Les xerrades comenen el 17 de gener.
02/01/2012
La xocolata torna a ser l’eix central de la segona edició del cicle «Tardes de ciència i xocolata», organitzat per la UB en col·laboració amb el Museu de la Xocolata, en què es parlarà d’aquest ingredient des de diferents perspectives, com ara la física, les matemàtiques, la història o l’economia, entre d’altres.
Les xerrades, que tindran lloc els dimarts entre el 17 de gener i el 13 de març, de 18 a 19.30 h, al Museu de la Xocolata (c/ Comerç, 36), estan obertes a estudiants i al públic en general. Per assistir-hi cal fer una inscripció a través del formulari del
Servei d’Atenció a l’Estudiant de la UB. L’activitat té el suport del Ministeri de Ciència i Innovació – Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia.
Calendari i resum de les conferències
Màrqueting i xocolata: del «regala-li» al «regala’t»
17 de gener de 2012, a càrrec de Paco Gil, director del Museu de la Xocolata
Sabíeu que les rajoles de xocolata són el format més venut d’aquest producte? I el que menys els bombons? Per quina raó? Durant la sessió es donaran unes pinzellades sobre els conceptes clau del màrqueting i la seva relació amb el món de la xocolata. Aspectes com ara l’economia familiar o l’estructura mental del consumidor i la manera com s’hi adrecen les empreses condicionen els processos de compra dels diversos formats.
El cacau, un regal diví
24 de gener de 2012, a càrrec de Ramon M. Masalles, catedràtic emèrit del Departament de Biologia Vegetal de la Facultat de Biologia de la UB
El cacau, o cacauer, que té el nom científic Theobroma cacao, és un arbre tropical les llavors del qual constitueixen l’ingredient principal de la xocolata. El nom Theobroma, que significa ‘menjar dels déus’, recull la tradició dels maies i dels asteques, segons la qual els déus van regalar a l’ésser humà el cacau, font de tota mena de virtuts. Els europeus el van descobrir en arribar al continent americà i, a partir del segle XVII, el conreu del cacauer es va estendre cap a les terres tropicals de l’Àsia i, més tard, de l’Àfrica. Actualment la producció de cacau és de 3,7 milions de tones anuals, tot i les greus malalties que pateix la planta.
La xocolata: societat, cultura i alimentació al segle XVIII
31 de gener de 2012, a càrrec de M. Àngels Pérez Samper, catedràtica del Departament d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la UB
El gran procés d’expansió europea durant l’època moderna va comportar l’establiment d’una àmplia xarxa de relacions comercials, que posaven en contacte països molt llunyans i propiciaven l’intercanvi de productes. Entre els aliments que es transportaven destaca el cacau, no tant per la seva importància nutritiva com, sobretot, pel seu significat social, reservat al principi com un obsequi per a la família reial o els cortesans, i, tot i que després va ser progressivament difós, sempre s’ha mantingut com un producte de prestigi que ha suscitat passions i que fins i tot té el seu lloc en la pintura o la literatura.
La tecnologia dels derivats del cacau i la xocolata
7 de febrer de 2012, a càrrec de Joan Permanyer, professor del Departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la UB
Les llavors de cacau es fan fermentar i assecar als països d’origen i són el punt de partida per a l’obtenció d’ingredients que es faran servir per elaborar una gran diversitat de productes derivats del cacau i la xocolata. Entre aquests ingredients hi ha la pasta de cacau, la mantega de cacau, el cacau en pols —que amb diverses tecnologies transformarem en xocolates de diferents tipus—, productes solubles i productes instantanis de cacau, cremes per untar, preparats per fer xocolata desfeta, batuts, cobertures, bombons, barretes, etc. En la xerrada es comentarà el procés d’obtenció i de composició dels diferents tipus de cacau i les seves aplicacions.
Només els faquirs mengen cristalls?
14 de febrer de 2012, a càrrec de Laura Bayés, doctoranda del Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals de la Facultat de Geologia de la UB
Hi ha molts tipus de xocolata, i aquesta es pot presentar de maneres molt diverses, però en tots i cadascun dels casos el seu aspecte esdevé sempre atractiu, temptador i llaminer. La lluentor i la fina textura que caracteritza aquest aliment s’aconsegueixen gràcies a la cristal·lografia, és a dir, la ciència que estudia els cristalls. L’estructura de la xocolata inclou cristalls de greix, el tractament dels quals és la clau perquè la xocolata obtingui l’aspecte desitjat i es fongui a la boca. En aquesta sessió descobrirem els trucs per obtenir una bona xocolata i veurem que no és l’únic aliment que conté cristalls.
Cuida el teu cor, pren xocolata
21 de febrer de 2012, a càrrec de Ramon Estruch, professor del Departament de Medicina de la Facultat de Medicina de la UB
Les malalties cardiovasculars continuen sent la causa més freqüent de mort en el món occidental. L’alimentació i l’exercici físic són els pilars fonamentals en la prevenció d’aquestes malalties. Estudis actuals assenyalen que els aliments rics en polifenols, com ara el cacau i els seus derivats, podrien tenir un paper important en la prevenció de les malalties cardiovasculars. Concretament, en estudis realitzats pel grup del professor Estruch, que explicarà durant la xerrada, s’ha pogut comprovar que el consum regular de cacau millora el perfil lipídic en fer augmentar el colesterol protector i disminuir l’oxidació del colesterol perjudicial.
La xocolata a la boca
28 de febrer de 2012, a càrrec d’Isabel Martínez, professora del Departament d’Odontoestomatologia de la Facultat d’Odontologia de la UB
La xocolata és, sens dubte, un plaer per al paladar, i en aquest procés de degustació participen moltes de les glàndules que hi ha a la boca relacionades amb el sentit del gust. Però al mateix temps, tot i els reconeguts efectes beneficiosos del cacau, no hem d’oblidar que, en el marc de la salut bucodental, la quantitat de sucre associada a la xocolata pot provocar efectes adversos a la cavitat oral, com ara l’aparició de càries dental.
Bon profit! Apunts d’una literatura molt poc dietètica
13 de març de 2012, a càrrec de Teresa Duran, professora del Departament de Didàctica de l’Educació Visual i Plàstica de la Facultat de Formació del Professorat de la UB
Es tracta d’una conferència en clau d’humor sobre diferents menjars que apareixen en la literatura infantil. Una primera part estarà dedicada a la cuina tradicional, o conte popular, on encara no apareix la xocolata. La segona part tractarà de la cuina d’autor, en què hi ha una notable presència de la xocolata de la mà d’autors com ara Roald Dahl o Tim Burton. La darrera part analitzarà els diferents menjars que esmenten els infants i els adolescents quan són ells els qui escriuen.