Aquests investigadors van polsar cèl·lules dendrítiques (CD) dels pacients amb VIH autòleg (del propi pacient) inactivat per calor. Emprant aquestes cèl·lules com a vacuna van obtenir la millor resposta virològica assolida per cap vacuna terapèutica provada fins ara. El Dr. Felipe García, la Dra. Montserrat Plana i la Dra. Teresa Gallart són els principals autors d'aquest treball desenvolupat en el marc del programa HIVACAT per a la recerca i el desenvolupament de vacunes terapèutiques i preventives contra la sida. HIVACAT és una iniciativa impulsada conjuntament per l'IDIBAPS i IrsiCaixa, en col·laboració amb l'Obra Social la Caixa i ESTEVE. També té el suport dels departaments de Salut i d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.
Les CD són les cèl·lules «professionals» que presenten els antígens. Així doncs, quan un microorganisme envaeix el cos, aquestes cèl·lules el fagociten i el divideixen en petits fragments. Alguns d'aquests fragments són presentats a la membrana de les CD. Durant aquest procés, les CD maduren i migren cap als ganglis limfàtics. Allà, s'adhereixen als limfòcits CD4+ (un tipus especial de glòbuls blancs) i presenten les peces del microorganisme fagocitat. Les cèl·lules CD4, en adonar-se que el cos ha estat envaït per un agent extern, inicien una resposta immune específica contra l'intrús. El problema, en el cas particular de la infecció pel VIH, és que les CD també poden portar un virus infecciós unit a la seva membrana externa. En conseqüència, les cèl·lules CD4+ poden infectar-se i morir en lloc de desenvolupar una resposta immune. Aquesta és la raó per la qual el nou candidat a vacuna utilitza CD polsades amb VIH autòleg inactivat per calor, de manera que poden transmetre el missatge adequadament sense causar una infecció lítica en les cèl·lules CD4+.
En l'estudi publicat a Science Translational Medicine, 36 pacients en TARc amb CD4+ > 450 cèl·lules/mm3 van ser assignats aleatòriament a rebre tres immunitzacions amb CD polsades o amb CD sense polsar. La vacunació va ser factible, segura i ben tolerada i va canviar l'equilibri virus-hoste a favor de lʼhoste. Dotze setmanes després d'haver interromput la TARc, es va observar una reducció de més del 90% de la càrrega viral estimada en 12 de 22 (55%) enfront d'1 d'11 (9%) pacients en el grup CD-VIH-1 (vacunats) i el grup control, respectivament. Al cap de vint-i-quatre setmanes, la proporció era 7 de 20 (35%) entre els vacunats enfront de 0 de 10 (0%) en el grup control. La majoria dels receptors de la vacuna havien estat capaços de controlar temporalment la replicació viral amb una reducció màxima de la càrrega viral per sobre del 90% respecte a la càrrega inicial. Aquesta situació és similar a la resposta obtinguda amb una monoteràpia amb medicaments antiretrovirals. Es tracta de la demostració més sòlida en la documentació científica que una vacuna terapèutica és factible.
Aquesta disminució significativa de la càrrega viral en plasma observada en els pacients immunitzats es va associar amb un augment notable de la resposta de les cèl·lules T contra el VIH-1. Això vol dir que la vacuna estimula efectivament el sistema immunològic. Aquesta recerca obre el camí per a estudis addicionals amb l'objectiu final d'assolir una curació funcional (el control de la replicació del VIH durant períodes llargs de temps o bé durant tota la vida sense tractament antiretroviral). Un pacient amb una curació funcional seria portador del virus a nivells indetectables, de manera que les mesures de prevenció serien encara necessàries tot i que el risc de transmissió quedaria minimitzat. Per bé que no s'ha aconseguit encara una curació funcional, els resultats publicats ara obren la possibilitat d'aconseguir una vacuna terapèutica òptima, o una combinació d'estratègies que incloguin una vacuna terapèutica, i poden contribuir a aconseguir aquest objectiu, d'acord amb l'«Editorʼs Summary» de l'article publicat a Science Translational Medicine.
Sobre HIVACAT
El projecte HIVACAT de recerca i desenvolupament dʼuna vacuna per a la sida es desenvolupa mitjançant un consorci publicoprivat sense precedents a Espanya, que situa el nostre país en la primera línia internacional de la recerca en aquest àmbit. Integrat pels dos centres de recerca més consolidats i importants que hi ha actualment sobre la sida —el Servei de Malalties Infeccioses i Sida de lʼIDIBAPS i lʼInstitut de Recerca de la Sida IrsiCaixa—, HIVACAT investiga el desenvolupament de la nova vacuna contra el VIH en coordinació amb ESTEVE i amb el suport de lʼObra Social la Caixa, dels departaments de Salut i dʼEconomia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i de la Fundació Clínic. El consorci suposa la primera experiència significativa de col·laboració en aquest àmbit entre administració, investigadors i empresa.
Els codirectors del projecte HIVACAT són el Dr. Josep Maria Gatell, catedràtic del Departament de Medicina de la UB i investigador de lʼIDIBAPS-Hospital Clínic, i el Dr. Bonaventura Clotet, dʼIrsiCaixa. Els dos centres desenvolupen la seva recerca amb prop de cinc mil pacients, que es beneficien de la ràpida incorporació dels nous tractaments i de les innovacions adquirides a escala internacional. HIVACAT disposa d'un equip integrat per més de seixanta científics formats en centres de prestigi internacional, com ara la Universitat de Harvard (Boston, Estats Units), lʼInstitut Pasteur de París o el Royal Free Hospital de Londres.
Enguany, HIVACAT serà lʼamfitrió de l'
AIDS Vaccine 2013, el congrés internacional més gran i prestigiós sobre recerca de la vacuna per al VIH.
En l'estudi publicat a Science Translational Medicine també hi han participat Brigitte Autran (Universitat París VI Pierre et Marie Curie, Hospital Pitié-Salpêtrière) i Jeffrey D. Lifson (AIDS and Cancer Virus Program, SAIC-Fredrick Inc., Fredrick National Laboratory for Cancer Research, EUA).
