Universitat de Barcelona

Els científics coincideixen en el fet que l’escalfament global és degut a l’increment de l’activitat humana.

El 14 de maig la Universitat de Barcelona va acollir la jornada «Per què no ens creiem el que diu la ciència sobre el canvi climàtic?», que van organitzar Alumni UB, Bodegas Torres i Greenpeace, amb l’objectiu de crear un debat sobre l’abast i les causes del canvi climàtic.

• La conclusió més important és que, tal com han indicat els científics, les nombroses evidències recollides fins ara apunten que s’està produint un escalfament del planeta i que els éssers humans en són la causa fonamental.
• Aquesta és una constatació fruit de la coincidència en els resultats que han presentat molts investigadors, de diferents camps, i que han estat avaluats d’acord amb metodologies acceptades.
• Els científics del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic consideren que l’escalfament és un fenomen «inequívoc», i que no se’n poden explicar les causes sense la intervenció de les activitats humanes: emissions de CO₂ per la crema de combustibles fòssils i emissions d’altres gasos d’efecte hivernacle (metà, òxid de nitrogen i gasos fluorats) produïts per activitats com ara la ramaderia, l’agricultura, la indústria química o els abocadors de residus.
• Les causes (forçaments) naturals (radiació solar, emissions dels volcans, etc.) no expliquen per si mateixes el canvi climàtic actual, que només s’entén si es tenen en compte les activitats humanes, segons posen de manifest els models climàtics.
• La tendència a l’augment de temperatures és clara a Espanya, especialment a l’estiu. Pel que fa a les precipitacions, no s’han observat variacions generals sobre el total anual, però sí que s’aprecien canvis quant a la distribució estacional.

• El pensament escèptic sobre les evidències i, especialment, sobre la causa antròpica del canvi climàtic, o el que infravalora els impactes d’aquest canvi, porta com a conseqüència la creença que els científics i les institucions que els representen són part d’una conspiració global i que, en canvi, les teories sense fonament són veritat, la qual cosa és tant com pensar que no podem confiar en res.
• Les conclusions obtingudes dels estudis de Greenpeace aporten dades que permeten relacionar empreses privades del sector petroler amb els moviments escèptics —dels Estats Units—, que intervenen de manera indirecta en el finançament d’aquests moviments negacionistes del canvi climàtic i alhora donen suport a partits polítics proactius.

• La jornada va posar de manifest que, a més dels impactes ja coneguts (elevació de temperatures, pujada de nivell de mar, desgel als casquets polars i glaceres), hi ha altres impactes possibles, com ara la translació de les franges climàtiques, amb possibles efectes sobre la salut, en relació amb la transmissió de malalties, o modificacions dels ecosistemes.
• La intervenció del senyor Torres, per exemple, va permetre constatar que les temperatures han augmentat un grau centígrad els últims quaranta anys a les seves vinyes, i que en aquest període la verema s’ha avançat uns deu dies per aquesta situació.

• Cal que els científics disposin de més oportunitats per donar a conèixer els seus descobriments en el camp de la ciència del canvi climàtic. Sovint, el seu paper és suplantat per economistes, polítics o altres professionals, quan de fet són els climatòlegs, glaciòlegs i experts d’aquests àmbits els veritables coneixedors de les causes físiques del fenomen. D’aquesta manera, tenen un paper social menys rellevant.
• És important que es doni a conèixer la tasca científica per abordar millor un debat centrat en les opcions sobre les polítiques que cal aplicar per afrontar aquest repte i que permeti engegar iniciatives, acords i plans d’acció per intensificar la tasca d’adaptació i mitigació del canvi climàtic.
• La tasca de divulgació s’hauria d’estendre al món de l’ensenyament i als mitjans d’informació pública, i aprofitar fins i tot els espais relacionats, per exemple els programes sobre medi ambient, meteorologia o coneixement del territori català.
• Sense un millor coneixement científic, la ciutadania no podrà entendre els efectes que té per a Catalunya i Espanya la signatura del protocol de Kyoto contra el canvi climàtic, que exigeix contenir les emissions de CO₂. A més, incomplir els objectius del protocol obliga Espanya a comprar drets d’emissió que poden comportar fins a uns 1.600 milions d’euros (dels quals Espanya ja n’ha invertit 770 milions).

• Diversos sectors estan obstaculitzant que es coneguin millor els impactes del canvi climàtic, i intenten relativitzar la importància d’aquest fenomen en resistir-se a afrontar un nou model energètic que necessàriament ha de comportar una dependència menor dels combustibles fòssils, una aposta per l’estalvi i l’eficiència i el foment de les energies netes, com la solar, l’eòlica i altres recursos renovables. Aquests recursos, d’altra banda, són plenament autòctons i podrien ser un instrument per frenar la nostra dependència energètica i equilibrar la balança de pagaments, així com un incentiu per a la innovació i els nous desenvolupaments energètics.
• En la societat espanyola, els principals esforços de reducció d’emissions s’han fet en els àmbits industrials, mentre que queda un camp per recórrer en els sectors del transport, l’edificació i els usos residencials, a causa de les anomenades emissions difuses.

• La jornada de debat també va servir per subratllar la importància dels esforços voluntaris per adaptar-se i mitigar el canvi climàtic que duen a terme empreses i associacions empresarials que, malgrat no tenir obligacions legals per reduir les emissions derivades de les directives europees, duen a terme un esforç exemplar i pioner que la societat ha de conèixer (Acciona, Mango, Ikea, Danone o Bodegas Torres).

• La jornada de debat va permetre redactar aquest document amb el recull de les diverses valoracions presentades i debatudes. Va ser un primer acostament per establir un consens sobre les discòrdies existents en relació amb el canvi climàtic i l’evolució de les temperatures a escala global.