Lʼepigenètica emergeix amb força com a eina clínica

Representació gràfica dels dos millors marcadors epigenètics en càncer: l'<i>MGMT</i> en tumors cerebrals i el <i>GSTP1</i> en càncer de pròstata.
Representació gràfica dels dos millors marcadors epigenètics en càncer: l'MGMT en tumors cerebrals i el GSTP1 en càncer de pròstata.
Recerca
(17/09/2012)

L'equip dirigit per l'investigador Manel Esteller, investigador ICREA del Departament de Ciències Fisiològiques II de la Facultat de Medicina de la UB, ha posat al dia els descobriments més recents en epigenètica aplicada en un treball de revisió publicat per la revista científica Nature Reviews Genetics.

Representació gràfica dels dos millors marcadors epigenètics en càncer: l'<i>MGMT</i> en tumors cerebrals i el <i>GSTP1</i> en càncer de pròstata.
Representació gràfica dels dos millors marcadors epigenètics en càncer: l'MGMT en tumors cerebrals i el GSTP1 en càncer de pròstata.
Recerca
17/09/2012

L'equip dirigit per l'investigador Manel Esteller, investigador ICREA del Departament de Ciències Fisiològiques II de la Facultat de Medicina de la UB, ha posat al dia els descobriments més recents en epigenètica aplicada en un treball de revisió publicat per la revista científica Nature Reviews Genetics.

Cada vegada hi ha més necessitat de disposar de millors marcadors biològics que permetin detectar de manera precoç les malalties humanes, especialment el càncer. Amb els marcadors es pot millorar la prevenció primària, el diagnòstic i el pronòstic de les malalties i, a més, és possible predir quins tractaments poden ser més eficaços segons les característiques del pacient, cosa que es coneix com a medicina personalitzada.

Les proves genètiques complementàries als mètodes tradicionals han estat útils per abordar millor diverses malalties, però els últims deu anys l'epigenètica ha emergit també amb força per ajudar a solucionar aquestes situacions clíniques, segons destaca l'article. L'epigenètica és la disciplina que estudia les modificacions químiques en el nostre material genètic i en les proteïnes que el regulen. La marca epigenètica més reconeguda és l'addició d'un grup metil al DNA.

L'estudi destaca que aquesta última dècada s'ha vist com dues proves basades en la metilació de dos gens l'MGMT i el GSTP1— han resultat de vital importància en la predicció de tumors cerebrals sensibles al fàrmac temozolamida i en la distinció de càncer de pròstata enfront del creixement benigne, respectivament. El doctor Esteller, director del Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), centre adscrit al HUBc, el campus de la salut de la UB, puntualitza que el més engrescador actualment és que «s'estan identificant a un ritme trepidant nous biomarcadors epigenètics per predir el comportament i els punts febles dels tumors».

En aquest sentit, el coordinador de l'estudi esmenta la identificació, recentment, d'alteracions en gens epigenètics predictors de resposta a fàrmacs de nova generació en leucèmies i el fet que s'hagi obtingut una «foto» del patró de metilació de DNA que pot desemmascarar tumors d'origen desconegut que fins ara tenien molt mal pronòstic.