als canvis ambientals. La gavineta de tres dits és una de les espècies marines més emblemàtiques de les latituds àrtiques i tot apunta que lʼaugment de les temperatures al pol nord durant les properes dècades tindrà un greu impacte sobre les poblacions dʼaquesta au. Per entendre les respostes de la vida a lʼÀrtic enfront dʼaquests canvis, un equip internacional liderat per Thierry Boulinier (Centre dʼEcologia Funcional i Evolutiva, CNRS, França), en què participa el professor de la UB Jacob González-Solís, del Departament de Biologia Animal i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), ha instal·lat diversos instruments de seguiment del moviment en gavinetes de diverses poblacions del nord de Noruega.

El projecte està finançat per lʼInstitut Polar Francès (IPEV), lʼInstitut Noruec per a la Recerca de la Natura (NINA) i el Ministeri de Ciència i Innovació espanyol. En la recerca, lʼexpert Víctor García, del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, ha participat en tasques de col·locació dʼemissors via satèl·lit per al seguiment de les aus.

 
La gavineta de tres dits, que pot hivernar a les costes cantàbriques i atlàntiques de la península Ibèrica, era considerada fins ara una espècie dispersora. Per primer cop, la col·locació de geolocalitzadors i emissors via satèl·lit en aquests ocells ha revelat que les aus presenten múltiples estratègies migratòries i que, a més, el gel afecta els seus desplaçaments. Segons els resultats, un cop finalitzada la cria, totes les gavinetes es van desplaçar a lʼarxipèlag àrtic de les Svalbard i a lʼest del mar de Bering per mudar les plomes i recuperar-se de lʼesforç reproductor. Al cap de dos mesos, les aus van invertir només nou dies per desplaçar-se al mar de Labrador, a lʼoest de Groenlàndia. La meitat de les gavines van passar tot lʼhivern en aquesta àrea però lʼaltra meitat es va desplaçar fins al nord-est atlàntic, incloent-hi la costa ibèrica, fins que al febrer van dirigir-se de nou a les colònies de cria.
 
Amb les dades contrastades dels instruments de seguiment i de la distribució del gel àrtic per telemetria per satèl·lit, els experts van arribar a la conclusió que les aus fugien de les zones amb gel. «Les gavinetes de tres dits es concentren a les àrees sense gel», explica González-Solís. «Si considerem que la quantitat de gel a lʼÀrtic disminuirà dràsticament en les properes dècades, molt probablement assistirem a un desplaçament de les àrees dʼhivernada de la gavineta cap al nord».
 
Els emissors per satèl·lit també ofereixen informació clau sobre els moviments dels individus entre subpoblacions. «Els primers resultats mostren que, després dʼun intent reproductor fallit, les gavinetes prospecten colònies de cria situades a desenes de quilòmetres, buscant unes condicions de cria millors», explica Boulinier. Aquests moviments prospectius indiquen que els animals poden respondre als canvis ambientals més ràpidament del que es pensava.
 
Els emissors via satèl·lit també assenyalen la posició dʼàrees dʼespecial interès per a la conservació, on les gavinetes es concentren en grans quantitats per recuperar-se de lʼesforç reproductor. Enguany, el projecte sʼha ampliat amb la instal·lació dʼinstruments en diverses colònies de cria, com ara a lʼarxipèlag de les Svalbard. En pocs anys, sʼespera poder registrar els primers canvis en la migració, la distribució i la dinàmica poblacional de les gavinetes en resposta a lʼescalfament global del planeta.
 
Més informació:
 
González-Solís, J.; Smyrli, M.; Militão, T.; Gremillet, D.; Tveraa, T.; Phillips, R. A.; Boulinier, T. «Combining stable isotope analyses and geolocation to reveal kittiwake migration». Marine Ecology Progress Series, 2011, doi: 10.3354/meps09233.
 
 Fotografies: Jacob González-Solís (Facultat de Biologia/ IRBio UB)