Universitat de Barcelona

13/07/2012

Entrevistes

Aquest mes d’octubre tindrà lloc a Barcelona el 41è Simposi Anual de la Societat Europea de Farmàcia Clínica, que reunirà experts d’àmbit internacional per debatre sobre l’ús racional i apropiat dels medicaments. El tema central de la trobada serà la teràpia personalitzada i segura.

La Societat Europea de Farmàcia Clínica (ESCP) organitza aquest simposi juntament amb la Unitat de Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia (FCFT) de la Universitat de Barcelona, que dirigeix el catedràtic de Farmàcia Galènica Eduardo L. Mariño. En l’FCFT —grup consolidat d’innovació docent de la UB i grup de recerca reconegut per la Generalitat de Catalunya—, hi conviuen professionals que es dediquen exclusivament a la universitat amb d’altres que es dediquen a la farmàcia comunitària, a la d’atenció primària, a l’hospitalària, i fins i tot, a la indústria farmacèutica. L’FCFT ha impulsat iniciatives pioneres que es poden consultar en línia, com ara l’EDEMED (sobre errors de medicació), l’INFORGER (un portal d’informació sobre l’ús correcte de medicaments per al pacient geriàtric), o l’InfoINHALER (centrat en l’ús de dispositius d’inhalació), entre altres iniciatives.

Entrevistem el professor Eduardo L. Mariño, president del 41è Simposi Anual de la Societat Europea de Farmàcia Clínica, perquè ens parli de la convenció que tindrà lloc a Barcelona.

Què és la farmàcia clínica?

La farmàcia clínica és aquella part de la ciència que estudia principalment la relació entre el medicament i les persones a les quals va destinat, amb una clara incidència en l’exercici assistencial farmacèutic. Així, contribueix directament a millorar l'estat del pacient, a sanar-lo, o a prevenir la malaltia, i desenvolupa i promou l’ús racional i adequat dels medicaments i dispositius, des d’un punt de vista cost-efectivitat i dins del sistema de salut corresponent.

A qui va dirigit el Simposi de Farmàcia Clínica que vostè presideix?

Va dirigit a tots els professionals de la salut que estiguin interessats en la relació dels pacients amb els medicaments, i especialment als farmacèutics dels tres àmbits assistencials: oficina de farmàcia (o farmàcia comunitària), farmàcia hospitalària i farmàcia d’atenció primària.

Quins temes s’hi tractaran principalment?

El simposi cobrirà des d’aspectes preclínics fins a aspectes farmacoeconòmics, com ara el cost-eficiència de les intervencions en farmàcia clínica. Hi haurà 22 conferències plenàries, que disposaran de traducció simultània anglès-castellà, 29 tallers i també sessions de comunicacions orals i de pòsters. Hem organitzat la convenció en tres mòduls: l’atenció efectiva i eficient, la seguretat del medicament i l’atenció centrada en el pacient.

Cal destacar que la qüestió de l’ús i la seguretat dels medicaments és un tema que preocupa els governs de tot el món, atès que, a vegades, els fàrmacs poden tenir efectes indesitjables que no es fan patents fins que no els han utilitzat un nombre important de persones. Per tant, és difícil preveure’n aquests efectes.

Tots aquests temes es tractaran des d’una perspectiva europea?

Sí, el congrés és d’àmbit europeu, però també es fa des de la nostra realitat concreta a escala de Catalunya i de l’Estat espanyol. Creiem que tenim molt per aprendre però també molt per ensenyar. Hi ha ponències molt interessants impartides per experts d’aquí, com per exemple la de Neus Rams, subdirectora general de Farmàcia i Productes Sanitaris del Departament de Salut, que parlarà sobre la prevenció dels errors de medicació fent una revisió dels deu anys del programa institucional català; o la d’Antoni Gilabert, gerent d’Atenció Farmacèutica i Prestacions Complementàries del Departament de Salut, que tractarà sobre aspectes relacionats amb la introducció de nous medicaments en el sistema sanitari.

En el simposi vostè conduirà un taller sobre bioequivalents i biosimilars. Què són aquests productes?

La bioequivalència és una propietat que requereixen els medicaments genèrics procedents dels medicaments clàssics (obtinguts per síntesi química). Avui en dia hi ha medicaments biotecnològics, que tenen un principi actiu no obtingut per síntesi química tradicional, sinó mitjançant tècniques de biotecnologia. Un nombre important d’aquests medicaments biotecnològics estan acabant el període de protecció mitjançant patent i ara poden ser comercialitzats per altres laboratoris que no són els innovadors; aquests fàrmacs s’anomenen biosimilars.

Actualment, hi ha una gran preocupació pel que fa a la seguretat dels biosimilars, i aquest serà un tema important en el simposi. Els medicaments biosimilars necessiten l’aprovació de l’Agència Europea del Medicament per sortir al mercat, i per obtenir-la no només han de complir criteris de bioequivalència, sinó uns protocols molt més estrictes. Això es deu al fet, en bona part, que les tècniques per obtenir els medicaments biotecnològics no són fàcilment reproduïbles.

I per acabar, quin creu que hauria de ser el paper del farmacèutic?

El farmacèutic és un expert en el medicament que en cap cas ha de suplir el metge. Com a professional de la salut, el farmacèutic té l’obligació d’informar el pacient sobre el medicament. També en pot fer el seguiment quan el pacient està prenent el medicament. Per estudis que hem fet, sabem que moltes vegades hi ha medicaments que, una vegada dispensats, no s’arriben a utilitzar mai i acaben a les escombraries, cosa que representa una despesa absurda. Si el farmacèutic fa un seguiment farmacoterapèutic del pacient, es pot posar en contacte amb el prescriptor quan les coses no van bé. Per tant, és un treball en col·laboració amb la resta de l’equip de salut.