Les restes són les primeres que es troben al massís del Garraf d’un esquelet pràcticament complet de proboscidis.
06/08/2012
Les excavacions arqueològiques a la cova del Rinoceront de Castelldefels, dirigides per investigadors del Grup de Recerca del Quaternari-SERP (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques) de la Universitat de Barcelona, han descobert part de l’esquelet d’un elefant jove, aproximadament menor de 7 anys. Aquestes restes, que tenen uns 100.000 anys d’antiguitat, són les primeres que es troben al massís del Garraf d’un esquelet pràcticament complet de proboscidis (ordre de mamífers que comprèn els elefants i els mamuts). Es tracta d’una troballa excepcional ja que les restes completes d’elefants en coves són escasses a Catalunya.
Fins ara, en aquesta zona —en rieres i al riu Llobregat— s’havien localitzat parts aïllades de l’esquelet, com ara les defenses, especialment de mamut llanut, que cronològicament és més modern. La troballa d’aquest elefant, més antic que el mamut llanut, evidencia que a la costa central catalana amb anterioritat a l’arribada del mamut, propi de períodes freds, hi vivien els elefants. Les restes d’aquest elefant, juntament amb altres espècies, com per exemple nombroses restes de tortuga mediterrània (Testudo hermanni) —localitzades també a la cova del Rinoceront—, posen de manifest que a la costa central catalana les condicions climàtiques de fa 100.000 anys eren càlides.
De moment s’han documentat les dues extremitats posteriors completes (fèmur, tíbia, ossos del tars i falanges), així com la pelvis i la columna vertebral en connexió anatòmica. Els treballs en curs només han permès excavar una part de la superfície on es troba aquest elefant. Els investigadors suposen que probablement la resta de l’individu està complet, però no serà fins a la propera campanya arqueològica quan es podrà excavar en la seva totalitat.
La cova del Rinoceront és un jaciment paleolític amb una llarga seqüència cronològica que abraça des dels 200.000 fins als 80.000 anys aC. A la conca mediterrània són molt escassos els jaciments d’aquest període amb una seqüència estratigràfica tan completa i, de moment, podem dir que és l’únic a Catalunya d’aquestes característiques.
En aquest jaciment hi ha una gran quantitat de restes de fauna en un excel·lent estat de preservació. La fauna representada és característica de períodes càlids (interglacials). A més, s’han recuperat diverses restes lítiques que situen en aquest jaciment la presència humana més antiga de l’àrea del massís del Garraf.
Actualment la cavitat es troba seccionada verticalment a causa del darrer front d’explotació de la pedrera de ca n’Aymerich de Castelldefels. L’extracció massiva de pedra calcària ha desfigurat enormement el relleu original i ha destruït la major part de la cova del Rinoceront, així com l‘entrada originària. Per aquest motiu actualment s’accedeix a la cavitat per una bastida que permet desenvolupar els treballs arqueològics.
Les restes recuperades fins ara a la cova del Rinoceront fan pensar que gran part del jaciment devia funcionar com un cau de carnívors, els quals van utilitzar la cavitat com a refugi on portaven les seves preses. Paral·lelament, la presència, més esporàdica, de neandertals ha estat verificada en els nivells superiors de la cavitat.
Les excavacions arqueològiques estan encapçalades pels investigadors Joan Daura i Montse Sanz, membres del Grup de Recerca del Quaternari-SERP de la UB, que dirigeix el catedràtic de Prehistòria Josep M. Fullola. Les excavacions estan sufragades per l’Ajuntament de Castelldefels i el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, juntament amb altres entitats i empreses, com ara el Grup de Recerques Històriques de Castelldefels (GREHIC), el Grup Soteras i l’Associació de veïns i veïnes independents de Castelldefels (AVVIC).
