Jornada sobre comunitats lingüístiques mitjanes

Logo del CUSC.
Logo del CUSC.
(28/10/2011)

Divendres 28 dʼoctubre, des de les 9.30 h, té lloc a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric (Gran Via, 585) una jornada dedicada a «Política lingüística en lʼeducació superior. El cas de les comunitats lingüístiques mitjanes», organitzada pel Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Facultat de Filologia i per Linguamón. Han presentat les jornades la vicerectora de Política Lingüística, Gemma Fonrodona, la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Yvonne Griley, i el professor i director del CUSC F. Xavier Vila.

Logo del CUSC.
Logo del CUSC.
28/10/2011

Divendres 28 dʼoctubre, des de les 9.30 h, té lloc a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric (Gran Via, 585) una jornada dedicada a «Política lingüística en lʼeducació superior. El cas de les comunitats lingüístiques mitjanes», organitzada pel Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Facultat de Filologia i per Linguamón. Han presentat les jornades la vicerectora de Política Lingüística, Gemma Fonrodona, la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Yvonne Griley, i el professor i director del CUSC F. Xavier Vila.

 A partir de les 10 h i fins les 18 h —en què finalitzarà la jornada amb una taula rodona de tots els ponents, moderada per F. Xavier Vila— sʼexposaran els casos dʼutilització de llengües com ara el català (per part de la professora de la Facultat de Dret Eva Pons), el danès(per part de Hartmut Haberland i Bent Preisler, de la Universitat de Copenhaguen), el finès (per part de Sabine Ylönen, de la Universitat de Jyväskylä), les llengües mitjanes de Sud-àfrica (Anne-Marie Beukes, de la Universitat de Johannesburg), lʼhebreu (Drorit Ram, del Lewinsky College of Education) i el txec (Tamah Sherman, de la Charles University).

Lʼobjectiu dʼaquest seminari és, no solament comparar les situacions i els processos glotopolítics de les diferents llengües mitjanes en el marc universitari, sinó també posar sobre la taula els factors lingüístics, socials, polítics i econòmics que els condicionen en cada cas.
La recerca sobre les comunitats lingüístiques mitjanes ha posat de manifest que un dels àmbits més sensibles als processos dʼhomogeneïtzació lingüística i en què les llengües mitjanes experimenten més pressions és lʼàmbit universitari, tant en el seu vessant docent com en el camp de la recerca. Arreu de les comunitats estudiades es detecta una contradicció entre la presència de les llengües pròpies i la creixent pressió en favor de les llengües franques, molt especialment lʼanglès, el qual —amb ritmes diferents segons cada context— avança dia a dia com a llengua franca universitària internacional.
Tanmateix, la reorganització dels usos lingüístics en lʼàmbit acadèmic no adopta ni de bon tros unes mateixes característiques, i es detecten polítiques molt diferents, des de sistemes universitaris en què lʼús de lʼanglès com a llengua docent és com a màxim testimonial, fins a dʼaltres que lʼadopten de manera molt significativa, o fins i tot dʼaltres en què la llengua franca internacional adoptada és una altra.