Una part del cervell es desactiva quan fem tasques emocionals o cognitives
Des que es va inventar lʼelectroencefalograma, a principis del segle xx, se sap que, fins i tot quan no fem res, el cervell està actiu. Amb lʼarribada de noves tècniques dʼimatge, com ara la tomografia per emissió de positrons (PET) o la ressonància magnètica funcional, sʼha pogut anar definint quines àrees del cervell estan actives mentre nosaltres no ho estem. La xarxa neuronal en mode de defecte (DMN) és una part del cervell ben definida que es relaciona amb els pensaments dʼautopercepció i autoreferència social. En un treball que ha liderat el doctor Josep Manuel Menchón, professor del Departament de Ciències Clíniques i investigador de lʼInstitut dʼInvestigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), sʼha determinat que la DMN presenta activitat en situacions de repòs i es desactiva quan sʼindueix alguna tasca al cervell.
Des que es va inventar lʼelectroencefalograma, a principis del segle xx, se sap que, fins i tot quan no fem res, el cervell està actiu. Amb lʼarribada de noves tècniques dʼimatge, com ara la tomografia per emissió de positrons (PET) o la ressonància magnètica funcional, sʼha pogut anar definint quines àrees del cervell estan actives mentre nosaltres no ho estem. La xarxa neuronal en mode de defecte (DMN) és una part del cervell ben definida que es relaciona amb els pensaments dʼautopercepció i autoreferència social. En un treball que ha liderat el doctor Josep Manuel Menchón, professor del Departament de Ciències Clíniques i investigador de lʼInstitut dʼInvestigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), sʼha determinat que la DMN presenta activitat en situacions de repòs i es desactiva quan sʼindueix alguna tasca al cervell.
Lʼestudi, que s'ha fet en 50 persones sanes, demostra que la DMN ha de reduir l'activitat perquè es pugui activar la regió del cervell responsable de fer la tasca. Les tasques que provoquen la desactivació de la DMN poden ser emocionals, com ara lʼaparellament de cares segons les emocions que expressen, o cognitives, com per exemple respondre correctament i ràpidament un test dʼStroop (aquesta prova, que requereix atenció i esforç, consisteix a escriure el nom dʼun color, per exemple «verd», en color vermell, i que lʼindividu respongui en quin color està escrita la paraula).
Lʼestudi, que ha estat publicat a la revista PLoS ONE, també demostra que en cas d'una tasca cognitiva complexa les desactivacions s'estenen a una regió que no pertany a la DMN, l'ínsula posterior, però que té a veure amb el processament dels estímuls somàtics (la capacitat de sentir-nos corporalment o visceralment), que normalment processem de manera constant quan estem en repòs.
La recerca permet entendre millor el funcionament del cervell i, en un pas més enllà, estudiar si el funcionament alterat de la DMN està relacionat amb patologies com ara lʼesquizofrènia, la depressió, el trastorn obsessivocompulsiu o lʼAlzheimer. En malalties anomenades funcionals, és a dir, aquelles que no presenten cap lesió, és probable que els pacients tinguin la DMN alterada, que tinguin dificultats per desactivar-la, tot i no estar en repòs. Aprendre a regular o modular aquesta activitat podria ser una manera de millorar algunes patologies.
Referència de lʼarticle
Harrison, Ben J.; Pujol, Jesús; Contreras-Rodríguez, Oren; Soriano-Mas, Carles;* López-Solà, Marina;* Deus, Joan; Ortiz, Hèctor; Blanco-Hinojo, Laura; Alonso, Pino;* Hernández-Ribas, Rosa;* Cardoner, Narcís;* Menchón, Josep Manuel*. «Task-induced deactivation from rest extends beyond the default mode brain network». PLoS ONE, 6(7): e22964. doi:10.1371/journal.pone.0022964.
*Investigadors de la Universitat de Barcelona, del Grup de Psiquiatria i Salut Mental de lʼIDIBELL, del Departament de Psiquiatria de lʼHosptital Universitari de Bellvitge i del Centre dʼInvestigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM).