Dolors Bramon, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de lʼIEC

Dolors Bramon és doctora en Filosofia i Lletres (secció de Filologia Semítica, 1984) i en Història Medieval (1998) per la UB i professora dʼaquesta Universitat i de lʼInstitut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. La recerca i les publicacions que ha dut a terme sʼhan centrat en lʼàmbit de la història política i social, les minories religioses a la Corona Catalanoaragonesa, i el passat andalusí en terres avui catalanes, mitjançant la traducció i la interpretació de les cròniques àrabs que sʼhi refereixen. En història de la ciència, ha treballat sobre el món dels geògrafs i de la geografia àrab. En llengua, ha estudiat els arabismes en les llengües hispàniques i, més especialment, en la llengua i lʼonomàstica catalanes. També ha analitzat la teologia de lʼislam, la seva història i societat i, en concret, lʼestatus de les dones musulmanes. Ha publicat nombrosos articles i alguns llibres, entre els quals destaca Contra moros i jueus: formació i estratègia dʼunes discriminacions al País Valencià, guardonat amb el Premi Joan Fuster en els Premis Octubre del 1981. Així mateix, és autora de la major part dʼarticles relacionats amb el món semític de la Gran enciclopèdia catalana.

Al-Idrīsī, figura central del discurs dʼingrés de Bramon a lʼIEC, va néixer molt probablement a Ceuta al final del segle XI i es creu que va morir a Sicília als voltants del 1164 o 1165. Sembla que no va trepitjar mai el territori actualment català, però Dolors Bramon destaca lʼestudi dels seus textos com a font de dades «innovadores i interessants».