El centenari de la teoria de la deriva continental dʼAlfred Wegener, en lʼacte dʼinauguració de curs de la Facultat de Geologia

 

Quines eren les idees vigents sobre lʼevolució geològica de la Terra al començament del segle XX? Per què les idees de Wegener van ser rebutjades pels geòlegs nord-americans? La deriva continental, és una teoria autèntica? Com van evolucionar les idees mobilistes fins a lʼorigen de la tectònica de plaques? Aquests són alguns punts del debat científic que van abordar-se a la conferència «La deriva continental de A. Wegener: lo que significó en su tiempo y como antecedente de la tectónica de placas» (12.15 h), a càrrec del geòleg i filòsof Evaristo Álvarez, especialista en història de la geologia i doctorat per la Universitat dʼOviedo amb una tesi sobre filosofia de les ciències de la Terra.

 

Álvarez, que ha dedicat una atenció especial a lʼanàlisi de la construcció històrica de la geologia, és autor de diversos treballs com ara Epistemología y gnoseología de la deriva continental, sobre su aceptación y de su rechazo (Enseñanza de las Ciencias de la Tierra, 2012), la traducció de lʼobra  Protogea de Leibniz (2006), i la Filosofía de las ciencias de la tierra. El cierre categorial de la geología (2004). En la ponència, Álvarez va explicar el significat de la hipòtesi de la deriva continental de Wegener en la construcció de la geologia, lʼimpacte que va tenir en el seu temps i com a antecedent de la tectònica de plaques.

 

 

A les 13 h, Xavier Le Pichon, professor honorari del Col·legi de França va impartir a xerrada «Plate tectonics forty-five years later». Lepichon, un dels pioners de la tectònica de plaques, va proposar el primer model de tectònica de plaques el 1968 a partir dels fonaments establerts principalment per Harry H. Hess (1962), Robert Dietz (1961), Fred Vine i Drummond Matthews (1963) i J Tuzo Wilson (1965). És coautor, amb Jean Francheteau i Jean Bonnin, del llibre Plate tectonics (1973), considerada durant molts anys lʼobra de referència sobre aquest tema. La tectònica de plaques, que descriu els mecanismes del desplaçament de les plaques litosfèriques sobre lʼastenosfera, representa un gir copernicà en la comprensió dels fenòmens en la geologia del segle XX. Durant lʼacte a la Facultat de Geologia, el professor Le Pichon va analitzar la tectònica de plaques com un paradigma amb una extraordinària capacitat dʼintegrar coneixements de diverses disciplines dins el món de la geologia (sismologia, geodèsia, tectònica, etc.) amb exemples com ara el del terratrèmol que va assolar la regió de Tohoku al Japó lʼ11 de març del 2011.