La primera campanya científica amb el Liropus 2000, que tindrà lloc del 30 de juny al 14 de juliol, se centrarà en operacions dʼidentificació, de cartografia submarina i dʼanàlisi de la naturalesa dels fons marins, i estudiarà les estructures sedimentàries, les comunitats bentòniques i lʼimpacte de lʼactivitat humana als canons submarins i al talús del marge continental del litoral català. Els experts estudiaran els diversos processos dinàmics que tenen lloc als canyons submarins i als talussos adjacents, en especial els fenòmens lligats a les tempestes extremes i als processos de cascades dʼaigües denses a la plataforma continental, a la Mediterrània nord-occidental, fins a 2.000 metres de fondària.
En la campanya participen experts del GRC Geociències Marines de la UB, lʼInstitut de Ciències del Mar de Barcelona i la Unitat de Tecnologia Marina del CSIC, així com lʼInstitut Espanyol dʼOceanografia. També té el suport de la Comissió Europea, del Ministeri de Ciència i Innovació, de lʼObra Social de La Caixa —mitjançant el projecte Oasis del Mar—, i de la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Miquel Canals, responsable del GRC Geociències Marines UB i cap científic de la campanya Promares - Oasis del Mar, ha dirigit diversos projectes de geologia marina en grans vaixells oceanogràfics per estudiar la topografia submarina, el registre sedimentari i el canvi climàtic a la conca mediterrània, lʼAtlàntic i lʼAntàrtida. Segons la seva opinió, «lʼobjectiu principal ara és investigar els ecosistemes profunds de les grans valls submarines del nord de Catalunya, concretament els canyons submarins de Blanes, la Fonera (o Palamós) i el cap de Creus, uns ecosistemes que encara avui són essencialment desconeguts. Per les seves dimensiones, proximitat a la costa, gran fondària, estat de preservació de lʼecosistema, i pels recursos pesquers que acullen, aquestes valls submarines formen un ambient únic i excepcional que cal conèixer. Són, en definitiva, una riquesa per al nostre país».
Per la seva banda, Eduardo Balguerías, director de lʼIEO, remarca, a propòsit del Liropus 2000: «És un equip científic dʼúltima generació que permet lʼaccés a grans profunditats per observar els ecosistemes marins sense pertorbar-los, i permet agafar mostres de manera selectiva. És lʼúnic a Espanya capaç dʼarribar als 2.000 metres de profunditat i lʼIEO lʼha adquirit per atendre les necessitats del projecte Indemares». I afegeix: «A més de fer-lo servir per a la recerca pròpia, lʼIEO posa el Liropus 2000 a disposició de la comunitat científica, tant espanyola com internacional. Mostra dʼaixò és el fet que, després que lʼIEO lʼhagi provat i posat a punt, la seva primera campanya la lidera la UB i es fa en un vaixell del Ministeri de Ciència i Innovació que és operat pel CSIC».
Un vehicle submarí que grava imatges i recull mostres a grans profunditats
Promares - Oasis del Mar és la primera campanya científica del Liropus 2000, un vehicle submarí científic de control remot (remotely operated vehicle, ROV) de lʼIEO, un organisme públic de recerca que depèn del Ministeri de Ciència i Innovació i que es dedica a la investigació en ciències del mar, en especial a lʼestudi dels oceans, la sostenibilitat dels recursos pesquers i el medi ambient marí.
El vehicle és un model Super-Mohawk II, un dels més venuts del fabricant Sub-Atlantic, i està preparat per operar fins a 2.000 metres de profunditat, tot i que té capacitat per treballar a 3.000 metres. Aquest nou equipament ampliarà la capacitat oceanogràfica de recerca dels equips científics i facilitarà lʼestudi dels ecosistemes profunds en els oceans amb mitjans no invasius que permeten lʼobservació directa dels hàbitats marins i de les comunitats biològiques sense produir impacte en lʼecosistema natural.
El Liropus 2000 disposa de sis motors i combina una gran potència i capacitat de càrrega que li permet portar sis tipus de càmeres, instruments científics de mesura i presa de mostres. Està dotat dʼequips CTD per mesurar temperatura, pressió i salinitat, i dʼun correntòmetre dʼefecte Doppler per estudiar els corrents a les diverses profunditats de treball. Lʼaparell està dissenyat per suportar fins a 20 quilograms dʼaltres equipaments científics que es requereixin. El ROV té un potent sistema dʼil•luminació i càmeres dʼelevades prestacions (per exemple, una dʼalta definició en format HD i una altra de baixa lluminositat) per garantir lʼalta qualitat de les imatges enregistrades a profunditat. També disposa de dos braços manipuladors hidràulics de precisió per a la recollida dʼobjectes i dʼun sistema de succió per a mostres líquides i gasoses.
La campanya Promares - Oasis del Mar es durà a terme a bord del Sarmiento de Gamboa, sota el comandament del capità Rafael García. Es tracta del vaixell oceanogràfic més modern del Ministeri dʼEducació i Innovació, operat pel CSIC i amb base dʼoperacions al port de Vigo. El vaixell, avarat el gener del 2006, disposa de moderns equipaments científics i tècnics per a campanyes dʼoceanografia, biologia i geologia marines, i incorpora les tecnologies més avançades en sistemes de navegació (per exemple, el posicionament dinàmic). És, a més, el primer vaixell oceanogràfic espanyol amb capacitat dʼoperar amb vehicles de control remot de grans profunditats i amb vehicles submarins autònoms, i el primer que està dotat amb sistema de comunicacions de banda ampla per via satèl•lit amb cobertura global. El Sarmiento de Gamboa és propietat del CSIC i està operat per la Unitat de Tecnologia Marina (UTM) del Centre Mediterrani dʼInvestigacions Marines i Ambientals (CMIMA) del CSIC a Barcelona. Va ser finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (60 % fons FEDER), el CSIC (20,5 %) i la Xunta de Galicia (19,5 %).
La campanya oceanogràfica Promares - Oasis del Mar va ser presentada el 28 de juny, en un acte institucional a bord del vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa, amb la participació de Miquel Canals, director del GRC Geociències Marines UB i cap científic de la campanya; Eduardo Balguerías, director de lʼInstitut Espanyol dʼOceanografia (IEO); Jordi Alberch, vicerector de Recerca de la UB; Conxita Àvila, delegada del rector pe a Accions Especials de Recerca; Lluís Cabrera, degà de la Facultat de Geologia; Arturo Castellón, cap de vaixells de la UTM-CSIC; Joan Baptista Company (ICM-CSIC); Marta Subirà, directora general de Polítiques Ambientals, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, i Ignasi López, sots-director de lʼÀrea de Ciència, Recerca i Medi Ambient de lʼObra Social “la Caixa”, entre altres participants.
GRC Geociències Marines, Universitat de Barcelona
