Notícies

Inici  >  Notícies > Popularitat i similitud, elements clau per predir el creixement d’una...

Popularitat i similitud, elements clau per predir el creixement d’una xarxa

Els investigadors de la Facultat de Física de la UB Marián Boguñá i M. Àngels Serrano.

Els investigadors de la Facultat de Física de la UB Marián Boguñá i M. Àngels Serrano.

13/09/2012

Recerca

Internet, les xarxes socials i molts dels sistemes biològics són xarxes reals dinàmiques que creixen gràcies al fet que els seus elements es connecten entre ells. Per exemple, quan una persona decideix apuntar-se a una xarxa social, com ara Facebook, està creant un nou element de la xarxa, també anomenat node, i ha de triar amb quins altres elements dels que ja hi participen es connectarà. Aquesta tria determina l’estructura de la xarxa, que està íntimament relacionada amb la seva funcionalitat i comportament.

Un treball publicat a Nature, en el qual han participat investigadors de la Universitat de Barcelona, desenvolupa un model que mostra que, a més de la popularitat, la similitud també és un factor determinant en el creixement de les xarxes, tal com explica Marián Boguñá, investigador del Departament de Física Fonamental i un dels autors de l’estudi: «El nostre model combina popularitat i similitud. Els models anteriors, en canvi, es basen en un dels dos aspectes per separat i generen xarxes poc realistes perquè els dos ingredients són fonamentals».

La popularitat d’un node es mesura pel nombre de connexions que té, com ara el nombre d’amics a Facebook. Aquesta és una manera de codificar en el llenguatge de les xarxes el concepte que tots tenim al cap: ser popular és ser reconegut per la majoria en algun aspecte. En les xarxes, la popularitat es tradueix en «més connectivitat». Aquest principi s’aplica habitualment per al creixement de les xarxes complexes dins el concepte de connexió preferencial, en què se suggereix que, com més connectat està un node, més probable és que rebi nous enllaços.

D’altra banda, segons assenyala M. Àngels Serrano, també investigadora del mateix departament de la Facultat de Física de la UB, centre adscrit al campus d'excel·lència internacional BKC, «la similitud és un concepte més difícil de codificar però té a veure amb l’afinitat entre els nodes». Així, nodes que són similars tenen més probabilitat de connectar-se, tot i no ser populars. Aquest fenomen, conegut com a homofília en les ciències socials, s’ha observat en moltes xarxes reals. Per exemple, persones amb la mateixa afició tenen tendència a connectar-se. «El mecanisme que hem desenvolupat fa que els nous nodes que s’incorporen a la xarxa triïn preferentment connexions amb nodes populars o bé amb aquells que d’alguna manera siguin propers o similars», apunta Serrano.

En el treball, dut a terme en col·laboració amb l’investigador Fragkiskos Papadopoulos de la Universitat de Xipre i els investigadors Maksim Kitsak i Dmitri Krioukov de la Universitat de Califòrnia el model s’ha aplicat a tres xarxes diferents: una de tecnològica (Internet), una xarxa social (web of trust) i un sistema biològic (la xarxa metabòlica d’Escherichia coli). En els tres casos, el model permet descriure de manera acurada l’evolució a gran escala de la xarxa i prediu amb una alta precisió la probabilitat de nous enllaços.

 
Referència de l’article:

Fragkiskos Papadopoulos, Maksim Kitsak, M. Àngels Serrano, Marián Boguñá i Dmitri Krioukov. «Popularity versus similarity in growing networks». Nature. DOI: 10.1038/nature11459

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona