Investigadors de la UB col·laboren amb centres de recerca francesos per estudiar l’origen dels paisatges muntanyencs del Cantal
Un equip de la UB format per Santiago Riera i Yolanda Llergo, investigadors del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP), que dirigeix el professor Josep Maria Fullola, participen en un projecte de recerca en col·laboració amb el laboratori GEOLAB (CNRS-Universitat Blaise Pascal) i el Centre de Recerca dʼHistòria Quantitativa (CNRS-Universitat de Caen) per determinar lʼorigen dels paisatges muntanyencs del Cantal (França) i com han estat remodelats des de la prehistòria per les pràctiques ramaderes. Historiadors, arqueòlegs, paleoambientalistes i botànics col·laboren en el projecte amb lʼobjectiu de traçar la història de la ramaderia, dels paisatges de pastures dʼaltura i de lʼorigen de la producció de formatges a la regió. Actualment, les muntanyes del Cantal, localitzades a la regió de lʼAlvèrnia, al Massís Central, són conegudes mundialment precisament per les especialitats de formatge de renom.
Un equip de la UB format per Santiago Riera i Yolanda Llergo, investigadors del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP), que dirigeix el professor Josep Maria Fullola, participen en un projecte de recerca en col·laboració amb el laboratori GEOLAB (CNRS-Universitat Blaise Pascal) i el Centre de Recerca dʼHistòria Quantitativa (CNRS-Universitat de Caen) per determinar lʼorigen dels paisatges muntanyencs del Cantal (França) i com han estat remodelats des de la prehistòria per les pràctiques ramaderes. Historiadors, arqueòlegs, paleoambientalistes i botànics col·laboren en el projecte amb lʼobjectiu de traçar la història de la ramaderia, dels paisatges de pastures dʼaltura i de lʼorigen de la producció de formatges a la regió. Actualment, les muntanyes del Cantal, localitzades a la regió de lʼAlvèrnia, al Massís Central, són conegudes mundialment precisament per les especialitats de formatge de renom.
Lʼequip francès, format per Yanncik Miras i Fréderic Sumerly, del laboratori GEOLAB, que es troba a la ciutat alvernesa de Clermont-Ferrand, i Violaine Nicolas, del Centre de Recerca dʼHistòria Quantitativa, duu a terme les recerques arqueològiques i històriques que han fet sortir a la llum les traces de lʼactivitat ramadera en aquestes muntanyes des de la prehistòria, i que han posat en evidència que lʼimpacte de lʼactivitat humana encara és visible en el paisatge actual. La desforestació de sectors altitudinals de la muntanya està ben testificada des de la protohistòria, moment en què es formen espais destinats al pasturatge. La ramaderia es va convertir progressivament en una activitat essencial a la regió durant el període medieval i molt especialment en època moderna, moment en què es documenten la pràctica ramadera que constitueix lʼorigen dels usos i les produccions actuals.