Joan Cuscó i Clarasó és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i s'ha especialitzat en Musicologia a la Universitat d'Alcalá de Henares.
Ha estat sotsdirector de l’Aula de Música Tradicional i Popular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, on actualment continua com a responsable d'investigació i professor.
Ha publicat diversos llibres de filosofia, d'estètica musical i d'investigació històrica, i articles en diferents revistes especialitzades.
09/08/2012
Durant aquest mes d’agost, recuperem algunes de les entrevistes que hem publicat al web de la UB al llarg del curs.
Joan Cuscó i Clarasó (Vilafranca del Penedès, 1971)és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i s’ha especialitzat en Musicologia a la Universitat d’Alcalá de Henares. Col·labora amb la Càtedra Ferrater i Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona, és membre de la Societat Catalana de Musicologiai de la Societat Catalana deFilosofia i conservador de l’Àrea de Documentació i de l’Arxiu Musical del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM).Tambéha estat sotsdirector de l’Aula de Música Tradicional i Popular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, on actualment continua com a responsable d’investigació i professor. Així mateix, ha fet de crític de música clàssica i contemporània i d’òpera a COM Ràdio. Des de l’any 1989, ha publicat diversos llibres de filosofia, d’estètica musical i d’investigació històrica, i articles en diferents revistes especialitzades. També ha participat com a ponent en diversos congressos de filosofia, musicologia i literatura i és especialista en filosofia catalana contemporània, en filosofia de la consciència i en estètica. Entre les seves publicacions, destaquen els llibres següents: Cançons del vi, de beure i de taverna (Dinsic Publicacions Musicals, 2007); Francesc Pujols i Morgades. El filòsof heterodox (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008), i Filosofia i consciència. Francesc Xavier Llorens i Barba (Universitat Ramon Llull, 2010).
El professor Cuscó va coordinar per quart any consecutiu el curs Vi, cultura i salut (Els Juliols 2011),al qual van assistir alumnes de perfils diversos amb formació tècnica, científica o de lletres, així com gent que treballa en el sector.
Que el vi forma part de la cultura és un fet indiscutible; potser la vinculació del vi amb la salut és més controvertida. En qualsevol cas, quins són els principals aspectes que va abordar el curs Vi, Cultura i Salut d’Els Juliols?
El vi sempre ha estat considerat com a aliment i vinculat a la salut, des d’antic. El que passa és que abans les coses eren més culturals ¾a partir d’experiències individuals¾ i no tan experimentals com avui en dia. En l’àmbit de les neurociències, per exemple, recentment s’han fet recerques i s’han publicat articles que conclouen que el vi és un dels aliments que ajuden a prevenir l’Alzheimer. Per aquest motiu, vam pensar que valia la pena dedicar un capítol especial del curs al tema de la salut, i per això vam convidar Rafel Blesa, director del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
En el curs es partia d’una manera molt general dels inicis del vi, des d’un vessant antropològic i psicològic, com a aliment i com a element festiu, evidentment. Es va analitzar què diu la ciència sobre el plaer: actualment el plaer s’entén com un element bàsic del cervell primari, i aquest és un àmbit nou en què s’està començant a treballar. Després, es van fer sessions més concretes de neurociència i de biologia perquè, per bé que els estudis genètics de la vinya s’han desenvolupat poc, possiblement una via de treball que calgui seguir és la genètica. Sense anar més lluny, ara les fil·loxeres estan afectant totes les vinyes de Sud-amèrica i d’Austràlia; l’estudi genètic podria fer molt per trobar-hi solucions.
Com a conservador de l’Àrea de Documentació del VINSEUM, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, expliqui’ns quina és la principal funció del centre.
La pregunta bàsica que proposem als visitants és: «Què hi ha en una copa de vi?». Sabem que hi ha vuit-centes aromes, vuit-cents elements químics, però què genera una copa de vi? A partir d’aquí, ens plantegem com es comença a plantar una vinya, què implica això, quines són les tècniques del treball del camp, els diferents tipus de vi, com han evolucionat les ciències enològiques, la sociabilitat al voltant del món del vi, el comerç, fins a arribar al plaer de consumir vi.
El museu es va crear fa més de 75 anys. Com era originàriament i com és ara?
Primer neix com a Museu de Vilafranca, el 1935, i a partir dels anys quaranta es crea com a Museu del Vi, el primer d’aquestes característiques a l’Estat espanyol. L’any 2000, es refunda i li canvien el nom, per convertir-lo en el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, VINSEUM. Ens semblava que la paraula cultures recollia millor tota l’amplitud dels temes, i que el fons d’art que tenim i els fons de música ens permetien vincular-los a través d’un discurs. El fil conductor són les grans etapes històriques.
Vostè és doctor en Filosofia i expert en musicologia. De quina manera i quan arriba al món del vi?
De fet, vaig entrar al museu per la música i pel fons d’investigació. El museu té un fons bibliogràfic i documental molt important, sobretot de la Renaixença i del segle XIX. Pràcticament tots els autors de la Renaixença catalana eren de Vilafranca del Penedès (Torras i Bages, Llorens i Barba, els germans Milà i Fontanals i els germans Vidal i Valenciano); per tant, totes les seves biblioteques són allà i els seus documents manuscrits també, així com tota la bibliografia que s’havia generat al voltant d’ells des dels anys trenta.
A l’Àrea de Documentació del VINSEUM hi tenim tota una part dedicada al vi, una altra part d’història, i també un fons de música des del segle XV fins als nostres dies relacionat amb el vi. Aquests materials són els que ens permeten estructurar les activitats que es fan al museu. Per exemple, des de l’any 2000 organitzem L’escola dels sentits, una activitat per a la canalla en què convidem els nens i nenes a construir instruments amb coses del camp. Fem tallers per als infants, també per als instituts, així com altres activitats formatives per a altres tipus de gent.
Havíem fet tast de vins, però ara ens dediquem a fer projectes més de plaer i de conèixer els vins, i un exemple d’això és el curs d’Els Juliols, del qual ja s’han fet quatre edicions, tot i que cada any en canvien els temes i el professorat.
Quan pensem en una copa de vi no li atribuïm mai les connotacions negatives que sí que atorguem altres begudes alcohòliques. Per què?
En cinc o deu anys ha canviat molt el concepte de beure vi. Justament vam portar al curs l’antropòleg Daniel Carmona per parlar d’aquest tema perquè ara ens trobem que hi ha noves maneres de consumir vi. Es continua fent tast, com es feia fa anys, però ara és més especialitzat. Es fa tast de vins amb acompanyament de música, per exemple.
A més, també cal tenir en compte que la manera de beure al món mediterrani és molt diferent del model anglosaxó. Els anglosaxons sempre consumeixen a casa, en privat: tornen de la feina i es prenen un whisky o el que sigui, cosa que no fem mai aquí! Només cal veure els joves anglesos que van a Salou: hi van a beure i prou. Nosaltres, ara, per imitació o per còpia, també tenim aquesta altra manera de consumir alcohol, però en el cas del vi encara és diferent: el vi es pren sempre socialment, mai a casa de manera individual. A més, el vi té beneficis de salut, i això el fa diferent i fa que el consumim també d’una manera diferent.
En la cultura mediterrània, des de les antigues civilitzacions fins avui en dia, el vi ha gaudit d’un espai propi, forma part de la nostra cultura. La globalització ha contribuït a apropar el vi a civilitzacions que no en produïen. Hi ha algun lloc del món on encara no hagi arribat el vi?
Actualment, el vi ja ha arribat a tot el món. Fins i tot al continent on ha costat més: l’Àsia. Això no obstant, és cert que no es consumeix de la mateixa manera a tot arreu, ni arriba al mateix tipus de públic a tot el món. Una cosa és el consum generalitzat i ampli que hi ha aquí, i una altra de ben diferent és un consum més de les elits, tal com sol passar al món anglosaxó, on beuen vi les persones d’un cert nivell social. I a l’Àsia passa una cosa similar: sempre hi ha hagut vi però no ha arrelat mai de manera general, potser perquè hi ha altres begudes que ocupen el lloc del vi, com ara el sake. Els països que consumeixen més vi són Itàlia i França, i a Espanya se’n consumeix poc encara que és el lloc on hi ha més vinya.
El sabor, el procés d’elaboració, els anys d’història... Quin creu que és el secret del vi? Què el fa tan especial?
El que fa que el vi sigui especial són els efectes que té. Sempre ha estat així, des d’antic, quan ja es considerava una beguda màgica perquè altera la consciència i, en certa manera, et fa parlar més, la qual cosa et permet socialitzar-te més. El vi també s’ha begut en contextos rituals. És una beguda amb graduació alcohòlica, però no excessiva, i que altera moderadament la nostra percepció de l’entorn, la nostra manera de fer. A més, ara es mira tot el procés, es té en compte absolutament tot.
La crisi ha arribat al món del vi?
A Catalunya, no. El vi s’ha salvat de la crisi en bona part gràcies a l’exportació. Actualment, els cellers petits exporten a trenta o quaranta països, i això representa un 60 o un 70 % de la producció. Per no parlar de les quatre grans marques de cava que tenim a Catalunya, que també exporten gran part de la producció. Als cellers d’Espanya la crisi s’ha notat més perquè el mercat interior sí que ha baixat dràsticament.
