Idiomes
Cercador
Serveis
Notícies
Pierre Cardin: «La moda és una necessitat social»
Pierre Cardin (San Biagio di Callalta, Itàlia, 1922) és l’últim gran mite del món de la moda.
Dissenyador visionari i empresari exemplar, va impartir una conferència a la UB sobre la seva faceta de promotor cultural.
En el mateix acte, el dissenyador i l’ESCAC van acordar constituir la Càtedra Pierre Cardin, amb l’objectiu d’apropar el talent en les arts escèniques als estudiants.
«La moda aporta coses molt necessàries socialment. Per això m’hi he dedicat amb passió»
Pierre Cardin (San Biagio di Callalta, Itàlia, 1922) és l’últim gran mite del món de la moda. Dissenyador visionari i empresari exemplar, va impartir una conferència a la Universitat de Barcelona sobre la seva faceta més desconeguda: la de promotor cultural. Durant la presentació va explicar vivències pròpies i va repassar algunes de les produccions més destacades que ha impulsat des del seu espai cultural a París, l’Espace Pierre Cardin. En el mateix acte, el dissenyador i l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), adscrita a la UB, van acordar constituir la Càtedra Pierre Cardin, amb l’objectiu d’apropar el talent en les arts escèniques als estudiants. La nova càtedra permetrà portar a la Universitat personatges rellevants de la cultura que enriqueixin amb la seva experiència la comunitat universitària i el públic en general.
Pierre Cardin és conegut com el mestre de l’alta costura. No obstant això, de jove tenia una altra vocació: «Volia ser actor i ballarí», recorda. Per pagar-se les classes, va començar a treballar en un taller de costura a París. Allà van descobrir el seu talent i va fer el salt a la moda. Va triomfar des del començament a la Casa Dior, i després ho va fer amb la seva pròpia firma, als anys cinquanta. Així i tot, no va abandonar mai l’interès per la cultura. «Era un apassionat del cinema i el teatre, però la vida em va portar al món de la moda», explica.
Cardin va ser un dels principals ambaixadors de la moda francesa als anys seixanta i setanta, amb col·leccions molt elaborades que associaven creativitat, atreviment i sentit del detall. Va ser pioner en l’aposta per la moda unisex, les formes geomètriques en els dissenys, etc., i va configurar, d’aquesta manera, un estil únic i avantguardista que l’ha situat a l’elit de la moda. Però el seu àmbit d’actuació va més enllà. L’èxit que ha tingut en la moda li ha permès desenvolupar també la seva passió per les arts escèniques. «He tingut molt èxit, des de molt jove fins avui. M’agrada el meu ofici i gràcies a ell serveixo de transmissor de la cultura», declara.
Amb l’objectiu de promoure les arts escèniques, el 1970 va obrir l’Espace Pierre Cardin, una gran plataforma cultural per on han passat representants destacats de la música, la dansa i el cinema, entre altres disciplines, com ara Maia Plissetskaia, Marlene Dietrich, Alice Cooper, Marcel Marceau, Gérard Depardieu, Isabelle Adjani, Pier Paolo Pasolini, Jean Cocteau i Jeanne Moreau. «Hi ha gent que perd diners en el joc, jo els perdo amb el teatre», assegura Cardin. Durant els 45 anys d’existència de l’Espace Pierre Cardin, el dissenyador ha arribat a produir cinc-cents espectacles. Així i tot, aquesta passió per les arts escèniques no li ha reportat tants beneficis econòmics com la comercialització dels sis-cents productes que té amb el seu nom (Cardin ha estat el primer a desenvolupar el sistema de llicències i ha format un gran imperi comercial).
La feina li ha permès viatjar per tot el món i complir el seu somni de ser «el Marco Polo modern». Amb els seus viatges, també ha explotat una faceta diplomàtica. De fet, és el primer dissenyador que forma part de la diplomàcia de la Unesco. «En viatjar he establert relacions importants i he après moltes coses. He conegut gent excepcional, com Fidel Castro o Gandhi. Això m’ha fet adquirir un coneixement diplomàtic i polític, ja que sempre he volgut conèixer les persones des de la política i la religió», afirma.
D’altra banda, a Cardin sempre l’han atret les idees revolucionàries. La seva curiositat insaciable va fer que als anys seixanta s’interessés per les utopies socialistes que venien de la Xina i Rússia, la qual cosa el va portar a crear el prêt-à-porter, que va representar el comunisme en la moda: «Ho vaig tractar a les meves col·leccions com un moviment igualitari. Volia que la moda arribés a tothom», explica. Però reconeix que quan va viatjar a la Xina i a Rússia, es va topar amb la realitat: «Vaig anar fins allà per veure el paradís. Però el que em vaig trobar va ser gana, fred i misèria; va ser terrible. Veure amb els meus propis ulls com la classe dominant enganyava la gent va ser una gran decepció. El missatge era molt bonic i igualitari, però la realitat, molt diferent». I sentencia: «El prêt-à-porter era comunisme, però el comunisme real va ser un engany».
«La roba t’identifica, crea indústria»
Cardin defensa la moda amb vehemència. El dissenyador, que sempre ha anat contra corrent, confessa quina és la seva preocupació més gran: «Que la gent estimi la meva feina. Viure a través de la feina i que la gent pugui treballar. Si traiem la indústria de la moda, què en queda? Atur». Per això, sosté que, encara que es consideri superficial, la moda és útil: «La roba t’identifica, crea indústria, és meravellosa». I argumenta: «Pensin en un home nu enmig d’un desert; no té identitat, res que el defineixi. La roba ajuda a construir una identitat». Cardin considera que, després de la gastronomia, la manera de vestir és l’expressió que defineix més bé èpoques i nacionalitats. «La resta és accessori», assegura. I afegeix que la moda també és sensualitat: «Estàs al carrer i algú t’atreu. Segur que no t’hi fixaries de la mateixa manera si no portés una peça determinada o triés un maquillatge concret. És pura psicologia». En definitiva, per Cardin «la moda és una necessitat social; aporta coses molt necessàries socialment. Per això m’hi he dedicat amb passió», conclou.
Durant la visita a la capital catalana, el modista va presentar la seva última col·lecció de prêt-à-porter a la passarel·la 080 Barcelona Fashion, que en la darrera edició va tenir lloc a la Universitat de Barcelona. Davant la pregunta de si els mons de la moda i la universitat estan més lligats del que podria semblar, respon amb un sí rotund. I descobreix la fórmula perquè una ciutat com Barcelona es pugui convertir en un gran centre creatiu de moda: «És una qüestió de l’Administració, de l’Estat, que ha de moure la premsa especialitzada i els professionals i atraure el turisme, ja que això no va lligat només a la moda, sinó que també hi ha altres sectors que se’n beneficien», sosté.
Als seus prop de noranta anys, Cardin no es planteja jubilar-se: «M’agrada molt treballar, és el plaer de la meva vida», reconeix. Entre els seus projectes més immediats hi ha construir el Palais Lumière a Venècia, «una escultura habitable» que recorda les formes típiques dels vestits que l’han fet famós. «Sempre vaig somiar ser ballarí, actor i arquitecte. Ara, per fi, puc aconseguir ser això darrer», afirma orgullós. Sense oblidar la seva faceta de gestor cultural, Cardin també ha expressat el desig de portar a Espanya la comèdia musical Casanova, que ha presentat a França, Rússia, el Japó i la Xina.
Dissenyador visionari, empresari exemplar i productor cultural, Pierre Cardin és un personatge polièdric, com tots els grans artistes. Quan se li demana quina faceta el satisfà més, no dubta ni un minut: «La moda és el meu ofici i al mateix temps és la meva passió. Sense la moda no podria fer tot la resta», conclou.
Potser també t'interessa
- Segueix-nos:
Dos Campus d'Excel·lència Internacional
Footer
- © 2011 Universitat de Barcelona
- Contacte
- Perfil del contractant
- Mapa del web
- Avís legal