La Universitat de Barcelona i el Parc Astronòmic del Montsec retransmetran des de Noruega, en directe, el darrer trànsit de Venus dʼaquest segle

Actualment, els trànsits observats en altres estrelles permeten descobrir exoplanetes, és a dir, planetes en altres sistemes solars.
Actualment, els trànsits observats en altres estrelles permeten descobrir exoplanetes, és a dir, planetes en altres sistemes solars.
(05/06/2012)
Un equip dʼinvestigadors del Departament dʼAstronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, lʼInstitut de Ciències del Cosmos i lʼInstitut dʼEstudis Espacials de Catalunya, juntament amb investigadors del Parc Astronòmic del Montsec (PAM), són a les illes noruegues de Svalbard per retransmetre en directe el trànsit de Venus que tindrà lloc entre els dies 5 i 6 de juny. La retransmissió es podrà seguir per Internet a través dels webs de les dues institucions, que han estat habilitats per a lʼocasió:
 
-          http://venus2012.ub.edu
-          http://www.parcastronomic.cat/live  
Actualment, els trànsits observats en altres estrelles permeten descobrir exoplanetes, és a dir, planetes en altres sistemes solars.
Actualment, els trànsits observats en altres estrelles permeten descobrir exoplanetes, és a dir, planetes en altres sistemes solars.
05/06/2012
Un equip dʼinvestigadors del Departament dʼAstronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, lʼInstitut de Ciències del Cosmos i lʼInstitut dʼEstudis Espacials de Catalunya, juntament amb investigadors del Parc Astronòmic del Montsec (PAM), són a les illes noruegues de Svalbard per retransmetre en directe el trànsit de Venus que tindrà lloc entre els dies 5 i 6 de juny. La retransmissió es podrà seguir per Internet a través dels webs de les dues institucions, que han estat habilitats per a lʼocasió:
 
-          http://venus2012.ub.edu
-          http://www.parcastronomic.cat/live  

Pocs fenòmens astronòmics són tan infreqüents com el pas de Venus davant del Sol. Els capricis de la mecànica celeste fan que només hi hagi dos trànsits de Venus aproximadament cada 120 anys. Però el més curiós és que aquests dos trànsits estan separats per un període de només vuit anys. El primer del segle XXI va ser el 2004. Vuit anys després, el 6 de juny dʼenguany, nʼhi ha un altre. I haurem dʼesperar fins al 2117 per poder tornar a veure Venus passar novament per davant del Sol. 

El trànsit, dʼuna durada de prop de set hores, començarà poc després de la mitjanit del 5 al 6 de juny. En ser de nit, des de Catalunya només seʼn podran observar els darrers instants, des de la sortida del Sol (aproximadament a les 6.20 hora oficial) fins que mitja hora després, aproximadament, Venus abandoni definitivament el disc del Sol. Per seguir-lo, caldrà ubicar-se en llocs amb un horitzó ben visible.
 
Per tal dʼapropar aquest esdeveniment a la població, els astrònoms del PAM i de la UB retransmetran en directe les imatges obtingudes des de les illes Svalbard. Aquestes illes, situades al bell mig de lʼoceà Àrtic, són el lloc idoni per observar el trànsit atès que, en aquella latitud (78 graus nord) el Sol no es pon mai en aquesta època de lʼany, un fenomen que es coneix com a sol de mitjanit. Per tant, encara que el trànsit de Venus transcorri en horari de nit i de matinada, el Sol serà per sobre de lʼhoritzó i el trànsit de Venus es podrà observar de manera completa.
 
Històricament els trànsits de Venus han estat fenòmens molt importants perquè han resolt un repte cabdal: mesurar lʼUnivers. Les expedicions dʼastrònoms arreu del món per observar els trànsits dels segles XVIII i XIX —que, de fet, són les primeres col·laboracions científiques internacionals— van permetre determinar per primera vegada la distància entre la Terra i el Sol, una dada imprescindible per conèixer després les dimensions de lʼUnivers.
 
Actualment, els trànsits observats en altres estrelles permeten descobrir exoplanetes, és a dir, planetes en altres sistemes solars: quan aquests planetes passen davant de lʼestrella la seva lluminositat disminueix.