En la recerca premiada sʼhan estudiat els alcans polièdrics (o poliedrans), formats per àtoms de carboni envoltats per àtoms dʼhidrogen, per la capacitat que tenen de crear estructures cristal·lines estables amb temperatures de fusió de fins a 400 ºC. En lʼestudi sʼha trobat que els poliedrans compleixen diversos requisits químics perquè les interaccions de dihidrogen ―en principi considerades febles― siguin més fortes del que els experts imaginaven. En particular, sʼha vist que el fet que lʼàtom de carboni que sosté un hidrogen estigui connectat a un esquelet gran de més carbonis afavoreix molt aquesta interacció.
Els investigadors han dut a terme un estudi computacional sistemàtic dels enllaços de dihidrogen homopolars (CH···HC), que és com sʼanomenen les forces que uneixen els poliedrans. Dʼuna banda, sʼha trobat que, com més plana és la superfície del poliedrà, més fortes són les interaccions intermoleculars. Dʼaltra banda, el fet que aquests poliedres siguin de tipus esfèric permet que puguin establir interaccions amb molècules veïnes en moltes direccions. La conjunció dʼaquests factors explica la gran cohesió dels cristalls dels poliedrans, que tan sols a temperatures elevades perden lʼordre tridimensional per formar un líquid.
Sʼha de tenir en compte que el tipus dʼinteraccions estudiades són omnipresents en la química molecular de compostos orgànics, organometàl·lics o de coordinació, i en aquest sentit la recerca premiada farà replantejar, per exemple, els estudis de les estabilitats relatives de diferents estructures cristal·lines dʼun mateix compost. Aquest punt és important per a la indústria farmacèutica, atès que cada forma dʼun mateix compost (denominada polimorf) presenta propietats farmacològiques diferents. A més, una patent només cobreix un dʼaquests polimorfs i el descobriment dʼuna nova forma dʼun mateix compost és patentable.
El guanyador del premi, Jorge Echeverría, es va doctorar en Química a la UB el 2010 i actualment treballa com a investigador al Centre dʼElaboració de Materials i dʼEstudis Estructurals del Centre Nacional de la Recerca Científica (CEMES-CNRS), a Tolosa de Llenguadoc. El Premi Ramon Margalef que ha obtingut Echeverría lʼatorga el Consell Social de la UB al millor article derivat dʼuna tesi doctoral llegida en aquesta Universitat que hagi estat publicat en una revista reconeguda en lʼàmbit de les ciències experimentals i de la salut.
Rep lʼaccèssit el desenvolupament dʼuna nova tècnica que evidencia la complexitat de la comunicació entre cèl·lules
La investigadora Gemma Navarro, doctorada a la UB lʼany 2010, ha obtingut lʼaccèssit del Premi Ramon Margalef per lʼarticle «Detection of heteromerization of more than two proteins by sequential BRET-FRET», publicat a Nature Methods. Lʼequip de recerca de Gemma Navarro, integrat per investigadors de la Facultat de Biologia de la UB i de lʼInstitut dʼInvestigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), ha desenvolupat una tècnica de transmissió dʼenergia per ressonància seqüencial (SRET) de gran valor en el camp de detecció dʼinteraccions entre proteïnes, i que permet identificar per primera vegada combinacions de més de dos receptors en la membrana de cèl·lules vives.
Gràcies a aquesta nova tècnica, queda demostrat que la comunicació entre cèl·lules encara és més rica del que es pensava. Amb la recerca de Gemma Navarro sʼha identificat la combinació de tres receptors en la membrana de cèl·lules vives i no es descarta que es puguin descobrir combinacions més importants. El pas següent serà analitzar la geometria dʼaquestes combinacions per entendreʼn el significat biològic. En properes recerques, sʼestudiarà de quina manera es poden aplicar aquests descobriments estructurals a malalties neurodegeneratives i psiquiàtriques.
