Universitat de Barcelona

«La salut ja no és un tema que només afecti els professionals mèdics; cal fer-ne una aproximació transdisciplinària.»

Entrevistes

Núria Casamitjana Badia, professora titular del Departament de Farmacologia i Química Terapèutica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, és directora de Formació de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), una organització que des dels àmbits de la cooperació internacional i la ciència té com a objectiu millorar la salut i el desenvolupament de les poblacions més vulnerables a escala mundial. El centre està vinculat al campus d'excel·lència internacional de la salut de la UB, HUBc.

Aquest estiu, Núria Casamitjana va coordinar, conjuntament amb Joan Tallada, també de l'ISGlobal, el curs International Policies and Global Health, que es va dur a terme en el marc d’Els Juliols de la UB.

Què s'entén per salut global?

Hi ha moltes definicions per al concepte de salut global, i segons els països o les institucions s'interpreta de maneres diferents. A l'ISGlobal entenem que la salut global té a veure amb els problemes de salut que afecten les poblacions més vulnerables o més desafavorides (poblacions que tenen un accés molt limitat als sistemes de salut, als fàrmacs, a les vacunes, o als últims avenços en recerca en el camp de la biomedicina). Aquests problemes no són necessàriament només de països pobres, sinó que en països considerats rics també hi ha col·lectius de població que tenen dificultats d’accés a la salut.  

De quina manera la pobresa afecta la salut dels individus?

En països on no es poden prevenir o tractar les malalties infeccioses, per exemple, es genera un cercle viciós de malaltia i pobresa. És a dir, quan una persona està malalta, no pot treballar, no és productiva i, per tant, esdevé pobra. El pobre té més probabilitats de caure malalt, i això crea un cercle viciós del qual és molt difícil sortir-ne si no hi ha altres elements que ajudin. Una de les millors maneres d’eradicar la malaltia en aquests països és promoure el desenvolupament. A mesura que un país es desenvolupa i creix econòmicament, la malaltia va desapareixent. Per tant, pel que fa a moltes malalties infeccioses, desenvolupament i salut estan íntimament relacionats.

Des de l'ISGlobal treballeu en col·laboració amb països en vies de desenvolupament i, per tant, amb pocs recursos econòmics. Quines problemàtiques específiques presenta aquest fet?

A l'ISGlobal col·laborem amb centres acadèmics de tot el món, i a més tenim col·laboracions permanents amb Moçambic, el Marroc i Bolívia. En aquests països sempre treballem amb les contraparts d’allà, normalment el govern i els ministeris de salut i altres organismes que treballen en salut, recerca i formació.

Des del punt de vista econòmic, estem patint força la crisi, sobretot les retallades en cooperació en salut. La cooperació espanyola ha fet retallades del 80 % i la catalana també ha reduït molt els pressupostos, cosa que ens afecta a l'hora de donar continuïtat als projectes que tenim oberts. Cal tenir en compte que la cooperació exterior no és una despesa supèrflua ja que salva vides a un cost molt baix. Una rebaixa en el pressupost de cooperació no millora significativament els pressupostos d’altres àrees, però suposa que es deixin de salvar vides.

A més, la reducció dels pressupostos de recerca també ens afecta. Ara hi ha menys convocatòries per a projectes, i són molt més competitives, tant a escala nacional com europea i internacional. Cada vegada cal presentar-se a més convocatòries amb més projectes perquè la competència és molt alta.  

Quina mena de recerca feu des de l'ISGlobal i el CRESIB?

Fem una recerca molt transdisciplinària, des de recerca bàsica fins a recerca aplicada, amb impacte en les polítiques de salut als països on treballem. Al CRESIB hi ha des de biòlegs, bioquímics i immunòlegs —que fan recerca bàsica—, fins a clínics o epidemiòlegs formats en salut publica o en bioestadística. També hi ha antropòlegs i experts en l'àmbit de les ciències socials i l’economia.  

Al CRESIB se’ns coneix molt per la recerca en malària, sobretot pels estudis sobre la vacuna de la malària. Actualment, aquests estudis ja estan finalitzats i ara entrem en la fase de registre, que depèn de l’Agència Europea de Medicaments. Tenim, doncs, un primer candidat de vacuna, que evidentment és millorable, i esperem que en un futur vinguin candidats que siguin més efectius. També fem molts altres estudis sobre mesures de control, prevenció i tractament de la malària. A part d’això, treballem en salut maternoinfantil, malalties diarreiques, malalties respiratòries agudes i en tots els problemes que afecten la dona durant l’embaràs, el part i el postpart. També tenim un grup que treballa en la malaltia de Chagas, tant en població en zona endèmica, com a Catalunya, en població immigrada procedent dels països llatinoamericans on existeix aquesta malaltia.

Molt recentment s’ha incorporat al CRESIB el grup del Dr. Jordi Vila, de la Facultat de Medicina de la UB, que investiga les resistències als antimicrobians.  

La resistència als antibiòtics és un tema greu també en països desenvolupats, oi?

Sí. Per exemple, la tuberculosi és una malaltia que semblava que s’havia d’eradicar a finals del segle passat, però en canvi ha ressorgit en països desenvolupats. En aquest moment hi ha multiresistències als fàrmacs per tractar la tuberculosi, i no en tenim d’altres perquè no s'ha investigat per trobar-los. Això planteja un problema que afecta els països més pobres però que també ens afecta a nosaltres i que moltes vegades és conseqüència del mal ús que hem fet dels antimicrobians.  

Parli’m de les vacunes. Actualment hi ha persones que vénen d’altres països que no estan vacunades contra certes malalties, i població d’aquí que decideix no vacunar-se. Això està tenint conseqüències perceptibles?

Aquest és un tema clau i és controvertit en aquest moment. Se n'ha parlat molt però està perfectament demostrat que les vacunes són una mesura de salut pública molt efectiva per prevenir les malalties. Quan ens vacunem ens protegim individualment però també ens protegim de manera col·lectiva. Per tant, si per una decisió individual trenquem aquest element de la protecció col·lectiva, estem creant un risc per a la població que ens envolta. En aquest moment s’estan registrant casos de malalties eradicades en països de l’Amèrica Llatina (per exemple, el xarampió) que a causa dels immigrants europeus tornen a aparèixer i que suposen una amenaça per a poblacions que ja han perdut la immunitat enfront d’aquestes malalties. Aquest tema s’ha tractat en la darrera conferència mundial de salut de Ginebra. Per tant, la decisió individual de no vacunar-se (o de no vacunar els fills), o la decisió col·lectiva de determinats grups, és molt irresponsable perquè crea una amenaça per a la col·lectivitat.  

Com poden contribuir les vacunes a eradicar una malaltia?

Les campanyes de vacunació trenquen la transmissió del patogen entre humans. A mesura que tens la població vacunada, les persones no emmalalteixen i, per tant, el patogen es queda sense el seu hoste i no pot sobreviure.  

Seria raonable que en certs moments la vacunació fos legalment obligatòria?

Crec que sí. Igual que ja s’ha fet en altres moments de la història davant d’una amenaça d’una determinada malaltia. En determinats casos, seria justificat que fos una obligació.

Creu que fa falta més formació en salut global?

Sí. La salut en aquest moment està a l’agenda mundial igual que ho està l’economia, la política o altres temes. La salut ja no és un tema que només afecti els professionals mèdics; cal fer-ne una aproximació transdisciplinària. Hi ha d’haver coneixements sobre com funcionen els temes de salut i com s’adrecen els problemes de salut a diversos nivells. 

Aquest setembre comença el màster de Salut Global de l'ISGlobal i la UB. Com serà i a qui va dirigit?

Amb aquest nou màster volem introduir en el món dels problemes de la salut global professionals d’àmbits molt diversos, a més dels de les ciències de la salut: de l’economia, les ciències socials, les ciències polítiques, l’antropologia, i de totes les ciències de la vida, com ara biòlegs, farmacèutics o bioquímics. Volem oferir a aquests professionals les eines que els permetin treballar en el món de la salut global. Aprendran quins són els problemes en salut global i quins són els actors i les organitzacions que hi intervenen. Creiem en una aproximació transdisciplinària, i per això volem formar també persones que no són professionals de la salut. Cal que professionals de diferents àmbits adquireixin coneixements sobre com funciona l’agenda de la salut a escala mundial, on i com es prenen les decisions que afecten la salut, i com es pot influir en aquestes decisions.