Un estudi de la UB relaciona els incendis forestals amb les temperatures de dos anys enrere

La professora Maria del Carme Llasat, cap del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA).
La professora Maria del Carme Llasat, cap del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA).
Recerca
(19/10/2012)

En un treball liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona, sʼha analitzat lʼimpacte de la variabilitat climàtica interanual i estacional en els incendis produïts als boscos de Catalunya durant lʼestiu. Lʼestudi conclou que els incendis forestals dʼestiu, a més dʼestar vinculats a les condicions climàtiques del mateix estiu, també ho estan a les condicions climàtiques antecedents, sobretot de lʼhivern i la primavera del mateix any i de dos anys enrere. Lʼexplicació es basa en el fet que les condicions prèvies de precipitació i temperatura afecten la humitat i lʼestructura i la quantitat de combustible. A partir de les correlacions trobades, lʼestudi aporta un model que es pot aplicar en prediccions a llarg termini.

 

La professora Maria del Carme Llasat, cap del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA).
La professora Maria del Carme Llasat, cap del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA).
Recerca
19/10/2012

En un treball liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona, sʼha analitzat lʼimpacte de la variabilitat climàtica interanual i estacional en els incendis produïts als boscos de Catalunya durant lʼestiu. Lʼestudi conclou que els incendis forestals dʼestiu, a més dʼestar vinculats a les condicions climàtiques del mateix estiu, també ho estan a les condicions climàtiques antecedents, sobretot de lʼhivern i la primavera del mateix any i de dos anys enrere. Lʼexplicació es basa en el fet que les condicions prèvies de precipitació i temperatura afecten la humitat i lʼestructura i la quantitat de combustible. A partir de les correlacions trobades, lʼestudi aporta un model que es pot aplicar en prediccions a llarg termini.

 

Lʼarticle, que es va publicar a la revista Climatic Change, és fruit de la tesi doctoral de lʼinvestigador Marco Turco, dirigida per la investigadora de la UB Maria del Carme Llasat, que també és coautora del treball. Entre el 1983 i el 2007, període analitzat en lʼestudi, sʼhan documentat més de 16.000 incendis, amb una àrea afectada de 240.000 hectàrees, aproximadament el 7,5 % del territori català. El treball fa una anàlisi estadística dʼaquests incendis i mostra que, des del punt de vista climàtic, «és possible crear un model que ens doni una estimació del nombre dʼincendis forestals i de lʼextensió de lʼàrea cremada en funció de la temperatura i la precipitació mensuals», afirma Llasat. «El que hem fet —continua lʼautora— és crear un model matemàtic simple que inclou la influència de les característiques climàtiques del període primavera-estiu de lʼany en qüestió, però, sobretot, altres variables que són determinants i que intuïtivament no ho semblarien».

 
Les correlacions que sʼestableixen permeten comprovar que, per exemple, temperatures mínimes baixes a lʼhivern i a la primavera afavoreixen lʼaugment del nombre dʼincendis forestals, mentre que lʼextensió cremada depèn notablement de la precipitació recollida des de principis dʼany, i en tots dos casos hi ha un component important associat a la temperatura de lʼhivern-primavera de dos anys anteriors.
 
Concretament, el nombre dʼincendis es correlaciona amb la temperatura mínima del període febrer-juny de dos anys anteriors, i el nombre dʼhectàrees cremades es correlaciona amb la temperatura màxima del període març-abril de dos anys anteriors. «Tot i que encara no està confirmat, sembla que aquesta relació amb dades climàtiques de dos anys anteriors té a veure amb el cicle de la vegetació de la zona estudiada», explica Llasat, cap del Grup dʼAnàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA). Aquesta relació biennal també sʼha observat en altres estudis duts a terme a la regió Mediterrània.
 
Els incendis forestals són processos complexos associats amb factors de diversos orígens, com ara el clima, la meteorologia, els factors humans o les condicions de la vegetació. Com a primera aproximació es pot considerar un model en què els processos climàtics actuen com a elements de control, dʼuna banda, de la humitat del combustible, i per tant de la seva inflamabilitat, i de lʼaltra, del tipus i la disponibilitat del combustible, lʼanomenada estructura. Catalunya es correspondria a un ecosistema en què aquests dos factors poden tenir un paper en la conformació dels règims de foc. En aquest ecosistema, el clima actuaria de dues maneres principalment: el clima antecedent regula la quantitat de combustible i la seva continuïtat, mentre que el clima actual (per exemple, la sequera) actua sobre la quantitat de combustible.
 

Tenint en compte la idea que el clima és el principal factor de control de la variabilitat interanual dels incendis, en aquest treball sʼanalitzen els vincles entre el clima i la variabilitat dels incendis a partir de les dades de precipitació i temperatura obtingudes de la base de dades dʼalta resolució (20 km x 20 km) Spain02, que sʼutilitza per validar els escenaris de canvi climàtic a Espanya i que està elaborada a partir de dades de lʼAgencia Estatal de Meteorologia (AEMET). Les dades necessàries sobre els incendis i la superfície cremada es van obtenir del Servei de Prevenció dʼIncendis Forestals de la Generalitat de Catalunya (SPIF), en què sʼinclouen 16.753 casos dʼincendi en el període de 25 anys estudiat. Tot i que a Catalunya es produeixen incendis durant tot lʼany, prop del 60 % es concentren a lʼestiu, entre els mesos de juny i setembre, i suposen el 86 % de lʼàrea cremada anual.

 
Aplicacions del model

En lʼestudi es presenta un model de regressió simple que vincula la variabilitat dels incendis dʼestiu a Catalunya a les variables climàtiques, i es mostra que aquest model simple es pot fer servir per millorar la predicció estacional i climàtica.

 
«Amb el model es poden obtenir prediccions fiables sobre lʼimpacte de la variabilitat climàtica en els incendis de boscos a lʼestiu, però aquest no és un model per aplicar en les avaluacions de risc dʼincendis immediats. Per això, ja existeixen eines com la que utilitzen a lʼSPIF —i que vam desenvolupar a la UB—, que tenen en compte altres variables com el vent», puntualitza Llasat, del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Facultat de Física de la UB, adscrita al campus d'excel·lència internacional BKC. 
 
«Hem fet una primera prova de predicció estacional i en general sʼajusta prou bé, excepte en alguns anys concrets, com ara el 1994, en què hi va haver molts incendis. Aquest any també lʼhem estudiat meteorològicament i sabem que va ser excepcional», explica la investigadora. El model ha estat validat en un període fora del que sʼha utilitzat per dissenyar-lo que permet explicar el 76 % de la variància de lʼàrea cremada i prop del 91 % de la variància del nombre dʼincendis forestals.
 
Dʼaltra banda, els investigadors de la UB estan treballant en lʼaplicació dʼaquest model per estimar la resposta dels incendis en diferents escenaris de canvi climàtic a Catalunya, assumint que les interaccions entre clima, vegetació, activitat humana i incendis no varien significativament.
 
Article

Marco Turco, Maria Carme Llasat, Jost von Hardenberg i Antonello Provenzale. «Impact of climate variability on summer fires in a Mediterranean environment (northeastern Iberian Peninsula)». Climatic Change, juny de 2012. DOI: 10.1007/s10584-012-0505-6