El fris del temple dʼApol·lo Epicuri a Bassai —declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO— és un dels exemples més suggerents dels relleus de finals del segle V a. C. Va ser construït per lʼarquitecte grec Ictinos a la regió de lʼArcàdia del Peloponès i actualment es conserva al Museu Britànic de Londres.
Des de lʼany 2009, un grup de vuit artistes agrupats sota el nom Equip Confluències [The Crossing Lab] i dirigits per Jorge Egea i Ramon Casanova, professors del Departament dʼEscultura de la UB, han estudiat el fris amb el mateix interès que els artistes del segle XIX revisitaven les ruïnes arqueològiques. Així, el projecte estableix una relació transversal entre diferents èpoques: lʼèpoca clàssica (en què el fris va ser construït), el segle XIX (el fris va ser descobert lʼany 1811 i quatre anys més tard va ser traslladat a Londres) i lʼèpoca actual.
Lʼoriginalitat de la proposta és actualitzar el significat de lʼart clàssic i revelar noves lectures per als observadors contemporanis. Amb aquest objectiu, els artistes han recuperat la mirada original de lʼart, utilitzant tècniques pròpies del segle XIX per redescobrir lʼantiguitat. Així, el contacte amb el passat ha quedat gravat en diferents medis, com ara les tècniques bàsiques del dibuix i la fotografia. Tot això per configurar un estudi compositiu diferent als estudis clàssics de lʼart. En aquest sentit, el projecte es desmarca dʼanàlisis descriptives anteriors, i pretén rescatar la part més creativa i poètica del relleu.
El fris escultòric del Temple dʼApol·lo Epicuri, de vint metres de llargada, és un exemple únic que trenca els convencionalismes del clàssic. Destaca per lʼexpressivitat, el dinamisme, la força i energia visuals. També és insòlit lʼemplaçament del temple, en una regió de Grècia anomenada Arcàdia. Segons la Grècia Clàssica, el nom dʼArcàdia suggereix un món pastoral idíl·lic, però la zona és en realitat remota, inhòspita i propensa als terratrèmols. Dʼaquí la seva relació amb la mort, el misteri i la nostàlgia, que queda reflectida al fris. Així, el projecte pretén donar una visió nova del temple, a través de lʼestudi dʼaquest fris poc conegut i molt ric a nivell iconogràfic. «Es tracta de mostrar allò del clàssic que normalment no sʼexplica», afirma Jorge Egea, un dels directors de lʼestudi.
Fruit dʼaquest projecte de recerca, dut a terme al Museu Britànic del 2009 al 2011, es publica ara el llibre
Et in Arcadia... (East & West Publishing, 2012), que recull una col·lecció de textos inèdits i imatges relatives a la interpretació del fris dʼApol·lo Epicuri. La publicació esdevé una relectura del relleu des dʼuna perspectiva jove i contemporània, que ens condueix al concepte de ʻreincorporacióʼ. «La idea és que el clàssic és viu i pot ser revolucionari», sentencia Egea. Lʼobjectiu final de la proposta és reincorporar i donar una vida nova a les obres clàssiques per transmetre-les als visitants actuals, sobretot joves.
Els resultats dʼaquest projecte també sʼexhibiran al
Museu dʼArqueologia Clàssica de la Facultat dʼEstudis Clàssics de la Universitat de Cambridge, del 10 de gener al 16 de març. Més tard, la mostra sʼexposarà al Museu Europeu dʼArt Modern (MEAM) de Barcelona. Així mateix, sʼha creat una aplicació informàtica per a iPad que permet veure de manera digital i interactiva el fris del temple dʼApol·lo Epicuri.
Ramón Casanova i Jorge Egea han dirigit aquest projecte, en què també han participat artistes i alumnat de doctorat: Israel Ariño, Adrián Arnau, Carles Bartolomé-Ibars, Mónica Lou, Rebecca Mutell i Enric Passolas (Universitat de Barcelona); Ruth S. Contreras-Espinosa (Universitat de Vic) i José Luis Eguía-Gómez (Universitat Politècnica de Catalunya). Així mateix, el projecte ha comptat amb la col·laboració del Dr. Robin Osborne (Facultat de Clàssiques de la Universitat de Cambridge) i la Dra. Tabitha Tuckett (Magdalen College de la Universitat dʼOxford).
Confluències, laboratori experimental
LʼEquip Confluències [
The Crossing Lab] va ser creat lʼany 2005 pels doctors Jorge Egea i Ramon Casanova, professors del Departament dʼEscultura de la UB. El grup té lʼobjectiu de revisar lʼart del passat mitjançant dues activitats bàsiques: la imatge fotogràfica i lʼescultura de modelat. Des de la seva creació, el grup ha realitzat un projecte per any amb diferents institucions, com ara «Trans·formare», al Museu Frederic Marès de Barcelona (2011); «La Tradizione della Figura» al Circolo Artistico di Bologna (2010) o «Dopo il Museo» al Museo Archeologico Nazionale di Napoli (2008), entre dʼaltres.
