La resistència als antibiòtics, un problema global
La resistència als antibiòtics, que és el tema del Dia Mundial de la Salut 2011 de lʼOrganització Mundial de la Salut (OMS), està causada per múltiples factors: abús dʼantimicrobians, adquisició de gens de resistència, entre dʼaltres. En lʼactualitat, es creu que lʼorigen dʼalgunes resistències es podria explicar per la transferència de gens entre microorganismes de lʼentorn natural.
«La resistència als antibiòtics és un dels problemes principals en el tractament de malalties infeccioses a tot el món», explica la professora Maite Muniesa, del Departament de Microbiologia de la UB. «Tradicionalment —continua— la major part dʼestudis científics sobre gens de multiresistència sʼhan centrat en els plasmidis, unes molècules de DNA, circulars i tancades covalentment, que actuen com a principal vehicle de transmissió de gens entre bacteris».
Lʼarticle analitza diverses mostres fecals dʼanimals (vaques, porcs, aus de corral, etc.), alguns dels quals no han estat tractats amb antibiòtics, procedents dʼexplotacions agrícoles de Catalunya. En concret, els experts estudien la transferència horitzonal de gens de patogenicitat entre bacteris entèrics per mitjà de bacteriòfags: els gens blaTEM i blaCTX-M,implicats en la resistència a antibiòtics betalactàmics, i el mecA,associat a la resistència a la meticilina en estafilococs, que és responsable dʼun alt percentatge dʼinfeccions hospitalàries.
Els virus bacteriòfags com a missatgers
En la bibliografia científica està ben descrit que els bacteriòfags són vectors molt eficaços per transferir fragments de DNA entre cèl·lules. Però, quin és el paper dels fags en lʼaparició de noves resistències bacterianes? A títol de primícia, el nou treball descriu per primer cop que els bacteriòfags tenen incorporats gens de resistència a antibiòtics i que, per tant, podrien ser uns vehicles excel·lents de propagació de gens de resistència bacteriana en el medi ambient.
Tal com apunta el catedràtic Joan Jofre, «els bacteriòfags permeten transferir gens de resistència a antibiòtics entre biomes diferents, i aquest procés podria tenir un abast en la natura que no ha estat descrit fins ara». Com a mobilitzadors de gens de resistència antimicrobiana, Maite Muniesa afegeix: «Els bacteriòfags tenen més durabilitat mediambiental que els plàsmids i, sorprenenment, es troben en altes concentracions. Ara, el que caldrà és identificar quin tipus de virus són els que estan transferint els gens de resistència entre bacteris».
Noves resistències, nous reptes científics
Les resistències als antibiòtics que es detecten en lʼàmbit clínic també existeixen genèticament en bacteris de lʼentorn natural. Tot i el control que es fa en les explotacions agrícoles de lʼús dʼantibiòtics, les resistències a antimicrobians no deixen dʼaparèixer. Segons els experts, tot apunta que aquestes resistències no són conseqüència únicament de la pressió selectiva pels antibiòtics sinó de la mobilització dels gens de resistència en lʼentorn ambiental, un procés natural en el qual no es pot ignorar el paper biològic dels fags.
El nou estudi aporta una perspectiva ecològica per definir fronteres que limitin lʼaparició de noves resistències antimicrobianes en el medi ambient. En clau de futur, aquesta línia de treball podria contribuir a detectar resistències encara no descrites clínicament, i per tant, a potenciar la recerca de nous antimicrobians amb un marge de previsió més ampli. «En el camp de la resistència antimicrobiana, cal recordar que sʼhan de considerar molts factors que no sʼestan tenint en compte. Per exemple, determinats tractaments antibiòtics dirigits a eliminar bacteris també són capaços dʼactivar la mobilització de gens de diferents tipus pels bacteriòfags. Això, en aquest camp de recerca, cal tenir-ho ben present», alerta el catedràtic Joan Jofre.
Més informació:
Colomer-Lluch, Marta; Immamovic, Lejla; Jofre, Joan; Muniesa, Maite.
