Notícies

Inici  >  Notícies > Un estudi científic relaciona el consum de gaspatxo amb la reducció de la pressió...

Un estudi científic relaciona el consum de gaspatxo amb la reducció de la pressió arterial

El tomàquet, ric en components fenòlics, és un dels principals ingredients del gaspatxo.

El tomàquet, ric en components fenòlics, és un dels principals ingredients del gaspatxo.

14/12/2012

Recerca

Consumir gaspatxo habitualment pot contribuir a disminuir la pressió arterial, segons un estudi científic de la revista Nutrition, Metabolism & Cardiovascular Diseases, el primer autor del qual és l’investigador Alexander Medina-Remón, del Departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia i del campus de l’Alimentació de Torribera de la UB.

 

La hipertensió arterial és una malaltia que afecta un 25 % de la població adulta i és el principal factor de risc dels infarts de miocardi i cerebrals, la primera causa de mort en la població occidental. En aquesta publicació s’ha avaluat l’efecte del consum de gaspatxo en 3.995 individus de l’estudi PREDIMED, que analitza els efectes de la dieta mediterrània sobre la prevenció de les malalties cardiovasculars en una població amb alt risc de patir aquestes patologies.

 
Millorar la dieta, millorar la salut
 
«Estudis clínics i epidemiològics previs associen el consum dels principals ingredients naturals del gaspatxo per separat (tomàquet, cogombre, all, oli d’oliva, etc.) amb una reducció de la pressió arterial», explica Alexander Medina-Remón. «Aquest nou estudi científic», continua, «descriu per primera vegada que consumir gaspatxo sovint també és beneficiós i pot disminuir la hipertensió arterial».
 
Tal com explica la professora Rosa M. Lamuela, responsable del Grup de Recerca d’Antioxidants Naturals de la UB  i coordinadora d’aquest estudi, l’efecte protector del gaspatxo en la pressió arterial ha estat un resultat en part «inesperat, atès que el gaspatxo conté sal, que és un dels ingredients restringits per poder mantenir els nivells de la pressió arterial. Tot i amb això, els resultats de l’estudi descriuen que la pressió arterial dels consumidors de gaspatxo és inferior a la dels no consumidors, possiblement perquè els components bioactius del gaspatxo contraresten el possible efecte del consum de sal».
 
Carotenoides, vitamina C i polifenols
 
Com es poden explicar aquests resultats en el gaspatxo? En opinió de l’investigador Alexander Medina-Remón, «es tracta d’un aliment amb un alt contingut en carotenoides, vitamina C i polifenols. El balanç final entre els compostos bioactius del gaspatxo i el seu contingut en sal fa que el producte sigui cardiosaludable, és a dir, al final preval l’efecte positiu de tots els ingredients que poden disminuir la pressió arterial per sobre de l’efecte que hi podria tenir la sal».
 
Els experts han aplicat tècniques estadístiques de regressió logística per conèixer fins a quin punt es podria reduir el risc d’hipertensió gràcies al consum de gaspatxo. Segons els resultats, «en alguns perfils de consumidors aquest risc podria disminuir fins a un 27 %», apunta Medina-Remón.
 
Investigar el mecanisme d’acció
 
En l’estudi, de caràcter multicèntric i pluridisciplinari, també hi han participat equips de recerca de l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), la Universitat de Navarra, la Universitat de València, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Màlaga, l’Institut del Greix-CSIC, el Centre de Salut San Pablo, l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut (IUNICS) i l’Hospital Universitari d’Àlaba. En el futur, l’equip té previst potenciar línies d’estudi dels mecanismes d’acció que relacionen el consum d’aliments rics en polifenols amb la reducció de la pressió arterial, un procés aparentment lligat a l’increment de l’òxid nítric, una molècula amb propietats vasodilatadores en el sistema cardiovascular.
 
El Grup de Recerca d’Antioxidants Naturals de la UB, que ha dut a terme destacats estudis internacionals sobre nutrició i prevenció de malalties cardiovasculars, forma part del Departament de Nutrició i Bromatologia de la UB, de la Xarxa de Referència en Tecnologia d’Aliments de la Generalitat de Catalunya (XaRTA) i de l’Institut d’Investigació en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA-UB). El grup també està associat a les xarxes CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn) i RETICS, de l’Institut de Salut Carlos III.
 
 
Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona