Lʼescriptor Héctor Sánchez Minguillán sʼadjudica el VIII premi Eurostars Hotels de narrativa de viatges
Héctor Sánchez Minguillán.
(27/09/2012)
Dos huérfanos en China, de lʼescriptor castellonenc Héctor Sánchez Minguillán, és lʼobra guanyadora de la vuitena edició del Premi Eurostars Hotels de narrativa de viatges, certamen organitzat pel Grup Hotusa en col·laboració amb lʼeditorial RBA Libros i la Universitat de Barcelona (UB).
Héctor Sánchez Minguillán.
27/09/2012
Dos huérfanos en China, de lʼescriptor castellonenc Héctor Sánchez Minguillán, és lʼobra guanyadora de la vuitena edició del Premi Eurostars Hotels de narrativa de viatges, certamen organitzat pel Grup Hotusa en col·laboració amb lʼeditorial RBA Libros i la Universitat de Barcelona (UB).
Lʼobra guanyadora sʼadjudica un premi en metàl·lic de 18.000 euros. A més, es distribuirà gratuïtament a totes les habitacions dels 68 establiments que la cadena Eurostars Hotels té a diversos països dʼEuropa i Amèrica. Així mateix, RBA Libros en farà una edició per ser comercialitzada en llibreries i que sortirà a la venda durant els primers mesos del 2013.
A lʼobra Dos huérfanos en China, lʼautor ens endinsa en un curiós trajecte en el qual els protagonistes no només coneixeran el país asiàtic, sinó que també faran un apassionant viatge cap al descobriment dʼallò més profund de lʼésser humà. Més enllà dels elements habituals en la literatura de viatges, aquest recorregut serà una emocionant guia per indagar en els sentiments i les personalitats, amb els quals el lector se sentirà proper en alguns moments i allunyat en uns altres, però que la magistral ploma de Sánchez Minguillán retrata amb precisió.
En aquesta vuitena edició sʼhan presentat a concurs un total de 48 originals. El jurat ha estat format pels escriptors Ángela Vallvey i Alfredo Conde; la directora dʼHotusa Hotels, Ana Sanjurjo; el degà de la Facultat de Filologia de la UB, Dr. Adolfo Sotelo, i el director editorial dʼRBA Libros, SA, Joaquim Palau.
Aquesta novel·la no és només un exemple de literatura de viatges, sinó que a més presenta elements dʼoriginalitat que apel·len poderosament a lʼinterès del lector. Per exemple, lʼobjectiu del viatge: els pares del protagonista moren quan tornen de la Xina i ell decideix emprendre el mateix trajecte per veure les últimes coses que ells van contemplar i viure les seves mateixes experiències.
Lʼexistència del diari que la mare va anar escrivint durant el periple permet «superposar» els dos viatges i comparar les vivències de la mare amb les del protagonista. Aquest, que no vol fer el viatge sol, busca un acompanyant mitjançant un anunci a Internet. I aquí apareix en Jordi, un català de pares xinesos que va ser adoptat de petit i a qui, aparentment, no li interessa conèixer els seus orígens. Així que, a mesura que tots dos recorren part de la Xina i comparteixen experiències, es descobreixen lʼun a lʼaltre.
Durant el camí, el narrador reflexiona constantment sobre el concepte de «lʼaltre» i això aconsegueix que la novel·la indagui en lʼaspecte descriptiu però també en el procés intern de trobar-se un mateix.
Nascut a Castelló de la Plana el 1975, Héctor Sánchez Minguillán viu a Barcelona des de fa deu anys, però ha recorregut diferents ciutats on també sʼha instal·lat durant un temps, com ara Salamanca, Dublín i Amsterdam. Durant aquest periple europeu, lʼescriptor sʼha dedicat professionalment a lʼhostaleria, de manera que ha pogut conèixer diferents tipus de persones, de nacionalitats i de pensaments diversos, fet que li ha aportat un extens bagatge que ha sabut interpretar i traslladar a les pàgines de la seva última novel·la. A més, Sánchez Minguillán sʼha format específicament en lletres, ja que durant un any i mig va cursar estudis de Filologia Hispànica. Va ser llavors quan va decidir dedicar-se professionalment a lʼescriptura.
Amb la novel·la ¿Por qué mató Julio Galope? (Aguaclara, 2010) va guanyar el I Premi de Novel·la Curta Cristóbal Zaragoza 2009. A més, el 2008, va ser un dels finalistes dʼaquest mateix certamen amb la novel·la ElRomance de dos vidas en puntos suspensivos va obtenir el primer premi del certamen Antonio Vilanova 2009, i amb lʼobra Nostalgia de nada (Prensas Universitarias de Zaragoza, 2010) es va proclamar vencedor del Certamen de Poesia 2008 organitzat per la Universitat de Saragossa. Així mateix, va ser finalista dʼHumoràlia 2007, premi organitzat per la Universitat de Lleida, amb el relat Zócalo. vendedor de nubes. El seu relat
El Premi Eurostars Hotels de narrativa de viatges, malgrat que és un certamen força jove, sʼha convertit en tot un referent en els seus vuit anys dʼexistència, tal com ho demostra el gran èxit de participació de totes les convocatòries, amb originals procedents dʼAlemanya, lʼArgentina, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Espanya, els EUA, Grècia, Guatemala, Israel, Itàlia, Mèxic, Polònia, lʼUruguai i Nova Zelanda.
En la darrera edició, el 2011, el guardó va ser per a la novel·la De un extremo al otro. Amazonia-China, una obra en què lʼantropòleg de la Rioja Óscar Calavia Sáez descriu un recorregut a través de lʼAmazònia, des del Brasil fins al Perú, i la Xina. Els dos extrems —lʼamericà i lʼoriental— apareixen estretament lligats per la visió personal i intransferible de Calavia, que escapa dels tòpics de les cròniques viatgeres. En el fons, es tracta dʼun viatge a les entranyes de lʼànima humana a partir de la trobada i lʼanàlisi de diferents societats, cultures i ètnies.
El 2010, el guanyador dʼaquest premi va ser el periodista madrileny César González-Calero, amb lʼobra Cuba a cámara lenta, que narra un trajecte original i pausat per lʼilla del Carib, posant un èmfasi especial en els personatges que la poblen. Lʼautor planteja un viatge al cor del país a càmera lenta, deixant-se portar pel ritme a què batega lʼilla.
El 2009, el jurat va premiar lʼobra Pedro Páramo ya no vive aquí, del periodista i escriptor especialitzat en viatges Paco Nadal. Es tracta alhora dʼun llibre de viatges i dʼun assaig sobre la història, les formes de vida, les ciutats i els personatges de Mèxic, un país considerat violent per molta gent però que ofereix mil i una experiències positives al viatger que sàpiga buscar més enllà dels tòpics.
El 2008, el vencedor va ser el periodista mexicà Témoris Grecko, amb Asante África, un desmitificador recorregut per Sud-àfrica, Kenya i Tanzània, en què retrata les infinites realitats dʼaquest continent i de la gent que hi viu.
El barbero del Antananarivo, obra del metge, diplomàtic i alpinista Josep Antoni Pujante, va ser la vencedora de la tercera edició, centrada en tres de les ascensions a les set illes més altes del món.
La segona edició se la va adjudicar el llibre Crónicas de ida y vuelta, del jove periodista català Héctor Oliva. A mig camí entre la biografia i el llibre de viatges, aquesta peça ens descobreix les vides de dos catalans que, a la seva manera, van descobrir Amèrica: lʼhome de negocis Facundo Bacardí, que va fundar una de les destil·leries de rom més famoses del món, i lʼexplorador Fèlix Cardona, que entre altres mèrits presumeix de ser el descobridor del salt dʼÁngel, a Veneçuela.
Finalment, lʼobra guanyadora de la primera edició del Premi va ser Crónicas de Selva, de lʼescriptor colombià Eladio de Valdenebro. Situada a la selva del Chocó, a Colòmbia, la zona més impenetrable i tropical de la Terra, aquesta narració presenta la crònica dels 25 dies dʼexpedició, aparentment científica, de tres joves colombians a la recerca de plantes desconegudes.