Idiomes
Cercador
Serveis
Notícies
Acte de reconeixement a Jaume Vicens Vives
El rector Dídac Ramírez saluda la vídua del Dr Vicens, Roser Rahola, en presència del director del CEHI Antoni Segura.
El rector departint amb Roser Rahola i una de les seves filles.
Dilluns 3 d’octubre, a les 19 h, va tenir lloc a l’Aula Ramon y Cajal de l’Edifici Històric de la UB (Gran Via, 585) un acte de reconeixement a Jaume Vicens Vives, en què van participar el rector Dídac Ramírez, el director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB, Antoni Segura, i la vídua del Dr Vicens, Roser Rahola.
Durant l'acte es va presentar el llibre d'homentage Jaume Vicens Vives, mestre d'historiadors (Publicacions i Edicions UB, 2011), editat per la coordinadora del CEHI Lola Harana, i que compta amb textos de Josep M Muñoz, Casimir Martí, Ramon Gubern, Jordi Nadal, Josep Fontana i Josep M Bricall, entre d’altres. També es presentarà la nova etapa de la revista fundada per Jaume Vicens Índice Histórico Español.
La UB vol que sigui novament reconegut a Jaume Vicens Vives el Premi Extraordinari de Doctorat. Aquest premi li fou retirat l’any 1947 en aplicació de la nova legislació que van promulgar els feixistes revoltats al final de la Guerra Civil. Vicens Vives es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona el 22 de febrer de 1936 amb la defensa —en català— de la tesi «Ferran II i la ciutat de Barcelona: 1479-1516». L’octubre del mateix any li fou concedit el Premi Extraordinari de Doctorat. L’any 1939 va ser depurat i separat del servei, i fins vuit anys més tard no va poder presentar-se a una plaça de catedràtic d’universitat. Va guanyar la càtedra d’Història Universal Moderna i Contemporània i d’Història General de la Cultura de la Universitat de Saragossa.
Tot i els intents del rectorat d’Enrique Luño Peña (1939-1955) de desposseir Vicens del seu títol de doctor al·legant que havia estat defensat «bajo la dominación roja», el Ministeri d’Educació Nacional no va atendre els seus arguments i no va anul·lar el grau de doctor de Vicens Vives, amb la qual cosa va poder prendre possessió de la càtedra de Saragossa. Però el Premi Extraordinari de Doctorat li va ser anul·lat perquè havia estat concedit l’octubre de 1936, en estricta aplicació de la Llei de 5 d’abril de 1938 —que va abolir l’Estatut de Catalunya— i de l’Ordre de 28 de gener de 1939 en la qual s’estableixen les normes per a la convalidació dels exàmens realitzats en tots els centres docents de Catalunya a partir de juliol de 1936. Atès que el doctorat va ser defensat per Vicens Vives el febrer de 1936, això és, abans de l’entrada en vigor d’aquesta Ordre, no va poder ser impugnat, però el Premi va ser concedit a l’octubre i, per tant, va quedar plenament afectat pels terminis establerts per l’Ordre.
Jaume Vicens Vives (1910-1960) és considerat un dels historiadors catalans més importants del segle XX, contribuint decisivament a renovar aquesta disciplina amb la incorporació de l’anàlisi econòmica i social al seu relat, trencant definitivament amb la historiografia de la Renaixença.
De la seva obra destaca Ferran II i la ciutat de Barcelona (tesi doctoral), Els trastàmares (segle XV), Industrials i polítics (segle XIX) i Aproximación a la historia de España; també l'assaig Notícia de Catalunya (1960), que es tanca amb l'afirmació que allò que defineix la vida catalana és la voluntat d'ésser.
Vicens va ser un home de vocació política, manifestada obertament a partir dels últims anys 1940, i va tenir un paper de guia dels joves burgesos que van crear el Cercle d’Economia (1958). La seva prematura mort va estroncar un fecund treball acadèmic i una més que possible vida política amb l’adveniment de la democràcia a la mort del dictador.
Potser també t'interessa
- Segueix-nos:
Membre de:
Dos Campus d'Excel·lència Internacional:
Footer
- © 2012 Universitat de Barcelona
- Contacte
- Perfil del contractant
- Mapa del web
- Avís legal