Universitat de Barcelona

«Crec que la Generalitat té una molt bona oportunitat per orientar i impulsar el procés iniciat de transformació de les universitats catalanes cap a una millor especialització en les àrees d’excel·lència i una col·laboració més gran en docència i recerca.»

«El KIC és un repte ambiciós, però que permet orientar esforços cap a objectius comuns a escala europea.»

«El HUBc ha aconseguit generar una forta col·laboració amb les entitats consorciades, la qual cosa ha permès, en uns moments molt complicats, unir esforços en projectes estratègics.» (Foto: 3a Assemblea Plenària del HUBc)

Entrevistes

Josep Samitier, catedràtic d’Electrònica de la Facultat de Física de la UB i codirector de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), és actualment el director executiu del campus d’excel·lència internacional HUBc, que agrupa trenta entitats, públiques i privades, de l’àrea metropolitana de Barcelona, vinculades a la salut.

Ha dedicat la seva carrera professional a la recerca, la docència i la gestió universitària. En recerca, la seva especialitat és la nanotecnologia per a aplicacions biomèdiques. Sobre aquest tema ha publicat més de tres-cents articles en revistes internacionals, ha dirigit vint-i-dues tesis doctorals i és coautor de quatre patents en explotació. També ha impulsat el desenvolupament de les nanotecnologies aplicades a les tecnologies mèdiques tant a escala nacional com internacional, i va engegar la Plataforma de Nanotecnologia del Parc Científic de Barcelona (PCB). Coordinador de la Plataforma Espanyola de Nanomedicina, és també el representant espanyol de diversos comitès internacionals sobre nanotecnologia aplicada a la salut.

El professor Samitier actualment coordina el Máster d’Enginyeria Biomèdica de la UB i la UPC i és docent en diversos graus i màsters. Així mateix, ha estat l'impulsor del nou grau d'Enginyeria Biomèdica de la UB, a més d'haver participat com a avaluador i expert en metodologia d’avaluació de la qualitat universitària en diferents comissions.

Com a gestor universitari, ha estat director del Departament d’Electrònica, vicerector de Política Internacional, vicerector d’Innovació i rector en funcions de la UB, i també sotsdirector del PCB. Samitier va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona l’any 2003 en la categoria d’innovació tecnològica.

El HUBc és una agregació de prop de trenta entitats del sector de la salut a l’àrea metropolitana de Barcelona. Quin és l’objectiu d’aquest campus?

El HUBc, com a campus d’excel·lència internacional, pretén incidir en la formació i la recerca en l’àmbit de la salut a partir de desenvolupar projectes amb la participació activa de les entitats associades. Aquests projectes repercuteixen en la col·laboració internacional amb altres universitats, l’atracció de talent, la millora de les infraestructures educatives, la potenciació de la recerca translacional i el desenvolupament d’entorns que afavoreixin la innovació en serveis i tecnologies per a la salut.

Fa prop de dos anys que es va aconseguir el reconeixement del projecte del campus de la salut de la UB com a campus d’excel·lència internacional (CEI). Quina valoració fa de tota aquesta etapa?

El Ministeri d’Educació farà un seguiment i una avaluació de les activitats i els objectius assolits i la UB també l’ha de fer a través de les facultats implicades. Des del meu punt de vista, però, s’ha aconseguit generar una forta col·laboració amb les entitats consorciades, la qual cosa ha permès, en uns moments molt complicats, unir esforços en projectes estratègics amb un gran suport de les administracions. Els ajuntaments de l’Hospitalet de Llobregat, de Barcelona, de Sant Boi o de Santa Coloma de Gramenet, de la mateixa manera que la Generalitat de Catalunya, han fet costat en tot moment a la UB per facilitar les iniciatives del campus.

Quins són els principals projectes que es duen a terme al HUBc?

Actualment, el HUBc té en marxa 23 projectes, amb un finançament adjudicat de 14.860.842 euros, a través de subvencions i crèdits. A més de la UB, hi ha set entitats més del HUBc que lideren projectes, en concret, el CETT, Biopol'H, Biocat, l'IBEC, l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l'Hospital Clínic i l'Hospital de Bellvitge. Si bé el 51,2 % del finançament és gestionat per la UB, la resta es fa a través d’aquestes entitats, cosa que demostra la permeabilitat del HUBc quant a projectes i finançament. 

Entre els projectes que hi ha en marxa podem destacar la construcció d’un nou aulari al campus de Bellvitge, el projecte d’R+D+I en salut Health Strategic Programm in Technological Innovation (HSPTI), a la Zona Franca, el desenvolupament d’un centre de formació professional en l'entorn del HUBc, així com la dotació d’equipaments per a la UB Factoria Digital, un projecte que concentrarà en un mateix espai els serveis audiovisuals de la UB. També s’ha impulsat un programa de beques per a la mobilitat internacional i s'han organitzat conferències internacionals sobre salut pública i envelliment i salut.

El sector de la salut és sens dubte un dels més afectats per la crisi, especialment a Catalunya. Què pot aportar el HUBc en un context com aquest?

La crisi ens afecta a tots. També a l’educació, la recerca o els serveis sanitaris. La qualitat i la universalitat d'aquests àmbits són característiques que hem d’intentar mantenir malgrat les dificultats econòmiques, i crec que hi ha pocs camins per aconseguir-ho que no passin per millorar la col·laboració entre entitats, cosa que permet compartir els recursos i les infraestructures existents o desenvolupar nous processos innovadors mitjançant la translació dels resultats de la recerca en salut cap als serveis d’atenció sanitària.

D’altra banda, aquest mateix context pot afectar el desenvolupament dels campus d’excel·lència. Com veu el futur del HUBc?

És cert. No és una bona notícia la incertesa que hi ha sobre el desenvolupament dels CEI per part del Ministeri d'Educació. Moltes vegades ens caracteritzem per modificar els instruments abans d’avaluar-ne els resultats i l'impacte que han tingut. Segurament, es poden rectificar coses del procés, però és evident que els CEI que funcionen han permès a les universitats engegar relacions efectives amb moltes entitats i establir col·laboracions estratègiques. Atès l’èxit que han tingut les universitats catalanes en les convocatòries de campus d’excel·lència, crec que la Generalitat té una molt bona oportunitat per orientar i impulsar el procés iniciat de transformació de les universitats cap a una millor especialització en les àrees d’excel·lència i una col·laboració més gran en docència i recerca.

Tal com es va anunciar en la darrera assemblea, el HUBc impulsarà una candidatura per crear una comunitat de coneixement i innovació (KIC) en l’àmbit europeu, centrada en la salut. En què consisteixen aquestes comunitats i quins avantatges presenta el HUBc per optar-hi?

Aquest és un gran projecte de futur. Dins l’estratègia de recerca i innovació Horitzó 2020 (per al període 2014-2020), Europa ha destacat com un dels reptes de la nostra societat procurar per a les persones una vida saludable i un envelliment amb les millors condicions de salut. Això abasta des de la recerca en noves tecnologies per a la prevenció i el diagnòstic en fases molt inicials de les patologies per retardar-ne al màxim els efectes, fins a modificar hàbits personals o socials, passant per la formació de professionals especialitzats o modificacions en l’estructura de l’organització i els serveis sanitaris.

Els KIC són unes estructures dins l’Institut Europeu de Tecnologia (EIT) que incorporen universitats, centres de recerca i entitats privades per desenvolupar innovacions que donin respostes a aquests reptes. De fet, el HUBc ja està actuant com una comunitat de coneixement i innovació a escala local. El que volem ara és coordinar-nos amb iniciatives similars d'universitats com ara l’Imperial College de Londres, la Universitat de Lovaina o l’Institut Karolinska per tal de treballar conjuntament. És un repte ambiciós, però que permet orientar esforços cap a objectius comuns a escala europea.