La diversificació cultural també impulsa lʼevolució humana

Pare i fill, en un poblat xavante, es preparen per a un ritual religiós (fotografia: Francisco M. Salzano).
Pare i fill, en un poblat xavante, es preparen per a un ritual religiós (fotografia: Francisco M. Salzano).
Recerca
(22/12/2011)

Els canvis en lʼestructura social i les pràctiques culturals també podrien contribuir a impulsar lʼevolució humana, segons un estudi que sʼacaba de publicar a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), en què han participat la professora Mireia Esparza i la col·laboradora Neus Martínez-Abadías, de la Unitat dʼAntropologia delDepartament de Biologia Animal de la UB.

 
Pare i fill, en un poblat xavante, es preparen per a un ritual religiós (fotografia: Francisco M. Salzano).
Pare i fill, en un poblat xavante, es preparen per a un ritual religiós (fotografia: Francisco M. Salzano).
Recerca
22/12/2011

Els canvis en lʼestructura social i les pràctiques culturals també podrien contribuir a impulsar lʼevolució humana, segons un estudi que sʼacaba de publicar a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), en què han participat la professora Mireia Esparza i la col·laboradora Neus Martínez-Abadías, de la Unitat dʼAntropologia delDepartament de Biologia Animal de la UB.

 

El treball, coordinat per lʼexpert Rolando González-José, del Centre Nacional Patagònic (CENPAT-CONICET, Argentina), es basa en lʼestudi de patrons físics, genètics, geogràfics i climàtics de més de 1.200 persones dels grups indígenes baniwa, ticuna, ianomami, kaingang, xavante i kayapó, de lʼAmazònia i lʼaltiplà central del Brasil.

 
Segons els experts, un dels resultats més impactants ha estat comprovar la ràpida evolució de les proporcions craneomètriques en els xavante, que és fins a 3,8 vegades més ràpida en comparació amb els altres grups estudiats. Els canvis detectats en els xavante ―que presenten cranis més grans, cares més fines i nassos més amples― segueixen un patró dʼintegració de cranis humans descrit recentment en la bibliografia científica. «Aquest estudi demostra que quan la selecció actua en la mateixa direcció que els patrons dʼintegració, lʼevolució seʼn veu afavorida», apunten les investigadores Mireia Esparza i Neus Martínez-Abadías, que també són coautores dʼun altre treball recent sobre els patrons morfomètrics i el potencial evolutiu del crani humà (Evolution, 2011).
 
Lʼestudi apunta que aquesta divergència també és independent de la separació geogràfica dels xavante respecte dels altres grups poblacionals, així com de les diferències climàtiques. Segons els experts, la combinació de lʼaïllament cultural i la selecció sexual podria ser el motor dels canvis que explicarien els resultats. A tall de conclusió, els autors de lʼestudi plantegen la hipòtesi que la coevolució entre gens i cultura podrien haver estat el model dominant al llarg de la història del llinatge evolutiu humà.
 
Més informació:
 
Hünemeier, T.; Gómez-Valdés, J.; Ballesteros-Romero, M.; De Azevedo, S.; Martínez-Abadías, N.; Esparza, M.; Sjøvold, T.; Bonatto, S. L.; Salzano, F. M.; Bortolini, M. C.; González-José, R. «Cultural diversification promotes rapid phenotypic evolution in Xavánte Indians». Proceedings of the National Academy of Sciences, desembre de 2011. DOI/10.1073/pnas.1118967109