LʼESA presenta la missió Gaia, en la qual participen 30 investigadors de la UB

En aquest projecte, en el qual col·laboren prop de 400 científics europeus, hi participen trenta investigadors i tècnics del Departament dʼAstronomia i Meteorologia de la UB que han tingut un paper rellevant en la concepció i el disseny de lʼinstrument i en el processament i la simulació de dades de la missió.

 

Aquest dimarts, 23 dʼoctubre, en un acte que ha tingut lloc al Centre Europeu dʼAstronomia Espacial (ESAC), seu de lʼESA a Madrid, lʼagència ha presentat la participació espanyola en la missió. El catedràtic de la UB Jordi Torra hi ha intervingut com a investigador principal de la contribució científica espanyola en la missió Gaia. També ho han fet Álvaro Giménez, director de Ciència i Exploració Robòtica de lʼESA i director de lʼESAC; José Hernández, enginyer dʼOperacions i Calibratge de Gaia (ESA); Pilar Román, responsable del Programa Científic de lʼESA, i César Ramos, director general de TEDAE, una de les empreses que participen en el projecte.

 

El satèl·lit Gaia censarà mil milions dʼestrelles de la nostra galàxia, i en determinarà la magnitud, la posició, la distància i el desplaçament amb precisió. Per fer-ho, observarà cadascun dels astres més de setanta vegades al llarg dels cinc anys que durarà la missió. Està previst que el llançament de Gaia, actualment en fase dʼassaig, sigui a finals del 2013, a bord dʼun llançador Soyuz-Fregat.

 

Durant aquest temps, està previst que es descobreixin centenars de milers de nous objectes celestes, des de planetes extrasolars —dels quals sʼespera detectar-ne prop de 15.000—, fins a estrelles fallides, o nanes marrons. Dins del nostre Sistema Solar, Gaia catalogarà centenars de milers dʼasteroides. Els instruments de Gaia són tan precisos que, si estigués a la Terra, seria capaç de mesurar el dit polze dʼuna persona situada a la superfície de la Lluna.

 

La missió Gaia de lʼESA generarà prop dʼun petabyte dʼinformació, és a dir, un milió de gigues, que sʼhauran de processar i analitzar per tal dʼobtenir-ne resultats. Per això, sʼha constituït el Consorci dʼAnàlisi i Processament de Dades (DPAC). Aquest consorci sʼencarregarà de processar les dades del satèl·lit durant la missió i, un cop acabada, continuarà la seva tasca durant tres anys més per transformar la informació en dades astrofísiques que es publicaran en diversos catàlegs.

 

Gaia permetrà obtenir per a cada objecte astronòmic diferents paràmetres (posició, velocitat, distància, propietats físiques, etc.), fet que proporcionarà un mapa de la galàxia.

 

Concretament, un equip de la UB dirigit per Jordi Torra, professor del Departament dʼAstronomia i Meteorologia de la UB, adscrit al campus dʼexcel·lència internacional BKC, sʼencarregarà de processar i gestionar les primeres dades científiques del satèl·lit.

 

També a la UB, la professora Carme Jordi dirigeix el grup involucrat en el tractament de les dades fotomètriques. El responsable del mòdul de simulacions de la missió és el professor del mateix Departament Xavier Luri. Amb el simulador de la missió es prova la validesa de les solucions científiques proposades i es valoren les aproximacions tècniques que han fet les indústries que construeixen el satèl·lit. El simulador fa un ús intensiu del superordinador MareNostrum del Barcelona Supercomputing Centre (BSC).

 

En paral·lel al tractament de dades, i seguint les línies tradicionals de recerca del grup, la professora Francesca Figueras dirigeix la preparació de lʼexplotació científica de les dades per a la comprensió de la Via Làctia. Tots ells són també membres de lʼInstitut de Ciències del Cosmos de la UB i de lʼInstitut dʼEstudis Espacials de Catalunya.