Mòbils d'arreu del món se sincronitzaran per interpretar la Cinquena simfonia de Beethoven

Una aplicació gratuïta per mòbils permet que tots es sincronitzin amb precisió de 10ms arreu de la Terra
Una aplicació gratuïta per mòbils permet que tots es sincronitzin amb precisió de 10ms arreu de la Terra
(11/11/2011)

Un grup de persones, entre les quals hi ha José Ignacio Latorre, catedràtic de Física Teòrica de la UB, han desenvolupat una aplicació gratuïta per a mòbils que permet que tots se sincronitzin amb una precisió de 10 ms arreu de la Terra i que toquin a la mateixa hora una peça musical. Els creadors dʼaquesta nova aplicació han proposat fer una primera simfonia massiva a tot el món tocant el darrer minut del primer moviment de la Cinquena simfonia de Beethoven. La interpretació, que també es podrà executar des dʼInternet, tindrà lloc l'11 de novembre de 2011, a les 11 h, 11 min, 11 s i 111 ms (hora peninsular). En aquests moment hi ha 101 països que sʼhan afegit a aquesta iniciativa.

Una aplicació gratuïta per mòbils permet que tots es sincronitzin amb precisió de 10ms arreu de la Terra
Una aplicació gratuïta per mòbils permet que tots es sincronitzin amb precisió de 10ms arreu de la Terra
11/11/2011

Un grup de persones, entre les quals hi ha José Ignacio Latorre, catedràtic de Física Teòrica de la UB, han desenvolupat una aplicació gratuïta per a mòbils que permet que tots se sincronitzin amb una precisió de 10 ms arreu de la Terra i que toquin a la mateixa hora una peça musical. Els creadors dʼaquesta nova aplicació han proposat fer una primera simfonia massiva a tot el món tocant el darrer minut del primer moviment de la Cinquena simfonia de Beethoven. La interpretació, que també es podrà executar des dʼInternet, tindrà lloc l'11 de novembre de 2011, a les 11 h, 11 min, 11 s i 111 ms (hora peninsular). En aquests moment hi ha 101 països que sʼhan afegit a aquesta iniciativa.

 La idea científica és aprofitar el protocol de sincronització amb el temps universal coordinat (UTC), que és el temps respecte al qual es calculen totes les zones horàries del món ―i que es calcula mitjançant rellotges atòmics. «Aquest és un gran exemple de ciència bàsica que ara podem aprofitar de forma lliure», apunta Latorre. També cal destacar que el problema de sincronització dels mòbils està relacionat amb el de sincronització en els experiments de neutrins ―com el que es va presentar fa poc a lʼOrganització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN)―, però en comptes dʼarribar a la precisió de nanosegons, en el cas dels mòbils nʼhi ha prou dʼarribar als mil·lisegons, encara que tampoc és una tasca fàcil. Aquesta iniciativa pot servir també per treballar a les escoles el concepte dʼUTC, els rellotges atòmics, el funcionament dels GPS, el temps a les xarxes i, en definitiva, tots aquells sistemes que requereixen la determinació de lʼhora de forma precisa.

 
Segons Latorre, «el missatge subjacent de la iniciativa és positiu: “junts”. Tota iniciativa de fer quelcom requereix la coordinació, si és sincronitzada al mil·lisegon i a tot el planeta, millor que millor. Potser en el futur podrem utilitzar el temps per crear mètodes més fins de votar, opinar, relacionar-nos, emocionar-nos».
 
Més informació a:

http://sinfoniamasiva.org