La hipertensió arterial és una malaltia que afecta un 25 % de la població adulta i és el principal factor de risc dels infarts de miocardi i cerebrals, la primera causa de mort en la població occidental. En aquesta publicació sʼha avaluat lʼefecte del consum de gaspatxo en 3.995 individus de lʼestudi PREDIMED, que analitza els efectes de la dieta mediterrània sobre la prevenció de les malalties cardiovasculars en una població amb alt risc de patir aquestes patologies.
Millorar la dieta, millorar la salut
«Estudis clínics i epidemiològics previs associen el consum dels principals ingredients naturals del gaspatxo per separat (tomàquet, cogombre, all, oli dʼoliva, etc.) amb una reducció de la pressió arterial», explica Alexander Medina-Remón. «Aquest nou estudi científic», continua, «descriu per primera vegada que consumir gaspatxo sovint també és beneficiós i pot disminuir la hipertensió arterial».
Tal com explica la professora Rosa M. Lamuela, responsable del
Grup de Recerca dʼAntioxidants Naturals de la UB i coordinadora dʼaquest estudi, lʼefecte protector del gaspatxo en la pressió arterial ha estat un resultat en part «inesperat, atès que el gaspatxo conté sal, que és un dels ingredients restringits per poder mantenir els nivells de la pressió arterial. Tot i amb això, els resultats de lʼestudi descriuen que la pressió arterial dels consumidors de gaspatxo és inferior a la dels no consumidors, possiblement perquè els components bioactius del gaspatxo contraresten el possible efecte del consum de sal».
Carotenoides, vitamina C i polifenols
Com es poden explicar aquests resultats en el gaspatxo? En opinió de lʼinvestigador Alexander Medina-Remón, «es tracta dʼun aliment amb un alt contingut en carotenoides, vitamina C i polifenols. El balanç final entre els compostos bioactius del gaspatxo i el seu contingut en sal fa que el producte sigui cardiosaludable, és a dir, al final preval lʼefecte positiu de tots els ingredients que poden disminuir la pressió arterial per sobre de lʼefecte que hi podria tenir la sal».
Els experts han aplicat tècniques estadístiques de regressió logística per conèixer fins a quin punt es podria reduir el risc dʼhipertensió gràcies al consum de gaspatxo. Segons els resultats, «en alguns perfils de consumidors aquest risc podria disminuir fins a un 27 %», apunta Medina-Remón.
Investigar el mecanisme dʼacció
En lʼestudi, de caràcter multicèntric i pluridisciplinari, també hi han participat equips de recerca de lʼHospital Clínic de Barcelona, lʼInstitut dʼInvestigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), lʼInstitut Hospital del Mar dʼInvestigacions Mèdiques (IMIM), la Universitat de Navarra, la Universitat de València, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Màlaga, lʼInstitut del Greix-CSIC, el Centre de Salut San Pablo, lʼInstitut Universitari dʼInvestigació en Ciències de la Salut (IUNICS) i lʼHospital Universitari dʼÀlaba. En el futur, lʼequip té previst potenciar línies dʼestudi dels mecanismes dʼacció que relacionen el consum dʼaliments rics en polifenols amb la reducció de la pressió arterial, un procés aparentment lligat a lʼincrement de lʼòxid nítric, una molècula amb propietats vasodilatadores en el sistema cardiovascular.
El Grup de Recerca dʼAntioxidants Naturals de la UB, que ha dut a terme destacats estudis internacionals sobre nutrició i prevenció de malalties cardiovasculars, forma part del Departament de Nutrició i Bromatologia de la UB, de la Xarxa de Referència en Tecnologia dʼAliments de la Generalitat de Catalunya (XaRTA) i de
lʼInstitut dʼInvestigació en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA-UB). El grup també està associat a les xarxes
CIBER de Fisiopatologia de lʼObesitat i la Nutrició (CIBERobn) i RETICS, de lʼInstitut de Salut Carlos III.
