Inauguració de la placa de lʼedifici Antoni Prevosti de la Facultat de Biologia

El degà, Dr. Joaquim Gutiérrez, el rector, Dr. Dídac Ramírez, la Dra. Marta Prevosti Monclús, el Dr. Antoni Prevosti Monclús i el Dr. Emili Saló.
El degà, Dr. Joaquim Gutiérrez, el rector, Dr. Dídac Ramírez, la Dra. Marta Prevosti Monclús, el Dr. Antoni Prevosti Monclús i el Dr. Emili Saló.
(17/10/2012)

Aquest dimecres, 17 dʼoctubre, ha tingut lloc lʼacte dʼinauguració de la placa de lʼedifici Antoni Prevosti de la Facultat de Biologia, una construcció de 19.987 metres quadrats de superfície que rep el nom en homenatge al Dr. Antoni Prevosti, primer catedràtic de Genètica de lʼEstat i un referent en el món de la ciència al nostre país. Lʼacte ha estat presidit pel rector, Dr. Dídac Ramírez, amb participació del degà de la Facultat de Biologia, Dr. Joaquim Gutiérrez; el director del Departament de Genètica, Dr. Emili Saló, i el director del Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica, Dr. Antoni Prevosti Monclús.

El degà, Dr. Joaquim Gutiérrez, el rector, Dr. Dídac Ramírez, la Dra. Marta Prevosti Monclús, el Dr. Antoni Prevosti Monclús i el Dr. Emili Saló.
El degà, Dr. Joaquim Gutiérrez, el rector, Dr. Dídac Ramírez, la Dra. Marta Prevosti Monclús, el Dr. Antoni Prevosti Monclús i el Dr. Emili Saló.
17/10/2012

Aquest dimecres, 17 dʼoctubre, ha tingut lloc lʼacte dʼinauguració de la placa de lʼedifici Antoni Prevosti de la Facultat de Biologia, una construcció de 19.987 metres quadrats de superfície que rep el nom en homenatge al Dr. Antoni Prevosti, primer catedràtic de Genètica de lʼEstat i un referent en el món de la ciència al nostre país. Lʼacte ha estat presidit pel rector, Dr. Dídac Ramírez, amb participació del degà de la Facultat de Biologia, Dr. Joaquim Gutiérrez; el director del Departament de Genètica, Dr. Emili Saló, i el director del Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica, Dr. Antoni Prevosti Monclús.

Lʼedifici, construït sota la direcció de lʼarquitecte Víctor Rahola Aguadé, té set nivells i va ser edificat en tres etapes, entre el 1997 i el 2008. Amb la façana de maó massís, està adaptat a les condicions topogràfiques dʼuna manera molt hàbil, en especial pel que fa a la configuració espacial del Centre de Recursos per a lʼAprenentatge i la Investigació (CRAI) Biblioteca de Biologia. Lʼedifici acull diferents espais destinats a departaments universitaris, aules, laboratoris de pràctiques i serveis especialitzats de suport a la recerca, entre dʼaltres.

 

El catedràtic de la UB Antoni Prevosti (Barcelona, 1910-2011), va ocupar la primera càtedra de Genètica de lʼEstat, el 1959, i molts dels seus deixebles van fundar departaments de Genètica en universitats de tot Espanya. Prevosti, considerat un referent en docència universitària, va començar a impartir la Genètica com a disciplina de la UB el curs 1955-1956, tot impulsant línies de recerca en diversos àmbits dʼaquesta branca, com ara la genètica evolutiva, la quantitativa, la del desenvolupament, la molecular o la humana. Aquesta activitat va estimular la creació de molts grups de recerca que han aportat molts coneixements científics al país. Prevosti, que sʼhavia llicenciat en Ciències (secció de Ciències Naturals) a la UB el 1942, es va doctorar a la Universitat de Madrid, el 1948. Poc després, va fer estades a Itàlia, en què va aprendre a treballar amb la mosca Drosophila. Aquest fet va marcar la seva trajectòria cap a la recerca en genètica evolutiva i el va portar a analitzar, entre altres característiques, les inversions cromosòmiques de la D. subobscura.
 
Des del 1942, va treballar com a investigador del Centre Superior dʼInvestigacions Científiques (CSIC), fins a arribar a la categoria de supernumerari, el 1968. Durant aquest període va fer també una estada dʼun any a la Universitat dʼEdimburg (1953-1954). Poc després, el 1955, va anar al laboratori de Cold Spring Harbor, on es va relacionar amb les principals figures de la teoria sintètica de l'evolució.
 
El professor Prevosti, membre de la Secció de Ciències Biològiques de lʼInstitut dʼEstudis Catalans, va ser també president de la Societat Espanyola de Genètica, i va dirigir la revista Genética Ibérica, publicació clau en la difusió dels coneixements genètics al nostre país entre les dècades dels cinquanta i els setanta. L'any 1989, va rebre la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya al mèrit científic i tecnològic, i el 1994 li van concedir la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona al mèrit científic.