Objectiu: protegir el corall vermell a les costes catalanes

El corall vermell (Corallium rubrum) és una espècie endèmica a l'àrea mediterrània.
El corall vermell (Corallium rubrum) és una espècie endèmica a l'àrea mediterrània.
Recerca
(23/11/2011)

La pesca furtiva causa prop del 60 % de les pèrdues de colònies de corall vermell a la Reserva Marina de les Illes Medes, segons un article publicat a la revista Conservation Biology que té com a primera autora la biòloga Cristina Linares, del Departament dʼEcologia de la UB. Lʼestudi avalua per primer cop lʼefecte del furtivisme en aquesta reserva marina i alerta també de lʼimpacte del busseig esportiu sobre la comunitat del coral·ligen a les Medes. També signen lʼarticle els experts Bernat Hereu i Mikel Zabala (Departament dʼEcologia de la UB), Joaquim Garrabou (Institut de Ciències del Mar-CSIC), David Díaz (Institut Espanyol dʼOceanografia), Christian Marschal (Centre dʼOceanologia de Marsella) i Enric Sala (Centre dʼEstudis Avançats de Blanes-CSIC).

El corall vermell (Corallium rubrum) és una espècie endèmica a l'àrea mediterrània.
El corall vermell (Corallium rubrum) és una espècie endèmica a l'àrea mediterrània.
Recerca
23/11/2011

La pesca furtiva causa prop del 60 % de les pèrdues de colònies de corall vermell a la Reserva Marina de les Illes Medes, segons un article publicat a la revista Conservation Biology que té com a primera autora la biòloga Cristina Linares, del Departament dʼEcologia de la UB. Lʼestudi avalua per primer cop lʼefecte del furtivisme en aquesta reserva marina i alerta també de lʼimpacte del busseig esportiu sobre la comunitat del coral·ligen a les Medes. També signen lʼarticle els experts Bernat Hereu i Mikel Zabala (Departament dʼEcologia de la UB), Joaquim Garrabou (Institut de Ciències del Mar-CSIC), David Díaz (Institut Espanyol dʼOceanografia), Christian Marschal (Centre dʼOceanologia de Marsella) i Enric Sala (Centre dʼEstudis Avançats de Blanes-CSIC).

Lʼefecte «reserva» de lʼàrea de les Medes ha millorat lʼestat de conservació de moltes espècies marines en el seu hàbitat natural. En el cas del corall vermell (Corallium rubrum), una espècie endèmica a la Mediterrània quees captura de manera legal i il·legal a les costes catalanes, lʼestudi indica que la pesca furtiva és lʼamenaça principal sobre les colònies dʼaquest invertebrat marí.

 
Pesca furtiva, la gran amenaça
 
En lʼantigüitat, grecs i romans explotaven el corall vermell per utilitzar-lo en joieria, un interès comercial que avui en dia encara es manté. Tal com explica Cristina Linares, «el corall és un organisme molt fràgil i vulnerable, amb una taxa de creixement lentíssim, dʼentre 0,3-0,5 mm de diàmetre basal a lʼany. A la conca del Mediterrani occidental, la situació de les colònies és força similar, amb talles molt petites, a excepció dʼalgunes reserves marines a França».
 
En lʼarticle, els experts estudien lʼevolució temporal, del 1992 al 2005, del diàmetre i la densitat de les poblacions de Corallium, dins i fora de la Reserva Marina de les Illes Medes, i ho comparen amb els resultats obtinguts en tres àrees marines protegides a França (Banyuls, Carry-le-Rouet i Scandola), on es prohibeix la pesca i el busseig. A partir dʼaquesta comparació, es comprova que les dimensions de les colònies de corall vermell a les Medes són menors del que sʼesperava i estan per sota del que sʼobserva a les colònies de les àrees marines de França, sense pesca ni busseig. Lʼestudi també constata que lʼespècie és més abundant dins la Reserva Marina de les Illes Medes que en àrees exteriors.
 
«Lʼimpacte del furtivisme causa una pèrdua irreparable de les poblacions de Corallium rubrum —subratlla Cristina Linares—, i per això convindria plantejar pautes noves de protecció sobre pesca i busseig per preservar les poblacions». Lʼexpert Bernat Hereu, coautor de lʼestudi, afegeix que «a la costa catalana el corall es troba a menys fondària que en altres àrees mediterrànies. Això té un gran interès econòmic per al sector turístic però fa que els pescadors furtius puguin capturar les colònies sense gaires dificultats».
 
Reimplantar corall als fons marins
 
A més de fer una recerca aplicada per dissenyar eines de gestió i conservació, els experts col·laboren amb el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter per restaurar els efectes de lʼespoli que causa el furtivisme sobre les colònies de Corallium. Aquesta iniciativa, en la qual també participa lʼinvestigador Joaquim Garrabou, de lʼInstitut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), té lʼobjectiu dʼestablir protocols per recuperar el corall confiscat per la justícia als furtius i reimplantar-lo als fons marins.
 
«Aquesta acció és puntual —alerta Cristina Linares— i no resoldrà el problema del corall. És una opció per recuperar una part del corall que encara és viu, reimplantar-lo en el substrat rocós i convertir-lo en una comunitat natural integrada en la resta de lʼecosistema marí». Reintegrar al medi natural les colònies capturades als furtius és una operació delicada i lʼèxit depèn de molts factors. Per saber si la iniciativa ha funcionat, en el futur caldrà fer monitoritzacions constants de les colònies per comprovar si han esdevingut poblacions viables.
 
Corall vermell: legislar per protegir
 
Bona part de les grans colònies de corall centenari que poblava les costes catalanes ha desaparegut a causa de lʼacció humana. El gènere Corallium, protegit pel Conveni de Barcelona, encara no ha estat inclòs dins lʼApèndix II de la Convenció sobre el Comerç Internacional dʼEspècies Amenaçades (CITES), un acord internacional que vetlla per les espècies més amenaçades regulant-ne el comerç mundial.
 
Aplicar els resultats de la recerca i potenciar els esforços en lʼàmbit de la conservació i la gestió seran els grans desafiaments per conservar la bellesa del coral·ligen del litoral català, segons assenyalen els experts de la UB, que són membres de lʼantic Grup dʼEcologia del Zoobentos Marí de la UB i de lʼactual Grup de Recerca MedRecover, que estudia els efectes directes i potencials del canvi global sobre la conservació de la biodiversitat marina.
 
 
Cal recordar que fa més de trenta anys que va començar lʼactivitat científica de la UB a lʼarxipèlag de les Medes, una de les reserves marines de més valor ecològic de la Mediterrània. Els primers estudis descriptius de les comunitats marines, iniciats lʼany 1973, van culminar amb la publicació de la monografia Els sistemes naturals de les illes Medes (1983), un treball de referència per a la futura protecció dels espais naturals, obra del catedràtic del Departament dʼEcologia de la UB Joandomènec Ros, juntament amb Ignasi Olivella i Josep M. Gili, del CSIC.
 
Fotografies subaquàtiques: (Copyright: Grup de Recerca Medrecover)
 
 
 
Més informació:
 
Linares, C.; Garrabou, J.; Hereu, B.; Díaz, D.; Marschal, C.; Sala, E.; Zabala, M.. «Assessing the Effectiveness of Marine Reserves on Unsustainably Harvested Long-Lived Sessile Invertrebrates». Conservation Biology, 2011, DOI: 10.1111/j.1523-1739.2011.01795.x.

.