Universitat de Barcelona

Entre d’altres, el professor Barranco ha estat membre del Comitè de Col·laboració Europea en Física Nuclear, de la Comissió de Ciències per a l’acreditació de recerca i recerca avançada (AQU), així com de la Comissió d’Acreditació ANECA de titulars d’universitat de l’àmbit de ciències. En el camp acadèmic ha estat vicerector de Política Científica, vicedegà de la Facultat de Física i cap del seu departament. Com a investigador ha publicat més de 250 articles científics en reconegudes revistes internacionals i l’any 2004 va rebre la Distinció per a la Promoció de la Recerca Universitària de la Generalitat de Catalunya.

El BKC és un espai universitari plenament integrat en la estructura ciutadana de Barcelona en què se sumen les capacitats de dos dels pols de coneixement més actius i potents del sud d’Europa. Està format per centres de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC): setze centres docents, noranta departaments i quinze biblioteques. D’altra banda, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) també disposa de vuit centres de recerca situats en l’entorn del campus, i el pla estratègic del BKC preveu que participi en el desenvolupament d’aquest.

A més dels 6.700 estudiants de postgrau i doctorat que acull el BKC, prop de 42.000 estudiants de grau cursen alguna de les 53 titulacions que ofereix el campus. La seva potència investigadora és fruit de l’activitat de 314 grups —la major part són grups consolidats pel Govern de la Generalitat de Catalunya— formats per més de 6.800 investigadors. La presència al campus del Parc Científic de Barcelona, ​​adscrit a la UB, i del Parc de Recerca i Innovació, de la UPC, situa el BKC com un pol d’atracció, en el punt de mira de nombrosos investigadors i estudiants de tot el món. Així mateix, l’espai inclou instal·lacions científiques d’altes prestacions que donen servei no només a la comunitat del campus, sinó també a investigadors de tot l’Estat.

De quina manera el BKC farà que la universitat avanci en l’excel·lència?
Atès el potencial científic i tecnològic de partida del BKC, s’entén que el progrés en l’excel·lència ha d’anar més per la via de la integració que no pas per la via d’una millora radical en les instal·lacions pròpies de cada universitat, molt improbable en una època de crisi. En poques paraules, l’avenç s’ha de produir gràcies a la complementarietat que afavoreix l’agregació (no pas fusió) de les dues institucions. Amb la creació del BKC, aquesta zona de la ciutat de Barcelona es converteix en un dels campus més importants del sud d’Europa, en què l’estudiant segueix sent la prioritat màxima de la política universitària de les dues institucions. El BKC hauria de ser un catalitzador i un banc de proves d’iniciatives que després es puguin traslladar a la resta de la universitat, amb un efecte de tracció cap a l’excel·lència sobre tota la institució.

L’agregació augmentarà la interrelació ja existent entre els equips d’investigadors de les dues universitats i l’efecte positiu de tot plegat hauria d’acabar manifestant-se en els rànquings internacionals d’universitats, encara que això no és un objectiu en si mateix. Cal destacar que la menció de campus d’excel·lència internacional és un reconeixement al treball que fan els nostres investigadors. Malauradament, aquesta menció no va acompanyada d’un finançament d’acord amb el prestigi que suposa. Tot i això, té un valor intangible que hauria d’augmentar l’autoestima de la comunitat universitària i motivar per seguir avançant en l’excel·lència. Hem d’insistir que excel·lències passades no garanteixen excel·lències futures i que qualsevol reconeixement de l’esforç fet fins ara és un al·licient perquè la comunitat universitària continuï desenvolupant la missió que la societat li té encomanada.

Què pot aportar el BKC a la societat en un context de crisi?
La menció de campus d’excel·lència internacional (CEI) només s’obté després de superar una prova d’esforç en competència amb les altres universitats espanyoles. Creiem que en el context de crisi actual, haver superat satisfactòriament aquesta prova indica que la gestió dels recursos que la societat ens ha atorgat per complir amb la nostra missió ha estat la correcta. Aquest reconeixement, especialment en aquesta època, és moralment exigible no solament a les universitats, sinó a tots els organismes que duen a terme la seva activitat bàsicament gràcies a recursos públics. Voldria ressaltar l’opinió excel·lent que la societat té dels científics en general.

A més d’aquest benefici intangible, el BKC està plenament capacitat per participar en el desenvolupament del canvi de model productiu basat en el coneixement i no en la mera especulació, els resultats desastrosos de la qual estan a la vista de tothom. La participació d’especialistes en economia i dret a través de les facultats corresponents permet situar els avenços cientificotècnics en el context socioeconòmic adequat, i la participació de les oficines de transferència de les dues universitats garanteix la interacció amb el món empresarial (en particular, la Fundació Bosch i Gimpera de la UB, pionera a Espanya). Cal destacar també la participació de la Cambra de Comerç de Barcelona, ​​així com de l’Ajuntament de Barcelona, ​​en l’estructura de gestió del BKC a través dels seus òrgans de govern.

D’altra banda, el BKC està contribuint a desenvolupar el seu entorn veïnal i a millorar la zona de Barcelona on s’ubica. Més que campus urbà, tenim vocació de ser part de la mateixa ciutat. Pretenem contribuir a desenvolupar un model sostenible d’entorn urbà amb una gestió adequada de residus i amb la implantació d’equipaments que el facin socialment atractiu. Hi contribueixen les instal·lacions esportives obertes en l’entorn veïnal, i el disseny d’instal·lacions museístiques i culturals, com ara el Jardí Geològic. Vull ressaltar que l’Ajuntament de Barcelona va atorgar la Medalla d’Honor de la Ciutat a la UB i a la UPC per haver contribuït a fer del campus de Diagonal un referent universitari de primer ordre en l’àmbit internacional.

Així mateix, la millora de l’entorn del campus té un efecte positiu en l’atracció de talent: no es tracta únicament de poder treballar en un ambient de qualitat científica excel·lent amb accés a instal·lacions de primer nivell, sinó que aquest treball es faci en condicions personalment atractives. Els canvis introduïts per l’Ajuntament de Barcelona, ​​als quals han contribuït les universitats amb recursos econòmics propis, han transformat la zona del campus per constituir un bon model de planificació urbanística. El fet de poder desenvolupar l’activitat professional en un entorn agradable pot acabar sent determinant per implantar bons científics en el nostre campus i no en un altre. En aquest sentit, les millores urbanístiques recents ens posicionen d’una manera òptima enfront d’altres competidors.

El BKC és una aposta clara per mantenir i millorar, a través de l’agregació, els nivells acadèmics i científics de la UB, per ser present en els primers llocs del panorama internacional, i és també un compromís ferm d’utilitzar el coneixement per al progrés de la societat catalana i, per tant, de l’espanyola.

Quines accions destacaria de les que s’han dut a terme, o s’estan duent a terme, en el BKC?
Des del punt de vista de la UB, una de les més destacades és que s’han obtingut recursos per millorar les infraestructures científiques per a la recerca i la innovació tecnològica (en particular, per als centres científics i tecnològics), així com per a les tecnologies de la informació i la comunicació (en particular, un nou centre de processament de dades).

D’altra banda, s’està ultimant la preparació de l’anomenat portafolis tecnològic, amb el qual pretenem exposar de manera conjunta l’oferta cientificotècnica del campus. Al mateix temps, s’està estudiant la manera d’articular un accés prioritari a les instal·lacions científiques del BKC a qualsevol investigador del campus, independentment d’on estigui adscrit.

S’han signat acords UB-UPC-CSIC per dur a terme iniciatives BKC en nanociència i nanotecnologia, i en ciències i tecnologies de l’espai, en què s’integren investigadors de les tres institucions. Alhora, se n’està elaborant un altre en l’àmbit de les ciències geològiques, aprofitant la tradicional col·laboració entre les dues universitats i l’Institut Jaume Almera del CSIC. Les iniciatives en els àmbits de la biologia i l’emprenedoria es troben en un estadi més preliminar.

Els recursos obtinguts fins ara s’han utilitzat per fer millores de tot tipus a les facultats del campus, així com per complementar les convocatòries de captació de talent. Els recursos suplementaris obtinguts en el Subprograma d’Enfortiment del 2011 permetran participar de manera activa en la captació de talent com a pas previ a la seva consolidació gràcies a programes catalans (ICREA) o estatals (per exemple, els contractes Ramón y Cajal).

S’ha augmentat també la visibilitat internacional de les facultats del campus mitjançant l’edició d’informació en anglès sobre l’oferta docent de grau i postgrau. La projecció internacional s’ha incrementat per haver participat en més programes Erasmus Mundus i en la futura projecció del campus cap a la Xina i l’Amèrica Llatina, també gràcies al finançament rebut en el Subprograma d’Enfortiment del 2011.

Així mateix, s’està duent a terme un projecte de col·laboració amb la formació professional (FP) per oferir pràctiques en instal·lacions científiques del campus, millorar l’oferta de cursos de formació de professors de FP i complementar l’oferta formativa en emprenedoria.

Finalment, voldria destacar que l’activitat científica del BKC es basa, naturalment, en la feina dels seus investigadors. Una prova recent de la rellevància d’aquesta tasca la constitueix el fet que dos centres de recerca del BKC —el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB)— han estat reconeguts com a centres de prestigi pel Ministeri de Ciència i Innovació (MICINN) en la primera edició del programa Severo Ochoa. A més d’un notable suport financer, el reconeixement del programa Severo Ochoa atorga als centres seleccionats visibilitat preferencial per obtenir finançament competitiu del MICINN. La nostra excel·lència depèn de l’excel·lència dels que ens envolten, ni que sigui per un efecte d’emulació. Podem dir que el BKC ens fa grans perquè el talent atrau talent.