Dídac Ramírez: «Un augment important i consolidable dels preus de les matrícules pot ocasionar ineficiència social»

 

El rector de la UB, Dídac Ramírez, ha posat de manifest en el seu discurs que la situació econòmica complicada en què ens trobem immersos demana a la universitat pública «una conducta extremadament solidària i responsable alhora». Dins dʼaquesta responsabilitat envers la societat, ha alertat del perill de les retallades en la universitat pública «perquè els seus efectes negatius seran de llarg termini i impactaran en lʼherència que deixarem a les properes generacions». En aquest context, ha mostrat la seva preocupació per «la incertesa que obre la porta a majors ajustaments» i ha recordat que «el pressupost de les universitats es troba ara al nivell de lʼany 2007 en termes nominals i dels anys 2002-2003 en termes reals, és a dir, descomptada la inflació».

 

A continuació, el rector ha manifestat la disposició de la UB «a participar activament en el debat sobre governança promogut des de la Secretaria dʼUniversitats i Recerca per a la seva anàlisi i millora». Així mateix, ha demanat un debat similar al voltant de la política de preus i de beques, que tingui en compte aspectes com ara la democratització del sistema educatiu superior, el nivell de frau fiscal, lʼequitat, la inclusió social dels joves, la seva emancipació i el paper de la universitat com a ascensor social, entre dʼaltres. En aquest sentit, ha aclarit que «la universitat no pot basar el seu finançament en una política de pujada de matrícules parcialment compensatòria de les retallades més enllà de la situació dʼemergència que travessem». I ha alertat que un augment important i consolidable dels preus de les matrícules pot suposar una injustícia «perquè no disposem dʼun sistema de beques prou important» i pot ocasionar una ineficiència social «si de veritat ens creiem que lʼeducació superior té naturalesa de bé públic».

 

Així mateix, el rector ha posat en relleu que, en aquest context de crisi econòmica, la universitat escolta «allò que manifesten els moviments de protesta que, com acaba de dir el president dels EEUU, Barack Obama, expressen la frustració que sent el poble respecte dʼuna situació que no ha provocat i de la qual és víctima», i comparteix la indignació. I ha reivindicat que «de la crisi no en sortirem únicament reduint despeses, sinó quan comenci el creixement i lʼaugment dels ingressos».

 

En aquesta situació de crisi global, el rector també ha volgut deixar constància de la seva disposició «des de la solidaritat i responsabilitat, i des del patriotisme, a fer els sacrificis necessaris però no a permetre que seʼns aboqui a la privatització de la universitat pública» i ha insistit que «és possible i desitjable una altra política que no tan sols no retalli, sinó que no renunciï a augmentar lʼaportació de lʼAdministració».

 

El rector ha finalitzat el seu discurs afirmant que «la UB, amb lʼalt sentit de la responsabilitat que té la seva comunitat universitària, sʼesforçarà al màxim perquè els nivells de qualitat no es vegin afectats per les retallades». Amb aquest objectiu, cercarà fórmules addicionals de millora de gestió «sense allunyar-nos del rigor pressupostari» i «més i millors fonts de finançament».

 

Al seu torn, el secretari dʼUniversitats i Recerca, Antoni Castellà, ha posat de manifest la situació pressupostària restrictiva de lʼAdministració pública. En aquest context, ha afirmat que la societat europea només podrà sortir reforçada dʼaquesta crisi si apostem per una economia basada en el coneixement, el qual es genera principalment a les universitats. Així mateix, ha destacat la capacitat de diàleg dels rectors de les universitats per establir un model de futur que no estigui delimitat per la conjuntura econòmica actual. En aquest sentit, ha manifestat que el full de ruta que sʼestà seguint es fonamenta en els eixos següents: plantejar una oferta acadèmica que prioritza la qualitat; potenciar un model català de personal acadèmic; compartir serveis en el marc de les universitats catalanes; seguir unes polítiques de preus i beques que avancin en equitat; plantejar el debat sobre el model de governança cap a una autonomia real de les universitats, que els permeti lʼautoorganització i un model de finançament suficient.

 

Dʼaltra banda, Castellà ha felicitat la UB pel seu lideratge de les universitats del país, tant a nivell nacional com a nivell internacional, i ha posat en relleu el paper cabdal de la UB en la definició del model de futur de les universitats: «cal que la UB exerceixi un lideratge per avançar en aquest camí». Seguidament ha manifestat que, davant la crisi global que patim en aquests moments, Europa no podrà sortir-seʼn sense el concurs decidit de les universitats, a través de les seves tres tasques fonamentals: docència, recerca i transferència. «Ens trobem davant un repte immens, però la capacitat de la comunitat universitària també ho és», ha conclòs.

 

En el seu discurs, el president del Consell Social, Joaquim Coello, ha destacat que vivim temps difícils per la reducció pressupostària significativa que pateix lʼAdministració pública. En aquest context, ha justificat que els marges de llibertat política de lʼAdministració per reduir el dèficit estan limitats per la política econòmica europea. En el cas de les universitats, ha afirmat que la política de reducció transversal de la despesa té problemes i ha plantejat una política alternativa: una pujada moderada i selectiva de les taxes universitàries. Malgrat tot, ha advertit que això només serà possible si lʼEstat ho autoritza i ho acompanya dʼuna política de beques que tingui en compte lʼequitat. Segons Coello, «dʼaquesta manera es milloraria la retallada pressupostària i es preservaria el talent de les universitats».

 

Per la seva banda, el professor de Belles Arts Josep Maria Martí i Font, en la lliçó inaugural, ha reflexionat sobre el concepte de creació o dʼinvenció en els aspectes fonamentals i comuns a les disciplines de les arts, però també a totes les altres disciplines del coneixement. En aquest sentit, ha subratllat que la creativitat no és monopoli de les arts sinó patrimoni de totes les disciplines. Finalment, ha fet un elogi de la figura de lʼartesà ―i de la universitat en qualitat de comunitat dʼartesans― com a artífex de lʼautèntica creació de riquesa.