Idiomes
Cercador
Serveis
Notícies
Ignacio Bolaños: «Alguns jutges van impulsar la mediació des dels mateixos jutjats, quan encara no existien regulacions que ho permetessin»
Ignacio Bolaños és doctor en Psicologia, terapeuta i mediador familiar.
Bolaños va participar, el maig passat, en les jornades Cultura de Mediació, organitzades per l'ICE de la Universitat de Barcelona.
Durant aquest mes d’agost, recuperem algunes de les entrevistes que hem publicat al web de la UB al llarg del curs.
Ignacio Bolaños és doctor en Psicologia, terapeuta i mediador familiar. És professor del Departament de Psicologia Clínica de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), secretari acadèmic i mediador a l'Institut de Mediació i Gestió de Conflictes de la UCM. Així mateix, és responsable d'entrenament tècnic del títol d'Especialista en Mediació de la UCM i codirector de l'especialitat en mediació social intercultural de la Universitat Autònoma de Madrid. Bolaños va participar, al mes de maig, en les jornades Cultura de Mediació, organitzades per l'ICE de la Universitat de Barcelona.
Fa anys no es parlava de mediació. En canvi, avui en dia ningú posa en dubte la rellevància d'aquesta disciplina. En quin moment es va prendre consciència de la importància de la mediació en la resolució de conflictes?
Ha estat una cosa molt lenta i progressiva. Primer van ser uns quants professionals que a finals dels vuitanta i principis dels noranta, gairebé al mateix temps i des de diferents disciplines i diversos contextos, van començar a alertar sobre la necessitat de buscar vies diferents de les judicials. Però el més rellevant és que no només en van començar a parlar, sinó que van començar a posar-ho en pràctica.
Aquesta pràctica va demostrar que no es tractava d'una cosa utòpica i que era possible obtenir bons resultats aplicant la mediació. A poc a poc, les institucions van anar admetent aquesta evidència i Catalunya va ser pionera en aquest sentit. Cal destacar el suport d'alguns jutges ―com ara Pascual Ortuño, a Barcelona―, que van impulsar la mediació des dels mateixos jutjats, quan encara no existien regulacions que ho permetessin. Després, el Departament de Justícia va aprovar un programa de mediació familiar i es va redactar la primera llei de mediació de l'Estat espanyol. Alhora, centres com Intress, Genus o l'Escola de Teràpia Familiar de l'Hospital de Sant Pau van engegar programes pioners de gran qualitat. Es van iniciar accions formatives en col·legis professionals i universitats i, a poc a poc, la pràctica professional de la mediació es va convertir en una realitat.
De quins tipus de mediació podem parlar?
La mediació s'ha anat desenvolupant de tal manera que en qualsevol tipus de conflicte és possible trobar professionals disposats a aplicar-la. Per això es parla de tantes mediacions com contextos d'aplicació hi hagi. Les experiències més desenvolupades són en l'àmbit familiar, en l'educatiu, en el comunitari i l'intercultural, però cada vegada més parlem de mediació sanitària, laboral, organitzacional i fins i tot esportiva. Possiblement me'n deixo alguna. El que és rellevant és que la mediació ha començat a transcendir el conflicte i que s'estan desenvolupant pràctiques interessants des del punt de vista preventiu.
Quines diferències presenten aquestes diferents mediacions?
Cada context té les seves especificitats, però podem parlar d'una mediació general que és comuna a tots ells. Es caracteritza per uns principis i unes tècniques que es poden aplicar en diferents tipus de conflictes. Després, aquests s'han d'adaptar a diverses situacions.
Per exemple, en contextos educatius amb nens o adolescents, el plantejament té estratègies una mica diferents de les que s'utilitzen en contextos familiars. En els primers, moltes vegades els mediadors són els mateixos nens, i en la mediació amb famílies, els nens hi poden participar amb els seus pares. Per la seva banda, en la mediació comunitària i intercultural, el despatx de la mediació moltes vegades és el carrer i les parts solen ser variades i complexes. Quant a la mediació en contextos judicials, sol ser necessària una «desjudicialització» prèvia del conflicte, i en altres contextos són necessàries tasques importants de difusió perquè les persones coneguin el recurs. En qualsevol cas, sempre hi ha una cosa compartida: una filosofia, una cultura de pau que promou l'ocupació constructiva dels recursos dels protagonistes.
Problemes, sempre n'hi ha hagut… Com es resolien abans de la creació del mediador?
Sempre hi ha hagut problemes i sempre hi ha hagut persones mediadores. Hem avançat en la professionalització d'una activitat que forma part de les relacions humanes en diferents cultures. La recerca del diàleg, del consens i dels acords és una cosa que s'ha fet sempre. Ara utilitzem tècniques i formem els mediadors. Hem evolucionat. També és veritat que sempre han existit maneres confrontatives i violentes d'arreglar les coses. Els litigis judicials han estat i són una manera civilitzada de barallar-se.
Per fortuna, en moltes situacions conflictives cada cop s'utilitza més el recurs a la mediació com una forma no només civilitzada, sinó també constructiva de resoldre les diferències. La diferència és que amb aquest mètode és més fàcil mantenir les relacions preservades. Amb d'altres, les relacions es deterioren encara més.
Cada vegada més, institucions i empreses tenen en compte la mediació i inclouen departaments o tècnics especialistes en aquest àmbit a disposició dels treballadors. Quins avantatges té resoldre un conflicte a través d'un mediador?
En primer lloc, la mediació és més natural, més ecològica, més saludable. Perquè recicla els recursos: no cal que ningú imposi res i s'utilitza l'energia dels participants. Com hem dit, el context de mediació promou la col·laboració i, per tant, preserva les relacions, a diferència d'altres mètodes que propugnen la confrontació. En la mediació, es treballen les emocions i es canalitzen adequadament. La mediació és més barata, des del punt de vista econòmic i emocional, i sol ser més ràpida. De fet, si de vegades és més lenta, és perquè s'ajusta a les necessitats dels usuaris. I és que cada conflicte necessita el seu temps. Afavorir la canalització adequada del conflicte requereix mètodes flexibles.
En quina mena de conflictes és especialment útil la mediació?
No puc dir altra cosa que en tots. Ara bé, personalment, si he de triar, em quedo amb els familiars: l'àmbit en què els conflictes mal gestionats poden deteriorar irreversiblement les relacions i crear danys irreparables. Moltes famílies han aturat el temps d'evolució i creixement dels seus membres al voltant d'un conflicte. I la mediació pot ajudar a desbloquejar-ho, a recuperar el camí. En aquest punt la seva utilitat resulta inqüestionable.
A la UCM s'imparteixen els estudis d'Especialista en Mediació. Quins coneixements bàsics inclou el programa acadèmic d'aquest títol?
La formació Especialista en Mediació de la UCM inclou continguts teòrics sobre el conflicte i la seva transformació; sobre aspectes jurídics, sociològics i psicològics de la gestió dels conflictes, i sobre qüestions específiques relacionades amb els diferents contextos d'aplicació, especialment el familiar. Els continguts teòrics es complementen amb pràctiques en institucions de mediació i amb un espai d'entrenament tècnic en el qual els alumnes aprenen a utilitzar els seus propis recursos i a incorporar de manera efectiva noves eines per a una pràctica més positiva.
Quin és el perfil d'estudiant majoritari?
Els assistents al curs provenen de diferents disciplines, com ara el dret, la psicologia, el treball social, l'educació. Cada vegada més, rebem sol·licituds de persones que provenen de disciplines aparentment allunyades d'aquest àmbit però que durant el procés de formació demostren que poden convertir-se en mediadores amb les mateixes garanties.
S'ha incrementat molt la demanda de formació en mediació?
Quant a la demanda de formació, en aquest títol s'ha mantingut estable o s'ha incrementat al llarg dels anys, la qual cosa és un bon indicador, perquè malgrat la crisi, l'elevat nombre de sol·licituds requereix que en cada promoció calgui fer una selecció prèvia. És una prova més que la mediació està cada cop més present, i no només interessa els professionals que treballen amb conflictes, sinó també els que tenen responsabilitats institucionals, els que busquen una formació per exercir millor la seva professió, o simplement, els que volen incorporar aquesta pràctica com una part essencial de la seva filosofia de vida.
Potser també t'interessa
- Segueix-nos:
Membre de:
Dos Campus d'Excel·lència Internacional:
Footer
- © 2013 Universitat de Barcelona
- Contacte
- Perfil del contractant
- Mapa del web
- Avís legal