La recerca, que ha liderat Elena Gómez-Díaz, investigadora de lʼInstitut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), analitza la diversitat genètica de les espècies de paparres del complex Ornithodoros capensis en diverses espècies dʼaus marines, entre les quals hi ha el mascarell bru i la baldriga de Cap Verd, en diverses illes de lʼarxipèlag de Cap Verd. En el treball també hi han participat investigadors de la Universitat de Queenʼs, al Canadà, i del Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS), de França.
Coexisteixen llinatges genètics molt distants
Lʼestudi revela que a lʼarxipèlag de Cap Verd coexisteixen múltiples espècies dʼaquest complex de paparres, que, a més, pertanyen a llinatges genèticament molt diferents entre si. Alguns dʼaquests llinatges estan fortament emparentats amb paparres dʼilles molt distants, de lʼÍndic, el Pacífic i lʼAtlàntic.
Tal com assenyala el professor Jacob González-Solís, «el resultat més sorprenent és la gran diversitat dʼespècies de paparres que sʼhan trobat en un únic arxipèlag com és Cap Verd. És inesperadament alta i mostra que poden coexistir diverses espècies críptiques de paparres en un sol lloc, que han estat transportades per moviments a gran escala dʼocells que crien en llocs tan distants com ara les Galápagos (Pacífic) o lʼilla de la Reunió (Índic). En un sentit més ampli, aquest resultat posa de manifest la importància de la mobilitat dels hostes sobre la capacitat de dispersió dels paràsits, així com la capacitat dʼalguns ocells de disseminar paràsits i malalties arreu del món».
La hipòtesi dels investigadors és que aquesta diversitat genètica no es pot haver generat per evolució a les mateixes illes a partir dʼun únic llinatge de paparra original, sinó que ha de ser el resultat de diversos processos de colonització independents mitjançant els seus hostes, les aus marines.
Les aus joves transporten paràsits dʼorigen més distant
Un altre resultat sorprenent de lʼarticle té a veure amb els grans desplaçaments migratoris dʼaquestes aus i la seva fidelitat als llocs de cria. Segons han mostrat estudis recents, tant la baldriga de Cap Verd com el mascarell bru són capaços de desplaçar-se a grans distàncies. Per exemple, en el cas de la baldriga de Cap Verd, durant la migració es desplaça entre lʼarxipèlag de Cap Verd, davant de les costes del Senegal, i la costa del Brasil, de manera que creua tot lʼAtlàntic en els dos sentits.
Tanmateix, en lʼèpoca de cria aquestes aus tornen a les mateixes illes per establir-hi els nius. El resultat dʼaquesta fidelitat és que hi ha una certa estructuració genètica en les poblacions dʼaus, de manera que les poblacions de lʼAtlàntic són genèticament molt diferents de les del Pacífic i lʼÍndic. Això contradiu que hi hagi intercanvi dʼocells reproductors entre illes tan distants, per la qual cosa, segons afirma la investigadora Elena Gómez, «es creu que són les aus immadures, dʼun comportament més erràtic en els seus moviments i que no es reprodueixen, les responsables del transport dʼaquests llinatges de paparra dʼorígens molt distants a lʼarxipèlag».
Aquest treball, pioner en lʼestudi de la dispersió dʼectoparàsits dʼocells marins entre arxipèlags de diferents oceans, demostra que les aus marines dispersen paràsits a grans distàncies dʼuna manera regular. En paraules del professor González-Solís, «la capacitat de dispersió dels ocells marins és pràcticament imbatible en el món animal». Encara que les espècies del complex de paparres Ornithodoros capensis no són, que se sàpiga, portadores de cap malaltia, lʼestudi posa de manifest la influència de les aus migratòries per dispersar patògens i determinar lʼecologia evolutiva i epidemiologia dʼaquests organismes.
